A vegades un no s’adona de tot el bon cinema que ha vist durant tot un any fins que no arriba el moment d’escollir-ne les millors pel·lícules. És cert que el 2016 ha estat força decebedor a nivell de blockbusters, però el cinema independent de gènere, europeu, asiàtic i d’animació s’ha encarregat d’elevar el llistó de qualitat. Fins i tot les produccions espanyoles han experimentat una gran millora durant aquesta tardor. De nou, ha estat complicat deixar segons quina pel·lícula fora de la llista, ja que possiblement mereixeria ser-hi (les cito al final). En tot cas, la selecció de les millors de 2016 torna a ser completa i variada. Recordo el criteri: pel·lícules estrenades a les sales espanyoles durant l’any 2016. Comencem per la meitat baixa de la llista!
Tarde para la Ira
All posts tagged Tarde para la Ira
Tarde para la Ira
Director: Raúl Arévalo
Intèrprets: Antonio de la Torre, Luis Callejo, Ruth Díaz, Manolo Solo, Alicia Rubio, Raúl Jiménez, Font García
Gènere: Thriller. Espanya, 2016. 90 min.
Vuit anys després de participar en un robatori d’una joiera, Curro surt de la presó per a iniciar una nova vida amb la seva parella Ana i la seva filla, nascuda poc després que fos empresonat. En tornar al bar propietat de la seva família i recuperar les habituals partides de mus, topa amb José, un home a qui no coneix i que durant tot aquest temps s’ha convertit en un bon amic de tota la gent del bar. L’ambient està un pèl enrarit, sobretot per uns fets succeïts poc abans de l’alliberament de Curro, però en realitat el veritable conflicte encara està per arribar.El millor símptoma que pot deixar l’òpera prima d’un director és que en sortir de la sala de cine ja estiguis esperant amb candeletes la seva segona pel·lícula. I és exactament això el que ha aconseguit Raúl Arévalo amb Tarde para la Ira. Després de demostrar la seva versatilitat com a actor, el madrileny s’ha aventurat a posar-se darrere la càmera amb tan sols 36 anys i ha demostrat que el seu criteri cinematogràfic va molt més enllà del nivell interpretatiu que li havíem vist fins ara. Poques vegades s’havia percebut tanta convicció i seguretat en un debut, i a més a més amb aquest punt d’atreviment, ja que la pel·lícula fuig en tot moment de qualsevol atenuant i s’entrega per complet al seu esperit cru i implacable. La decisió córre tot el risc d’espantar alguns espectadors, però és clau perquè Tarde para la Ira s’expressi amb la contundència adequada i es mantingui fidel a si mateixa de principi a fi.