A vegades un no s’adona de tot el bon cinema que ha vist durant tot un any fins que no arriba el moment d’escollir-ne les millors pel·lícules. És cert que el 2016 ha estat força decebedor a nivell de blockbusters, però el cinema independent de gènere, europeu, asiàtic i d’animació s’ha encarregat d’elevar el llistó de qualitat. Fins i tot les produccions espanyoles han experimentat una gran millora durant aquesta tardor. De nou, ha estat complicat deixar segons quina pel·lícula fora de la llista, ja que possiblement mereixeria ser-hi (les cito al final). En tot cas, la selecció de les millors de 2016 torna a ser completa i variada. Recordo el criteri: pel·lícules estrenades a les sales espanyoles durant l’any 2016. Comencem per la meitat baixa de la llista!
Deadpool
All posts tagged Deadpool
Deadpool
Director: Tim Miller
Intèrprets: Ryan Reynolds, Morena Baccarin, Gina Carano, T.J. Miller, Ed Skrein, Rachel Sheen, Brianna Hildebrand, Stan Lee
Gènere: Comèdia, acció, superherois. USA, 2016. 105 min.
Wade Wilson és un exmembre de les forces especials que ara actua com a mercenari per a solucionar conflictes domèstics o allò que li demanin. Després de conèixer una noia que sembla fer-lo anar per un millor camí, li diagnostiquen un càncer terminal. Desesperat, recórre a un tractament clandestí on és víctima de tortures, però adquireix poders especials. És llavors quan canvia la seva identitat a Deadpool per a trobar aquells qui el van maltractar.Tot i haver-se convertit en una autèntica màquina de fer diners capaç de fer canviar les normes del cinema d’entreteniment més massiu, s’ha de reconèixer que la Marvel està demostrant tenir un ull clínic envejable a l’hora d’anar modelant el “què”, el “com” i el “quan” dins del seu particular univers. Ja va fer un salt endavant per fugir de la mediocritat en l’últim canvi de década, i ara està apostant amb encert per una constant metarreferència i un gir humorístic que acaben de trobar el seu punt àlgid. Deadpool és aquella pel·lícula per atacar la Marvel que ningú havia sabut fer fins ara, i que ha acabat fent la propia Marvel d’una forma que difícilment ningú podrà superar. Una irreverència sense pietat amb res ni ningú (inclosa ella mateixa), que aprofita tota l’actual cultura pop cinematogràfica i “comiquera” per a construir una comèdia corrosiva i enginyosa. Una genial tàctica de la Marvel per a tirar-se totes les pedres a la seva pròpia teulada abans que ho faci algú altre.