It: Chapter Two
Director: Andy Muschietti
Intèrprets: Jessica Chastain, James McAvoy, Bill Hader, Bill Skarsgård, Isaiah Mustafa, Jay Ryan, James Ransone, Andy Bean, Sophia Lillis, Jack Dylan Grazer, Finn Wolfhard, Jaeden Martell, Chosen Jacobs, Jeremy Ray Taylor, Peter Bogdanovich, Stephen King.
Gènere: Terror, fantàstic. USA, 2019. 165 min.
27 anys després d’haver-se lliurat del pallasso Pennywise quan eren petits, Bill, Beverly, Richie, Ben, Eddie i Stanley reben una trucada de Mike, l’únic d’ells que es va quedar vivint al poble de Derry. El motiu és el que tots ells temien: Pennywise ha tornat i només ells poden aturar-lo i acabar amb ell per sempre. Tot i les reticències, el grup es retroba a Derry i es prepara per al retrobament amb el pallasso, i també per afrontar antics traumes que van quedar sense tancar.
Després de l’enorme sorpresa agradable que ens vem emportar amb It ara fa exactament dos anys, no ho tenia gens fàcil It: Capítulo 2 a l’hora d’agafar el testimoni. Un cop vista, es pot constatar que ho ha fet, en general, aguantant el tipus, però sense arribar a les cotes assolides per la seva predecessora. Andy Muschietti planteja aquesta obligada segona entrega -calia completar la novel·la de Stephen King- com una oportunitat de seguir coneixent el grup de protagonistes i reprendre les seves respectives trames, però també com una revàlida per a la figura de Pennywise i per a fer aflorar tot el terror que tan bé va funcionar a la primera part. En el primer aspecte, It: Capítulo 2 resol amb eficàcia el repte i aconsegueix que ens retrobem amb el grup d’amics que tanta empremta ens va deixar fa un parell d’anys, però en el segon baixa un parell d’esglaons, a pesar dels intents per a evitar-ho, i redueix així l’impacte i la qualitat dels seus elements purament de terror.
Una de les circumstàncies més controvertides de la pel·lícula era la seva durada, i en aquest sentit pocs retrets se li poden fer. Les 2 hores i 45 minuts d’It: Capítulo 2 passen sense acusar cap senyal de monotonia o cansament, fet que demostra la capacitat d’Andy Muschietti per a mantenir un ritme i un interès constants. Part de la seva estratègia per a aconseguir-ho –i que contribueix en gran mesura a aquesta suma de metratge– es basa en separar els protagonistes i seguir-los de forma individual, com passa a la part central del film, però també en prendre’s el seu temps en altres trams. La sensació és que la trama troncal d’It: Capítulo 2 és en realitat força més acotada del que sembla, però la pel·lícula és capaç de desenvolupar i allargar escenes o diàlegs que, en línies generals, acaben funcionant. I ho fan, sobretot, perquè ens sentim a gust amb uns personatges amb els quals ens identifiquem i a qui volem acompanyar.
Aquesta relació amb Richie, Eddie, Bev i companyia, forjada ja de forma intensa a la primera pel·lícula, resulta clau. Tenim ganes de seguir coneixent-los, veure com afronten les seves pors i comprovar allò que ha canviat (o no) en la seva forma de ser. Arriba un punt en què It: Capítulo 2 abusa de flashbacks i subratlla de forma massa explícita la connexió entre els personatges de nens i d’adults, però aquesta no deixa de ser la veritable essència de la seva història. I després hi ha, òbviament, el terror. En aquest apartat, la impressió és que el film peca de quantitat i estridència, i es torna força més irregular quan a l’eficàcia de cada escena. N’hi ha de brillants, com la de Bev i la senyora que viu a la seva antiga casa, o les de Pennywise sota unes grades o en un laberint de miralls, però també n’hi ha un bon grapat de massa arbitràries i previsibles. En resum, a It: Capítulo 2 el terror no funciona tan bé, sobretot quan darrere no se li detecta un sentit concret.
Així doncs, si bé aquesta segona entrega perd en robustesa i en impacte en relació a la seva predecessora, cal dir que compta amb prou al·licients per a ser valorada com una continuació més que digna. A banda de la cura que mostra cap els personatges, Andy Muschietti nodreix It: Capítulo 2 de tocs d’humor, diverses referències i fins i tot cameos estel·lars que contribueixen a la connexió permanent amb la història. És més, s’ha de dir que el nou càsting ha estat un gran encert, sobretot pel que fa a Bill Hader, James Ransone o James McAvoy (aquest cop, la Chastain no es llueix tant). És per això que, tot i la irregularitat amb què funcionen alguns dels elements de la pel·lícula –el desenllaç, sense anar més lluny, no resulta tan, tan potent com es podria esperar–, It: Capítulo 2 se surt prou bé amb la seva missió de completar el viatge que els protagonistes van iniciar fa dos anys. Entre els dos capítols, ens hauran deixat una adaptació realment memorable de la novel·la de Stephen King.
Martí
