Captain Marvel
Directors: Anna Boden i Ryan Fleck
Intèrprets: Brie Larson, Samuel L. Jackson, Jude Law, Ben Mendelsohn, Gemma Chan, Annette Bening, Lee Pace, Mckenna Grace, Clark Gregg, Djimon Hounsou.
Gènere: Superherois, acció, fantàstic. 2018. 120 min.
Vers és una de les millors lluitadores del planeta Kree, ja que compta amb un poder inigualable, però es veu perjudicada per uns records del seu passat que no és capaç de controlar. Després d’una missió a un altre planeta per a rescatar un espia, és atrapada pels Skrull, una espècie enemiga dels Kree, que miren de saber més coses del poder que habita en Vers. El conflicte amb ells acaba arribant a la Terra, on un agent S.H.I.E.L.D. anomenat Nick Fury es troba amb Vers i comença a descobrir tota una realitat extraterrestre que desconeixia.
En una època en què sembla que la gama de grisos ha desaparegut a l’hora d’expressar opinions sobre un producte d’entreteniment, resulta complicat no veure’s condicionat per les posicions radicals en positiu i en negatiu que sorgeixen cada vegada que apareix un nou títol. En el cas de Capitana Marvel, les qüestions alienes a la pel·lícula com la seva suposada bandera del feminisme radical(?) o la seva teòrica intrusió(?) d’última hora abans del monumental tancament de la saga Vengadores, encara han alimentat més la polarització de les reaccions. Lluny de tot això, i fugint de partidismes descarats (només cal veure la disparitat de les crítiques a les diferents entregues), és de justícia apuntar tant els encerts com els desencerts per part de Marvel al llarg de la creació del seu enorme univers cinematogràfic. Pel que fa a Capitana Marvel, el veredicte es decanta més aviat cap a la segona opció, ja que la pel·lícula és un entreteniment digne dins del seu gènere, però desproveït de l’èpica i l’emoció suficients per a anar més enllà.
A banda de ser la primera pel·lícula de Marvel protagonitzada per una dona, un dels gran al·licients amb què Capitana Marvel arribava a les sales és la propera participació del personatge homònim a Vengadores: Endgame, l’esperadíssima continuació de Vengadores: Infinity War. I la sensació que em queda és que hi havia més interès en aquesta segona circumstància que no pas en la primera. Tot i els esforços del film per a construir amb certa profunditat aquest nou personatge, no l’arriba a dotar d’una personalitat magnètica o d’un rerefons que donin un sentit especial als seus poders o a les seves decisions. Per molt que l’acompanyem en el progressiu descobriment del seu propi passat, la connexió emocional amb Carol Danvers és escassa; també, en part, pel fet que Brie Larson tampoc sembla excessivament entregada al personatge. En aquest sentit, Capitana Marvel queda clarament per sota de presentacions com, per exemple, Doctor Extraño o inclús Ant-Man.
Aquesta manca de càrrega emocional es posa especialment de manifest durant l’últim tram de Capitana Marvel, el qual tampoc es caracteritza per una gran espectacularitat o èpica en els combats. O no hi havia pressupost per a més, o la pel·lícula simplement ho volia resoldre per la via ràpida. Això sí, al llarg del trajecte per a arribar-hi, la història compta amb els ingredients necessaris per a oferir un bon entreteniment. La participació de Samuel L. Jackson com a Nick Fury és un dels grans punts forts, tant per la potència del personatge com per la seva capacitat còmica. D’altra banda, els girs narratius respecte les civilitzacions Kree i Skrull són prou efectius per a dinamitzar la història, a pesar que el missatge de caire humanitari que s’hi pot llegir per sota estigui agafat amb pinces. Els fragments no línials que proposa Capitana Marvel en relació als records de la protagonista també ajuden a mantenir l’interès fins el final. I el gat Goose, per descomptat.
Però a aquestes alçades esperem alguna cosa més que una “pel·lícula entretinguda”; i més, si se suposa que aquesta nova superheroïna serà el principal catalitzador de l’univers Marvel d’ara endavant. La impressió global que deixa Capitana Marvel és de film de 2012, no de 2019; d’aquells que semblen més aviat un tràmit per a Marvel. Que segurament són els qui millor saben fer aquests “tràmits” i arrasar a la taquilla, d’acord, però és de justícia fer notar aquestes rebaixes de qualitat. I ja que la pel·lícula advoca per aquesta ideologia feminista, cal dir que el resultat és equiparable al de Black Panther i la seva defensa racial: s’aprecia la intenció, però queda lluny de convertir-se en un estendard d’aquesta causa. De fet, era molt més potent l’empoderament femení de les guerreres de Wakanda que el de Capitana Marvel. En tot cas, Marvel necessitarà treballar molt més aquest personatge si vol que realment ens enganxi.
Martí
M.A.Confidential 