Després de presentar les deu darreres de la llista, arriba el Top10 final per a confirmar l’altíssim nivell cinematogràfic de 2014. Els números parlen: cap pel·lícula baixa del 8,5 de nota al blog, i les quatre primeres comparteixen un 9. En realitat, el més just seria dir que hi ha un empat tècnic entre aquestes quatre, però com sempre han estat petits detalls completament subjectius el que han decidit l’ordre final. Tinc bones expectatives de cara al 2015, però ho tindrà difícil per a igualar el nivell d’aquest any. Aquestes són les 10 millors pel·lícules de 2014 a M.A.Confidential:
Interstellar
All posts tagged Interstellar
Interstellar
Director: Christopher Nolan
Intèrprets: Matthew McConaughey, Anne Hathaway, Jessica Chastain, John Lithgow, Casey Affleck, Michael Caine, Matt Damon
Gènere: Ciència-ficció, drama. USA, 2014. 170 min.
En un futur no excessivament llunyà, el planeta Terra s’està quedant sense recursos naturals que garanteixin la supervivència de l’espècie humana. És per això que la NASA ha dissenyat un projecte destinat a buscar altres planetes potencialment habitables més enllà de la nostra galàxia. Cooper, un expilot espacial convertit a granger, és designat per a encapçalar la última missió per aconseguir aquest objectiu, cosa que provoca la dolorosa decisió de deixar els seus dos fills a la Terra en unes condicions cada cop més difícils.Dins d’aquella etapa vital en què encara no tens ni idea de res, però comences a prendre consciència de temes transcendentals, recordo especialment les primeres càbales mentals sobre la nostra presència a l’univers. I no em costa gens reviure l’estranya sensació de vertigen i petitesa que m’entrava quan intentava fer-me una idea mental d’aquest espai que ens envolta de forma il·limitada. En realitat, poca cosa canvia si m’hi paro a pensar ara. Desconec si Christopher Nolan va viure situacions semblants, però el cert és que a Interstellar m’hi he trobat una expressió cinematogràfica de totes aquestes imatges que circulaven de forma caòtica pel meu cap. Per evocacions com aquesta, per molt subjectiva que sigui, i altres raons que converteixen el film en una immensa experiència sensorial, no considero que els múltiples aspectes discutibles quant a guió i recursos narratius (que hi són, i els reconec) li restin els punts suficients per aixafar tot el conjunt.
Sense que encara ho arribi a entendre del tot, Christopher Nolan s’ha convertit en un director que genera dos bàndols polaritzats: els qui veneren cegament tot allò que fa i els qui el consideren el cineasta més sobrevalorat dels últims anys. Personalment, no crec pertànyer a cap dels dos, però trobo més que justificat considerar-lo una de les figures més influents del cinema del segle XXI. És per això que cada pel·lícula que anuncia mereix el rebombori que provoca, de la mateixa forma que cal criticar-lo quan el resultat no és l’esperat, com va passar amb el decebedor tancament de la saga Batman. Ara, Nolan torna a la ciència-ficció pura i dura amb Interstellar, on torna a explorar i transgredir el concepte d’espai-temps, tal com va fer a Origen, però aquest cop a l’espai exterior.