Rise of the Planet of the Apes

Director: Rupert Wyatt

Intèrprets: James Franco, Freida Pinto, John Lithgow, Brian Cox, Tom Felton, David Oyelowo.

Gènere: Ciència-ficció, acció, drama. USA, 2011. 95 min.

Feia certa mandra plantar-se davant d’una preqüela com aquesta, a priori innecessària i sense venir massa al cas (com la immensa majoria de les seqüeles i preqüeles, vaja), però s’ha de dir que el resultat final deixa un bon sabor de boca. El Origen del Planeta de los Simios planteja en un temps present els fets inicials que van conduir a la situació que Charlton Heston i companyia es troben l’any 3978 a la coneguda pel·lícula de Franklin J. Schaffner (El Planeta de los Simios, 1968), i ho fa de forma efectiva, amb un gran sentit del ritme i imatges força espectaculars. Tot i les seves carències, les imposicions pròpies d’un “blockbuster” i la lògica previsibilitat del desenllaç, el film sap mantenir l’atenció en tot moment i es converteix en un producte d’entreteniment que assoleix el seu objectiu i sorpren pel seu atractiu visual.

El Origen del Planeta de los Simios no és d’aquelles pel·lícules que puguin sorprendre a base de girs inesperats de guió o un final trencador, bàsicament perquè el propi títol i la seva condició de preqüela ja determinen el camí que seguirà. No obstant, la pel·lícula supleix aquest fet amb un gran dinamisme i capacitat de crear bones escenes d’acció, així com una evolució constant pel que fa a la humanització dels simis. Vist que diversos passatges de la trama tampoc destaquen per la seva extrema originalitat i que els personatges són pràcticament plans, destacant sobretot la pobresa del paper dels secundaris, de seguida són els simis els qui es converteixen en veritables protagonistes del film. Si més no, són els que més emocions aconsegueixen transmetre a l’espectador i amb els qui més empatia acabem agafant.

El treball de caracterització dels simis en té bona part de culpa. El disseny creat per ordinador amb la tècnica de captura en moviment (es va rodar amb actors reals movent-se com els simis) té com a resultat uns ximpanzés que es mouen i criden com a tals, però amb una expressivitat facial extraordinàriament humana, especialment en la mirada. No oblidem que El Origen del Planeta de los Simios està en el camp de la ciència-ficció, per tant s’ha de tenir en compte que el film no busca la versemblança, sinó aquest mig camí entre simi i humà, que es demostra que no és tan distant i que el film encerta a la perfecció. D’altra banda, la mescla entre els actors reals de la pel·lícula i els simis per ordinador està perfectament resolta, fent quasi imperceptible distingir la imatge real de la generada per ordinador.

Una altra qüestió és la interpretació dels actors, que no es caracteritza precisament per la seva qualitat. James Franco es confirma com un dels actors menys creïbles de l’actualitat degut al seu escàs repertori d’expressions i aquesta constant cara de no “empanar-se” de res, mentre que el paper de Freida Pinto (de qui tots ens vem enamorar a Slumdog Millionaire) és el paradigma de dona florer, sense cap pes a la trama i amb l’únic objectiu d’aportar una cara bonica a la pel·lícula. D’altra banda, pels fans de Dexter els resultarà un pèl estrany veure John Lithgow en el paper d’un home gran amb Alzhèimer quan tots recordem l’assassí Trinity de la quarta temporada de la sèrie, però el cert és que la seva actuació és força destacada. En tot cas, com ja he dit abans, la menció especial en aquest apartat se l’emportarien més aviat els simis que els humans.

La direcció de Rupert Wyatt és meritòria, capaç d’oferir plans espectaculars i amb força profunditat, i també sense caure en un excés de transcendència de tot plegat, típic en aquesta classe de pel·lícules. Tot i tenir un diàleg final decebedor, la última mitja hora del film és trepidant i magnètica, complint de forma molt cuidada i efectiva el seu paper de preqüela a El Planeta de los Simios. Donat que el cercle no es tanca (i bàsicament perquè va obtenir una gran recaptació), tot apunta que arribarà una nova pel·lícula que prendrà l’acció a partir del final de El Origen del Planeta de los Simios. Veurem si la decisió és encertada, però, en tot cas, el camí a seguir ha de ser el mateix, sense grans pretensions, sense ganes d’explicar més coses de les que pertoquen i amb un bon sentit del ritme i l’entreteniment. Sense ser una gran pel·lícula, sí que estem davant d’una agradable sorpresa dins del gènere més comercial.