Sóc conscient que el concepte de perfecció probablement sigui inaplicable a una sèrie de televisió o a qualsevol producció audiovisual, però després de finalitzar la 3a temporada de Dexter tinc força clar que aquesta seria la resposta a una hipotètica pregunta sobre quina la sèrie més completa que he vist mai.
Cal aclarir que considero Lost com un cas a banda de la resta de sèries, ja que és impossible equiparar-la a qualsevol altra, per tant em refereixo al que podríem definir com sèries de “format convencional”. No obstant, segueixo pensant que, així com Lost ha tingut, i tindrà, bastants defectes, cal fer esforços per trobar-ne a Dexter. I és que es tracta d’una sèrie on, per sobre de tot, es nota la mà d’uns guionistes excel·lents. A vegades no cal ramificar infinitament les trames o donar girs i més girs per intentar sorprendre constantment; només fa falta construir un personatge potent, envoltar-lo de pocs secundaris perfectament definits i basar tots els esforços en la trama principal de cada temporada i tots els seus matisos.
I això és el que ha fet Dexter en cadascuna d’aquestes tres temporades: una trama troncal, un secundari principal amic/enemic del protagonista, una evolució contínua del personatge de Dexter i uns acompanyants fixes que també van avançant pel seu compte. Això s’ha traduït en 36 capítols que no baixen del notable (12 per temporada, que, encara que sembli poc, probablement sigui la quantitat perfecta) i una qualitat que no ha fet més que pujar des de l’inici de la sèrie. La tercera temporada ha estat espectacular.
Naturalment, la temàtica de la sèrie condiciona bastant el fet que agradi o no, però considerant la meva devoció cap a les històries d’assassins en sèrie, no hi ha dubte que, per mi, Dexter és la sèrie perfecta. Per tant, resulta una gran notícia que la cadena americana Showtime hagi confirmat que la sèrie té assegurades, com a mínim, dues temporades més.
Us deixo amb una de les perles d’aquesta producció televisiva, ni més ni menys que la careta d’entrada. Veureu les inesperades sensacions que pot provocar un seqüència tan quotidiana com tot allò que fem des que ens despertem fins que sortim de casa. Una immillorable definició de la sèrie:
Martí
M.A.Confidential 
collons, i jo no he vist ni un capítol…
M'agradaM'agrada
jo em vaig enganxar als primers capitols,
quan ho feien per cuatro i ho podia veure,
i, malgrat que sí que es cert que esta molt
curiosa i que te algo que atrapa,
també em semblava que el guió era una mica
limitat a nivell de caracter dels personatges,
amb aquelles veus en off que aspiren a ser
transcendentals pero que no hi acaben d’arribar,
o la relació entre personatges, molt superficial i simplista,
clar que aixo tb ho porta el propi personatge de dexter…
trama guai, psico pse
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord amb “m”. La serie sembla q mola molt però sobretot a la segona temporada… li falta alguna cosa… potser en Dexter és massa ¿bo? Per mi té com uns moments ensucrats q no m’acaben d’agradar. Crec q els personatges de la novia i de la germana no tenen la força suficient, massa tous.
M'agradaM'agrada
Doncs jo els veig com un contrapunt perfecte al personatge de Dexter, especialment el de la novia. I no crec que requereixi tenir tenir tanta força, bàsicament per mantenir un bon equilibri de la sèrie, hi ha d’haver personatges més vulnerables que altres, si no tot seria el mateix.
Lo dels moments ensucrats que dius… em sembla que la tercera temporada te’n canviaria l’opinió. Tot el que són concessions benèvoles per part de Dexter en realitat són una comèdia, i amb bastant de cinisme per part seva. Precisament, una de les coses que més mèrit té és que el personatge segueix tenint el mateix magnetisme i que la seva escència no ha canviat gens malgrat tot.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: DEXTER – Tràiler 4a Temporada « M.A.Confidential
Retroenllaç: DEXTER EARLY CUTS « M.A.Confidential
Retroenllaç: DEXTER – 5 temporades de luxe « M.A.Confidential