M.A.Confidential

El tema ja comença a posar-se seriós. En aquesta tanda, realment n’hi ha per tots els gustos i colors…

30 – AMERICAN GANGSTER (Ridley Scott, 2007)

Una altra que crec que va ser infravalorada, ja que per mi és la millor que va fer Ridley Scott la passada dècada. Un genial i detallat retrat de la màfia de Harlem dels anys 60, amb un gran duel entre el mestre Denzel Washington i Russell Crowe. Potser no és espectacular, no té escenes memorables, però té una immensa profunditat en els personatges i el seu entorn, del qual no poden evitar ser esclaus.

29 – LA VIDA DE LOS OTROS (Florian Henckel-Donnersmarck, 2006)

De les moltes i bones produccions de cinema alemany d’aquests últims anys, aquesta ha estat la més impactant i també la més humana. A banda de construir i escenificar un dels millors retrats sobre la soledat que he vist mai en un film, manté un nivell de tensió de principi a fi que t’atrapa per complet. Enorme actuació d’Ulrich Muhe, l’actor protagonista, que malauradament moriria al cap d’un any.

28 – KILL BILL vol.2 (Quentin Tarantino, 2004)

D’acord que aquest segon volum no arribava al nivell del primer, però tampoc se n’allunyava tant. Tarantino va tornar a regalar-nos grandíssims moments protagonitzats per La Novia en la culminació de la seva venjança. El diàleg final amb Bill és sensacional. Amb un estil que ara s’acosta més western, més “brut” que el de la primera, però també més complex i profund.

27 – EL SEÑOR DE LOS ANILLOS: LAS DOS TORRES (Peter Jackson, 2002)

Quasi tothom coincideix que és la inferior de les tres, però quantes voldrien aquesta inferioritat. El fet de ser l’impass entre la primera i la última no l’ajuda, però té un dels moments àlgids de tota la trilogia com és la batalla a l’abismo de Helm. Manté l’esperit que havia deixat la primera, però baixa inevitablement en intensitat. Per sort, la introducció de Gollum de ple a la trama dóna molt de joc.

26 – EL SECRETO DE SUS OJOS (Juan José Campanella, 2009)

Ha estat la última gran peli de la dècada. Un guió complex, però amb una narració magistral, i uns personatges perfectament construïts. A més, és una peli que té de tot, que toca un munt de gèneres i que manté la intensitat fins el final. Campanella havia d’estar a la llista i aquesta és la seva obra més completa, sense desmerèixer El Hijo de la Novia. Feia molt que no sortia tan satisfet del cine.

25 – BIG FISH (Tim Burton, 2003)

La imaginació al poder en un dels films cabdals de Tim Burton. Un recull d’històries fantàstiques que ens van fascinar per la seva mescla de monstruositat i bellesa, de drama i comèdia, fins al punt de tocar-nos la fibra i tot. Un conte nostàlgic que tots ens agradaria protagonitzar i que amaga darrere tota una forma de veure la vida. Sens dubte, una de les imprescindibles d’aquests últims anys.

24 – MILLION DOLLAR BABY (Clint Eastwood, 2004)

Més Clint Eastwood, i no serà la última. El millor d’aquest drama és la senzillesa, humilitat i soledat de tots els seus protagonistes, a qui la vida ha tractat de forma injusta i a qui el destí tampoc els té preparat res gaire favorable. S’ha fet moltes pelis sobre boxejadors, però cap de tan íntima i sincera. Fuig del sentimentalisme barat i et deixa sense forces després d’un final impactant.

23 – LOST IN TRANSLATION (Sofía Coppola, 2003)

Veure Bill Murray amb la seva “cara de res” rodant un anunci de whisky al Japó ja no té preu. Si a això li afegeixes una de les històries romàntiques més originals i inusuals dels últims anys, plena d’ironia i profunditat, tens una peli de la qual és difícil no quedar hipnotitzat. I a sobre, ens va permetre descobrir una tal Scarlett Johansson en tota la seva plenitud. Gràcies.

22 – DOLLS (Takeshi Kitano, 2002)

Sóc bastant fan de Takeshi Kitano i, per mi, aquesta és la seva millor pel·lícula, a banda d’una debilitat personal. La sensibilitat i el respecte amb què acosta aquestes tres històries em va fascinar des del principi, juntament amb una banda sonora i una fotografia evocant l’estil clàssic japonès. Tot i diferenciar-se de l’estil de la resta dels seus films, Kitano demostra que és un geni darrere la càmera.

21 – EL CABALLERO OSCURO (Christopher Nolan, 2008)

No és una gran peli de super herois, és una gran peli a tots els nivells. Va generar unes expectatives immenses, i les va complir. A banda de presentar-nos el millor personatge de la dècada amb el Joker de Heath Ledger, Nolan demostra que és un dels cineastes clau de l’actualitat. Dosis genials d’acció combinades amb una gran profunditat moral dels personatges. Ja és tot un referent del gènere.

Del 50 al 41

Del 40 al 31

Del 20 a l’11

Del 10 a l’1