Millor pel·lícula
OSCARS 2013
Posted by Martí on 25 de febrer de 2013
Argo
All posts tagged Argo
Un cop més, arriba l’esperat moment del Top10 de l’any, probablement més perquè és el que toca que no pas per fer una valoració estrictament justa dels últims dotze mesos. La veritat és que, fent un repàs al que ens deixa el 2012, em quedo una mica desangelat, ja que m’adono que l’any 2011 ens va deixar moltes més pel·lícules de veritable categoria que no pas l’actual. Així com llavors em va costar descartar-ne algunes de la llista, aquest cop la feina ha estat decidir quines realment mereixien ser-hi. I és que aquest, no ens enganyem, ha estat un any marcat per decepcions (Prometheus, El Caballero Oscuro: La Leyenda Renace,etc.). No obstant, s’ha de dir que el bon cinema no ha faltat.
Aquestes són les 10 pel·lícules amb les que he gaudit d’una forma més especial durant aquest 2012 (click al títol per llegir la crítica i a la imatge per veure el tràiler):
Argo
Director: Ben Affleck
Intèrprets: Ben Affleck, Bryan Cranston, John Goodman, Alan Arkin, Victor Garber, Michael Cassidy, Clea DuVall, Rory Cochrane, Tate Donovan, Christopher Denham, Adrienne Barbeau.
Gènere: Drama, thriller. USA, 2012. 115 min.
Ben Affleck segueix entestat en passar-nos la mà per la cara a tots els qui hem criticat sistemàticament les seves limitades qualitats com a actor. Si bé es veritat que pel que fa a aquesta vessant res ha canviat, el seu treball com a director ha aconseguit sorprendre tothom i consolidar-se de forma admirable en tan sols tres pel·lícules. Primer va ser l’estremidora Adiós Pequeña, Adiós, una de les millors pel·lícules de 2007; després va saber gestionar ritmes més accelerats al thriller The Town, fa un parell d’anys; i ara arriba amb un drama de suspens que funciona com un rellotge i es postula com un dels títols més destacats d’aquest any. Argo combina de forma exemplar una rigor narratiu impecable, una gran capacitat per a generar tensió en les seves escenes clau i fins i tot un enfoc relativament humorístic i autoreferencial que alleugera la trama quan ho necessita. Un film de manual, tant en el bon sentit, com en el dolent.
Qui ens ho havia de dir que arribaria un dia en què una pel·lícula dirigida per Ben Affleck seria rebuda com una de les estrenes més esperades de l’any. Però si és així, és perquè l’home s’ho ha guanyat a pols. La colpidora Adiós Pequeña, Adiós (2007) ja va sorprendre tothom i va evidenciar que Affleck es sabia el que es feia, i The Town (2010), tot i ser inferior, va confirmar les seves bones maneres darrere la càmera. Ara, Affleck presenta la seva tercera pel·lícula, Argo, basada en uns fets reals de 1979, quan l’ambaixada americana d’Iran va ser l’escenari d’un segrest massiu. La història explica com sis dels hostatges van aconseguir escapar i refugiar-se a casa de l’ambaixador canadenc, i el curiós pla que es va crear per a poder rescatar-los abans que ho fessin els revolucionaris iranians.
Martí
M.A.Confidential 