M.A.Confidential

Després de repassar les primeres 10 pel·lícules de la part baixa de la llista del millor de 2015, ara presento les que per mi han estat les obres més destacades d’aquest any. Des d’exemplars de l’animació més artesanal, passant per algunes fantàstiques propostes de cinema independent, europeu i asiàtic, fins a grans produccions i desplegaments visuals. Si heu acabat l’any sense veure-les, esteu avisats. Crec que la llista ha quedat prou completa i variada per a encabir qualsevol tipus d’espectador. Així doncs, aquestes són les 10 millors pel·lícules de 2016 a M.A.Confidential:

A vegades un no s’adona de tot el bon cinema que ha vist durant tot un any fins que no arriba el moment d’escollir-ne les millors pel·lícules. És cert que el 2016 ha estat força decebedor a nivell de blockbusters, però el cinema independent de gènere, europeu, asiàtic i d’animació s’ha encarregat d’elevar el llistó de qualitat. Fins i tot les produccions espanyoles han experimentat una gran millora durant aquesta tardor. De nou, ha estat complicat deixar segons quina pel·lícula fora de la llista, ja que possiblement mereixeria ser-hi (les cito al final). En tot cas, la selecció de les millors de 2016 torna a ser completa i variada. Recordo el criteri: pel·lícules estrenades a les sales espanyoles durant l’any 2016. Comencem per la meitat baixa de la llista!

COMANCHERÍA

Posted by Martí on 27 de Desembre de 2016

Posted in: Cine - 2016. Tagged: Ben Foster, Chris Pine, David Mackenzie, Gil Birmingham, Hell or High Water, jeff bridges, thriller, western. 7 comentaris

Hell or High Water

Director: David Mackenzie

Intèrprets: Chris Pine, Ben Foster, Jeff Bridges, Gil Birmingham, Katy Mixon, Dale Dickey, Kevin Rankin.

Gènere: Thriller, policíac, western. USA, 2016. 100 min.

Donada la seva desesperada situació econòmica, els germans Toby i Tanner Howard planifiquen una sèrie d’atracaments a diverses sucursals d’un banc de Texas: s’hi presenten a primera hora vestits amb passamuntanyes i només s’emporten una quantitat moderada de diners. No obstant, el fort caràcter de Tanner el porta a sortir-se d’allò establert i posa en risc el pla dels dos germans, ja que dóna pistes als dos veterans Rangers de Texas que estan investigant el cas.

Sempre hi ha certa percepció de que Texas és com un món a part dins dels Estats Units: una mena de territori derivat, on les lleis i els codis de conducta són concebuts i tractats d’una forma diferent, i on a vegades la dignitat o legitimitat de les persones va més enllà d’allò estrictament legal. Aquesta és probablement la gran lliçó que aprenem de Comanchería, un thriller amb regust a western que ens trasllada al cor d’aquest estat meridional nord-americà per a presentar-nos una mostra d’aquesta particular convivència, i de pas per a construir una trama policíaca tremendament efectiva. Sota la batuta del director escocès David Mackenzie, la que en principi hauria pogut ser una pel·lícula força convencional acaba adoptant una entitat molt més potent a mida que s’impregna de les particularitats del seu entorn i ens apropa als seus protagonistes. Gràcies a això, i sense que ens n’adonem del tot, Comanchería arriba a despertar-nos una connexió emocional que ben pocs films assoleixen.

WESTWORLD – 1a temporada

Posted by Martí on 22 de Desembre de 2016

Posted in: Cine - 2016, Sèries TV. Tagged: anthony hopkins, Ben Barnes, ciència ficció, Ed Harris, evan rachel wood, HBO, James Marsden, Jeffrey Wright, Jimmi Simpson, Jonathan Nolan, Lisa Joy, sèrie, Thandie Newton, western, Westworld. Deixa un comentari

Westworld

Creadors: Jonathan Nolan i Lisa Joy

Intèrprets: Evan Rachel Wood, Anthony Hopkins, Ed Harris, Jeffrey Wright, Thandie Newton, Jimmi Simpson, James Marsden, Ben Barnes, Rodrigo Santoro, Luke Hemsworth, Ingrid Bolsø Berdal, Sidse Babett Knudsen, Tessa Thompson.

Gènere: Ciència-ficció, western, drama. USA, 2016. 10 capítols de 60-90 min.

Dolores és una jove que viu en una casa apartada a l’antic oest nord-americà. Cada matí, acudeix a comprar provisions per la seva família al poble més proper, i de pas es troba amb Teddy, un pretendent que no agrada gens al seu pare. Però ni ella ni res del seu entorn són reals, sinó robots perfectament humanitzats que formen part de “Westworld”, un parc temàtic que permet els seus visitants introduir-se de ple a una vida fictícia i fer tot allò que vulguin. Darrere del projecte, un equip d’enginyers i creatius del més alt nivell dissenyen tot el que passa al parc.

L’espera va transcorre amb expectació; el decurs dels capítols ha mantingut un misteri constant; i ara la mirada amb perspectiva global un cop acabada la temporada produeix cert vertigen. I és que obrir les portes de Westworld significa exposar-se a un univers narratiu impossible de resumir en poques paraules, no només a nivell quantitatiu, sinó també qualitatiu. No hi ha dubte: quan l’HBO aposta de veritat per una sèrie, ho deixa ben clar. Més enllà de la milionària producció que hi ha darrere, l’arrencada de la sèrie demostra que les bases establertes per la novel·la original de Michael Crichton obren un immens camí per a recórrer, així com un enorme ventall de lectures existencialistes, polítiques, socials i religioses de tota mena. I més enllà del seu propi interès argumental, que acaba sent notable, el millor que aconsegueix aquesta primera temporada de Westworld, amb el seu misteri, els seus plantejaments i també les seves imperfeccions, és que ens quedin unes ganes irrefrenables de seguir descobrint aquest món.

ROGUE ONE: UNA HISTORIA DE STAR WARS

Posted by Martí on 20 de Desembre de 2016

Posted in: Cine - 2016. Tagged: acció, Alan Tudyk, Ben Mendelsohn, ciència ficció, Diego Luna, Donnie Yen, Felicity Jones, Forest Whitaker, Gareth Edwards, Jiang Wen, Mads Mikkelsen, preqüela, Riz Ahmed, Rogue One, Star Wars. 1 comentari

Rogue One: A Star Wars Story

Director: Gareth Edwards

Intèrprets: Felicity Jones, Diego Luna, Ben Mendelsohn, Donnie Yen, Jiang Wen, Mads Mikkelsen, Forest Whitaker, Alan Tudyk, Riz Ahmed, Jonathan Aris, Jimmy Smits

Gènere: Ciència-ficció, acció. USA, 2016. 130 min.

Amb l’objectiu de construir l’arma més poderosa que ha tingut mai, l’Imperi Galàctic recluta a la força el seu enginyer més brillant, Galen Erso. Uns anys més tard, la seva filla Jyn Erso topa amb un grup de rebels que planegen aconseguir els plànols d’aquesta arma, anomenada Estrella de la Mort, després que un pilot de l’Imperi fugitiu hagi explicat que l’arma ha estat fabricada amb una vulnerabilitat intencionada que permet que pugui ser destruïda.

Fa un any, tancava la meva crítica a El Despertar de la Fuerza amb l’intent de resumir d’alguna manera el cúmul de sensacions que ens havia provocat: “era la pel·lícula que volíem veure”. Un any després, malauradament no puc dir el mateix. És obvi que Rogue One: Una Historia de Star Wars arribava en unes condicions força diferents, i m’atreveixo a dir que la primera d’elles era, precisament, que en aquesta ocasió no sabíem ben bé quina era la pel·lícula que volíem veure. També és cert que la funció del film era molt més acotada, ja que es tractava d’una mena d’extensió narrativa en forma de preqüela de la qual ja en coneixíem el desenllaç. Així doncs, quedava la curiositat de descobrir els nous personatges creats per a l’ocasió i també l’aventura que havien de viure fins aquest anunciat final. No hi ha dubte que l’aventura hi és, i que com a tal es gaudeix, però Rogue One presenta unes mancances palpables que no poden ser alleujades del tot per les intenses injeccions de nostàlgia dirigides als fans de la saga.

ANIMALES NOCTURNOS

Posted by Martí on 13 de Desembre de 2016

Posted in: Cine - 2016. Tagged: Aaron Taylor-Johnson, amy adams, Armie Hammer, drama, Isla Fisher, jake gyllenhaal, Michael Shannon, Nocturnal Animals, thriller, tom ford. Deixa un comentari

Nocturnal Animals

Director: Tom Ford

Intèrprets: Amy Adams, Jake Gyllenhaal, Armie Hammer, Aaron Taylor-Johnson, Michael Shannon, Isla Fisher.

Gènere: Thriller, drama. USA, 2016. 115 min.

Susan Morrow és una exitosa propietària d’una galeria d’art a Los Àngeles que viu rodejada de luxe, però amb una aparent infelicitat. Un dia, rep a casa seva un esborrany de l’últim llibre d’Edward Sheffield, el seu exmarit, acompanyat d’una nota d’aquest en què proposa que es trobin al cap d’uns dies. Quan Susan comença a llegir el llibre, anomenat ‘Animales Nocturnos’, queda completament submergida en la narració, fins el punt de sentir-se força commocionada pels fets que s’hi expliquen.

Set anys després d’iniciar-se com a cineasta amb la subtil i notable Un Hombre Soltero, el dissenyador Tom Ford deixa ben clar que aquell debut no va ser un cop de sort puntual. Animales Nocturnos no només torna a evidenciar la qualitat visual del director texà, sinó que demostra la seva vàlua per a controlar una narrativa força més complexa; d’aquelles que requereixen un punt més d’exigència a l’espectador. El film, magnètic des del primer minut, basa el seu potencial en el desenvolupament d’una història plena de matisos, capaç de desconcertar en més d’una ocasió, però que poc a poc va encaixant les peces de la seva exposició fragmentada per a arribar a trobar el seu veritable nucli. O, si més no, per a donar a l’espectador les pistes suficients per a fer-ho. Aquest entreteixit narratiu converteix Animales Nocturnos en una caixa de sorpreses que és millor encara amb la menor informació possible.

LA DONCELLA

Posted by Martí on 2 de Desembre de 2016

Posted in: Cine - 2016. Tagged: anys 30, Corea del Sud, drama, Ha Jung-woo, Jo Jin-woong, Kim Hae-suk, Kim Min-hee, Kim Tae-ri, Park Chan-wook, The Handmaiden, thriller. Deixa un comentari

The Handmaiden

Director: Park Chan-wook

Intèrprets: Kim Min-hee, Kim Tae-ri, Ha Jung-woo, Kim Hae-suk, Jo Jin-woong, Moon So-ri.

Gènere: Drama, thriller. Corea del Sud, 2016. 145 min.

En plena colonització japonesa a Corea del Sud, durant els anys 30, la jove Sookee és contractada com a assistenta d’una dona rica anomenada Hideko que viu pràcticament aïllada i sota el control del seu oncle, que té previst casar-se amb ella després que la seva esposa aparegués penjada d’un arbre. La contractació no és casual, sinó que respon als interessos d’un home que es fa passar per un comte japonès i que també aspira a conquerir Hideko. No obstant, les particularitats de la dona no els ho posen gaire fàcil.

Qualsevol espectador mínimament familiaritzat amb Park Chan-wook ja sap que no s’està per tonteries, i que no hi ha pel·lícula seva desproveïda d’imatges plenes d’estímuls i provocacions de tota mena; fins i tot de perversions que freguen límits força pertorbadors. Només cal recordar el colpidor final d’Old Boy i el que suposava per al seu protagonista, o l’escena de Mia Wasikowska a la dutxa a Stoker, per a citar-ne algun exemple. A La Doncella, el director coreà no només torna a desplegar aquesta voluntat provocadora i un punt manipuladora que sempre ha mantingut, sinó que hi afegeix diversos punts extra quant a riquesa visual, posada en escena, enginy en el muntatge i presència de capes ocultes que poc a poc van desvetllant el veritable significat de la història, i també la intenció definitiva del film. Tot plegat, ens porta a parlar de La Doncella com una de les seves millors obres i el consagren com un dels grans referents del cinema asiàtic contemporani.

MAREA NEGRA

Posted by Martí on 30 de Novembre de 2016

Posted in: Cine - 2016. Tagged: acció, catastròfic, Deepwater Horizon, drama, Dylan O'Brien, Gina Rodriguez, john malkovich, Kate Hudson, Kurt Russell, mark wahlberg, Peter Berg. Deixa un comentari

Deepwater Horizon

Director: Peter Berg

Intèrprets: Mark Wahlberg, Kurt Russell, Kate Hudson, John Malkovich, Dylan O’Brien, Gina Rodriguez, Ethan Suplee.

Gènere: Drama, acció. USA, 2016. 105 min.

Abril de 2010. La plataforma petrolífera mòbil Deepwater Horizon es prepara per extreure una enorme quantitat de cru per a la companyia BP, que n’és propietària, però el projecte porta més de 40 dies de retard. Mike Williams i Jimmy Harrell, dos dels enginyers que comanden l’operació, es dirigeixen a la plataforma per a supervisar les últimes proves abans de poder començar, però en arribar descobreixen que aquestes no s’han fet correctament. A pesar d’això, i que els tests de pressió no acaben de convèncer els tècnics, els responsables de BP ordenen que l’extracció es posi en marxa.

El cinema catastròfic és un d’aquells gèneres que sembla haver-se quedat estancat als anys 90, quan veure un grup de gent constantment al límit de la mort era motiu de sobra per a quedar-se clavat durant un parell d’hores a la butaca, per molt ridícula que fos la trama. Però Peter Berg ha decidit que en ple 2016 també es pot fer cinema d’aquest tipus, i per a demostrar-ho ha escollit la dramatització d’un fet real com el de la plataforma Deepwater Horizon en una pel·lícula originàriament homònima, però que aquí s’ha traduït amb el menys encertat nom de Marea Negra. Convé subratllar la condició de real, perquè si per alguna cosa destaca la pel·lícula és pel seu hiperrealisme, molt més pendent de proporcionar-nos una experiència immersiva que no pas de buscar un efectisme visual artificial. I la veritat és que el resultat, dins de les seves inevitables limitacions, és convincent i efectiu.

EL EXTRAÑO

Posted by Martí on 28 de Novembre de 2016

Posted in: Cine - 2016. Tagged: Chun Woo-hee, cinema negre, fantàstic, Goksung, Hwang Jung-min, Jo Han-cheol, Jun Kunimura, Kwak Do-won, Na Hong-Jin, terror, The Wailing, thriller. Deixa un comentari

Goksung

Director: Na Hong-jin

Intèrprets: Hwang Jung-min, Kwak Do-won, Chun Woo-hee, Jo Han-cheol, Jun Kunimura, Jang So-yeon

Gènere: Thriller, terror, fantàstic. Corea del Sud, 2016. 155 min.

Una sèrie d’assassinats salvatges pertorben la vida d’un petit poble sud-coreà. Jong Gu, un policia local una mica pintoresc que viu a la mateixa comunitat, comença a investigar els successos per a mirar de trobar-ne el culpable, però el cas es torna realment important per a ell quan alguna cosa fa canviar per complet el comportament de la seva filla. Com que segueix sense haver-hi una explicació racional a tot plegat, els habitants del poble assenyalen un home japonès que fa poc que s’ha instal·lat a les afores d’aquest, en una casa enmig del bosc.

Després de debutar amb un més que prometedor doblet format pels thrillers policíacs The Chaser (2008) i The Yellow Sea (2010), el director i guionista sud-coreà Na Hong-jin ha deixat passar un marge de sis anys fins a estrenar la seva tercera pel·lícula. Un cop vista El Extraño, és fàcil intuir les possibles raons d’aquest augment del període de gestació del projecte, ja que Hong-jin fa un important salt endavant quant a ambició i complexitat. Si bé les seves dues obres inicials ja oferien una revisió del gènere negre policíac, traslladant-lo a la cultura i l’escenari social del país asiàtic, ara ens trobem amb una base similar, però portada a una dimensió bastant més arriscada que trepitja el terreny sobrenatural. Tot i que el film acaba caient en una espiral de desconcert en el seu tram final, el cert és que la raresa del conjunt genera una atracció força particular.

ATLANTA – 1a temporada

Posted by Martí on 23 de Novembre de 2016

Posted in: Sèries TV. Tagged: Atlanta, Brian Tyree Henry, comèdia, Donald Glover, drama, FX, Keith Stanfield, sèrie, Zazie Beetz. Deixa un comentari

Atlanta

Creador: Donald Glover

Intèrprets: Donald Glover, Brian Tyree Henry, Keith Stanfield, Zazie Beetz, Harold House, Griffin Freeman.

Gènere: Comèdia, drama. USA, 2016. 10 capítols de 20-25 min.

Després d’haver deixat la universitat, Earn no té ni diners, ni feina, ni lloc on viure, per això va alternant entre la casa dels seus pares i la de la seva nòvia Vanessa. Amb la intenció de començar a guanyar alguns diners i de fer-se valdre davant de Vanessa, Earn proposa fer de representant al seu cosí Alfred, un cantant amateur de rap sota el nom de “Paper Boi” que acaba de gravar una cançó homònima amb potencial. Quan Earn aconsegueix que la cançó soni a la ràdio, comença l’increment de popularitat de “Paper Boi”, a qui Earn intenta fer un lloc entre l’elit de l’espectacle a Atlanta.

La temporada televisiva de tardor sempre sol incloure una o dues sèries de les anomenades “tapades”, que aconsegueixen introduir de veritat propostes fresques i diferenciades. Aquest any, és inevitable adjudicar aquesta posició a Atlanta, la nova comèdia del canal FX anunciada com un retrat de l’escena hip hop actual a la ciutat nord-americana, però que a l’hora de la veritat és moltes més coses a la vegada. Explicar-ho no és fàcil, ja que Atlanta defuig els paràmetres ordinaris des d’un punt de vista estructural i també narratiu, i és capaç de combinar registres de tota mena sense preocupar-se massa de seguir un desenvolupament lineal concret. La fórmula és transgressora i funciona, sobretot perquè ofereix un ampli ventall de registres humorístics: des del més absurd o quotidià, fins el llançament d’alguns dards amb força mala llet, passant per un gran sentit de l’autoparòdia.