M.A.Confidential

Hwanghae

Director: Na Hong-Jin

Intèrprets: Ha Jung-woo, Yun-seok Kim, Jo Seong-ha, Lee Cheol-min, Kwak Byeong-gyu, Lim Ye-won.

Gènere: Thriller, acció, drama. Corea del Sud, 2010. 150 min.

No descobrirem ara que el cinema asiàtic s’ha convertit en un referent dins el gènere del thriller policíac i d’acció pels qui ens agrada explorar més enllà dels repetitius “blockbusters” de Hollywood. En aquests primers anys de segle, directors com Park Chan-Wook (Oldboy) o Johnnie To (Breaking News, Election) han marcat els passos perquè apareguessin diversos successors, particularment a Corea del Sud, com és el cas de Kim Ji-Woon (A Bittersweet Life) o Na Hong-Jin, que fa tres mesos va rebre el premi a millor director al Festival de Sitges gràcies a la pel·lícula que ens ocupa. No hi ha dubte, doncs, que la carta de presentació The Yellow Sea és atractiva, per això valia la pena començar l’any viatjant cap al Mar Groc. El resultat és un thriller intens, de direcció trepidant i persecucions tan espectaculars com impossibles, però també un pèl descompensat en el ritme i penalitzat per una durada excessiva i un argument que es complica una mica.

The Yellow Sea és una pel·lícula progressiva en tots els sentits, tot va de menys a més. La meva sensació és que un inici que anés més per feina li hagués fet un favor, ja que la contextualització s’allarga en excés fins que no esclata el conflicte i comença l’acció pròpiament dita, i aquesta càrrega de minuts s’acaba notant en el conjunt. No obstant, un cop es decideix a arrencar, la pel•lícula ja no concedeix pràcticament cap treva i es converteix en una persecució constant del protagonista, en la qual cada cop hi van intervenint més personatges i interessos relacionats. A banda d’afegir interès i emoció a la història, això també augmenta la complexitat del conjunt. El creuament de personatges i bàndols de The Yellow Sea no sempre és de fàcil seguiment (la dificultat afegida de recordar els noms en coreà no hi ajuda, per què no dir-ho), la qual cosa es tradueix en alguna possible confusió i allunyament per part de l’espectador.

Deixant de banda aquests factors que entorpeixen la pel•lícula, The Yellow Sea destaca per oferir tots els ingredients que tant s’aprecien d’aquesta escola oriental dins el gènere de thriller i acció. Sota una direcció magistral de Na Hong-Jin, la pel•lícula combina grans seqüències de persecució amb inquietants moments de suspens i els tocs d’hiperviolència propis d’uns directors asiàtics que ja sabem que no es queden en mitges tintes. Si s’ha de tallar un dit, es talla. No obstant, el film no es queda només en això, ja que amaga una forta crítica social i política sobre els conflictes xenòfobs i de tràfic d’immigrants que tenen lloc entre xinesos i coreans, tan greus i despiadats com els que podem trobar a qualsevol altra part del món. El pes de les bandes mafioses, les influències de la policia i els ulls grossos per part dels governants no s’escapen de la vessant de denúncia de The Yellow Sea.

A més de la gran qualitat darrere la càmera del director, altres aspectes com el tractament de la fotografia, freda i difosa, ajuden a crear aquesta atmosfera inhòspita i crua que defineix la història. Pel que fa a les actuacions, destaca el seu protagonista, Ha Jung-woo, qui ja va protagonitzar The Chaser, la primera pel·lícula del director. La seva efectivitat tant en l’apartat més dramàtic com en les escenes d’acció més pura dóna un carisma especial al personatge, que es troba immers, sense voler-ho, en un conflicte de grans dimensions i acaba resultant un fugitiu buscat per absolutament tothom. És un home a qui el destí li juga una mala passada, quan l’únic que volia ell era retrobar-se amb la seva dona i recuperar la seva vida de forma digna. En aquest sentit, no sempre resulta igual de creïble la forma com va superant els diferents obstacles, però l’espectador es posiciona fàcilment per voler acompanyar-lo en la seva cursa per sobreviure.

Tot i que The Yellow Sea no és una pel·lícula rodona, perjudicada per la seva llarga durada, dues hores i mitja, i per la falta de comprensió que poden generar alguns elements del seu argument cap a la seva part final, és un thriller més que digne i amb un ritme que en ocasions quasi et deixa sense respiració. Està destinat a fer les delícies dels amants del cinema asiàtic d’acció i a demostrar, un cop més, que ja fa temps que aquest gènere no és només propietat exclusiva de Hollywood. Salvant les distàncies, no tindria res a desmerèixer al costat de la saga Misión Imposible, per exemple. Tot i el seu premi a Sitges, el seu destí és passar força desapercebuda a la cartellera, així que els interessats s’hauran d’afanyar si volen gaudir-la en pantalla gran.