Tanquem un any que ha anat clarament de menys a més a nivell cinematogràfic. Fins l’estiu, el panorama havia estat força desolador, sobretot degut a la fluixa temporada de premis dels primers mesos, però a partir de llavors la remuntada ha estat espectacular. Tant, que els mesos de tardor ens han portat el gran gruix de pel·lícules que formen el meu particular TOP20 de l’any. De moment, comencem amb la part baixa, que demostra un cop més que el cinema independent ha estat a una gran alçada, amb especial menció a l’animació. Aquesta és, doncs, la primera desena de pel·lícules que mereixen formar part del millor de 2019:
Continue ReadingGreen Book
All posts tagged Green Book
Green Book
Director: Peter Farrelly
Intèrprets: Viggo Mortensen, Mahershala Ali, Iqbal Theba, Linda Cardellini, Ricky Muse, David Kallaway, Montrel Miller.
Gènere: Comèdia, drama. 2018. 130 min.
Frank Vallelonga, més conegut com a “Tony Lip”, es guanya la vida com a membre de seguretat d’un club nocturn de Nova York als anys 60. Quan el local tanca per reformes, Tony ha de buscar-se una nova feina, i és llavors quan li arriba l’oferta per a fer de xofer del prestigiós pianista afroamericà Don Shirley. La seva missió és acompanyar Don per la gira que farà pel centre i sud d’Estats Units, on la discriminació racial és especialment accentuada.
El plantejament d’una història ambientada als Estats Units dels anys 60 amb el racisme com a teló de fons sembla conduir obligatòriament al drama, a la lluita, a la condemna i a la reivindicació. Green Book demostra que no ha de ser així per definició; que es pot abordar aquesta problemàtica des d’una cara més amable, sense que això signifiqui frivolitzar amb la qüestió de fons. Peter Farrelly, que aquí se separa excepcionalment del seu germà Bobby (responsables d’icones dels 90 com Dos Tontos Muy Tontos o Algo Pasa con Mary), sap trobar el to idoni per a arrencar-nos diversos somriures al llarg d’un trajecte que funciona de forma eficaç tot i trepitjar terrenys més que coneguts. Green Book és una pel·lícula benèvola, ja que mesura molt bé el grau de conflicte per a no arribar a sobresaltar o incomodar realment l’espectador, però no resulta ingènua en les seves pretensions. I el que fa té més mèrit del que sembla. Continue Reading