Tanquem un any que ha anat clarament de menys a més a nivell cinematogràfic. Fins l’estiu, el panorama havia estat força desolador, sobretot degut a la fluixa temporada de premis dels primers mesos, però a partir de llavors la remuntada ha estat espectacular. Tant, que els mesos de tardor ens han portat el gran gruix de pel·lícules que formen el meu particular TOP20 de l’any. De moment, comencem amb la part baixa, que demostra un cop més que el cinema independent ha estat a una gran alçada, amb especial menció a l’animació. Aquesta és, doncs, la primera desena de pel·lícules que mereixen formar part del millor de 2019:
Continue ReadingOne Cut of the Dead
All posts tagged One Cut of the Dead
Kamera o tomeru na!
Director: Shinichirô Ueda
Intèrprets: Takayuki Hamatsu, Yuzuki Akiyama, Harumi Shuhama, Ayana Gôda, Miki Yoshida, Kazuaki Nagaya, Hiroshi Ichihara, Takuya Fujimura, Yôko Takahashi, Satoshi Iwagô.
Gènere: Comèdia, terror. Japó, 2017. 95 min.
En una nau d’una antiga fàbrica abandonada està tenint lloc el rodatge d’una pel·lícula de zombis de baix pressupost. El director, molt poc satisfet amb la feina de l’actriu principal, intenta explicar-li un cop més què necessita d’ella, però el cansament després de més de 40 preses fa que decideixin prendre’s un descans. És llavors quan l’actor protagonista i l’encarregada de maquillatge miren de calmar la noia, molt alterada, però de sobte comencen a passar coses estranyes.
Un dels fenomens que sol repetir-se cada any al Festival de Sitges és l’aparició d’una pel·lícula, sovint desconeguda, que ho revoluciona tot i apareix en boca de tothom; ja sigui perquè ha tingut l’encert de veure-la, o perquè ha rebut l’entusiasme de qui ho ha fet. A l’edició de 2018, aquesta pel·lícula va ser, sens dubte, One Cut of the Dead. I no és d’estranyar, gens ni mica. El debut del director Shinichirô Ueda és una oda de cap a peus al món del cinema, però no al de les catifes vermelles i els somnis hollywoodians, sinó al que surt endavant gràcies a la passió, el sacrifici i el talent de totes i cadascuna de les persones que en formen part. El cinema més meritós de tots, en definitiva. I, òbviament, havia de ser una pel·lícula de zombis. One Cut of the Dead no només explota amb un enorme sentit de l’humor els tòpics del gènere, sinó que a més és una autèntica caixa de sorpreses que no deixa de captivar fins el seu últim pla.