Once Upon a Time in… Hollywood
Director: Quentin Tarantino
Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Brad Pitt, Margot Robbie, Emile Hirsch, Margaret Qualley, Al Pacino, Kurt Russell, Bruce Dern, Timothy Olyphant, Dakota Fanning, Damian Lewis, Luke Perry, Lorenza Izzo, Michael Madsen.
Gènere: Drama, thriller. USA, 2019. 165 min.
A mitjans de l’any 1969, l’actor Rick Dalton veu com la seva carrera a Hollywood comença a estancar-se per culpa de l’escassa varietat dels papers que interpreta. Al seu costat hi té de forma inseparable Cliff Booth, que no només és el seu doble en escenes de perill, sinó també el seu amic i assistent per tot el que necessiti. Dalton viu en una casa a la part alta de Los Angeles, just al costat on acaben de mudar-se el director Roman Polanski i la seva parella, l’actriu Sharon Tate.
Al contrari del que passa amb la gran majoria de directors, hi ha la sensació que a Quentin Tarantino se li demana que faci sempre la mateixa pel·lícula. I que, quan no és així, quan no hi ha un ritme trepidant, violència sanguinària, un insult cada tres paraules, tones d’humor negre i música omnipresent, es pot generar una relativa decepció. Però cal entendre que el Tarantino de Reservoir Dogs, Pulp Fiction o Kill Bill no és el mateix Tarantino de Los Odiosos Ocho o, encara menys, d’Érase una Vez en… Hollywood. És un director amb coses diferents per a explicar, i que ja compta amb una trajectòria i una perspectiva sobradíssimes per a fer-ho. Té tot el sentit del món, doncs, que hagi decidit convertir la seva novena pel·lícula en un homenatge al cinema i sobretot a les persones que el fan possible, i en particular a un Hollywood que ell ha estimat i criticat a parts iguals. Per a fer-ho, era imprescindible prendre’s Érase una Vez en… Hollywood d’una altra manera, però, en el fons, sense perdre la seva essència.
Martí
