Ara fa un any, en el post del 14è aniversari del blog, explicava que, tot i la rebaixa del ritme de publicacions, no tenia la intenció de parar perquè el cinema no parava. Doncs sí, al cap d’amb prou feines dos mesos, tot va parar; cinema inclòs. Com a conseqüència, les estrenes s’han reduït dràsticament i el ritme de publicació encara ha baixat més, però com que hem arribat al 18 de gener, toca celebrar. I arribant a un número força rodó, per tant, amb una bona raó de més. Cada cop costa més trobar el temps i la inspiració, però segueix havent-hi bon cinema per a descobrir i explicar. Així doncs, aguantem, i M.A.Confidential celebra el seu 15è aniversari.
Continue Readinganiversari
All posts tagged aniversari
A vegades falten hores; a vegades, inspiració; i, en resum, acaba faltant la constància que voldria… però ha arribat un nou 18 de gener, per tant és moment de recordar aquell 2006 en què els blogs començaven a estar de moda i un servidor va decidir omplir el temps lliure amb això. Catorze anys després, i a pesar que el ritme ja no és el que era, aquí seguim. I, de moment, sense intenció de parar. Perquè el cinema no para, i perquè continuem omplint butaques pràcticament una setmana rere l’altra, i en sortim amb algunes coses a dir. Per tot això, M.A.Confidential arriba als 14 anys de vida.
Continue ReadingUn altre 18 de gener, i una altra mirada enrere cap a la tonteria aquella d’obrir un blog per a comentar aquelles pel·lícules que anava veient. El 13 no té massa bona fama, i a sobre resulta que cau en divendres, però en aquest cas és motiu de celebració. La raó és que ja han passat dotze mesos més repassant i criticant el més destacat que arriba a les sales de cinema, alguns festivals i també la petita pantalla. Tot i que a vegades costa trobar el temps i la constància desitjats, M.A.Confidential arriba als 13 anys de vida sense decaure, que ja és molt.
Infiltrados, El Laberinto del Fauno, La Vida de los Otros, Apocalypto, Cartas desde Iwo Jima… a banda de ser fantàstiques pel·lícules, comparteixen un denominador comú: es van estrenar fa 12 anys. És a dir, tenen la mateixa edat que aquest blog. Aquesta dada, a banda de fer-nos sentir una mica vells a tots, comença a fer certa impressió per com s’està allargant la brometa aquesta d’obrir un blog per a comentar coses de cine durant les estones lliures. Sí, M.A.Confidential arriba als 12 anys de vida. I diria que en plena forma, ja que, tot i que el volum de visites no acaba de ser el desitjat, sí que considero que ofereix una mostra bastant representativa de tot el cinema que s’estrena cada any. I més o menys aquest era l’objectiu quan el vaig iniciar, així que em dono per satisfet.
Arriba un moment en què celebrar l’aniversari del blog ja sembla una qüestió quasi rutinària, sobretot si véns de superar la dècada d’història (una marca que sempre suposa una aspiració a la qual arribar) i les unitats tornen a situar-se a l’1. Però què cony, 11 anys són un porró d’anys escrivint sobre la tonteria aquesta de les pel·lícules, i mai està de més anar-ho recordant. Per tant, una nit com aquesta de 2006 vaig decidir començar i aquí segueixo, així que a banda de l’evident part que em toca, un cop més cal donar les gràcies a totes les persones que de tant en tant entreu i llegiu, i que fins i tot a vegades m’ho dieu i tot; cosa que, encara que ja faci 11 anys, segueix fent una il·lusió especial.
Mai m’ha agradat fer servir el blog per parlar de mi, i la sensació que tinc és que quan ho faig (cada any, coincidint amb aquestes dates) és per dir el mateix: gràcies a tots els lectors i lectores –siguin coneguts/des o anònims/es– que de tant en tant passen per aquí per a atrevir-se a acabar alguna de les meves “parrafades” i, més de tant en tant, fins i tot dir-hi la seva. Aquest cop, no obstant, toca repetir-ho amb més motiu i entusiasme que mai. No qualsevol projecte pot presumir d’haver aguantat durant una dècada, i menys encara si no s’ha vist ni un duro pel camí, per què enganyar-nos, però un servidor a partir d’avui ja pot fer-ho: M.A. Confidential compleix 10 anys.
Un 18 de gener més, un any més a la motxilla per a M.A.Confidential, aquest “hobby” que vaig començar l’any 2006 i que s’ha acabat convertint en part important del meu dia a dia. Des d’aquí, i com faig cada any aprofitant aquest dia, vull reiterar les gràcies a tots els qui em confessen ser seguidors del blog, els qui el prenen com a referència a l’hora d’anar al cinema, als qui tenen la paciència i voluntat de llegir de la primera a la última paraula, i també als qui hi participen activament. Cada referència en una conversa espontània o cada nou comentari al respecte de què he dit o no en referència a tal pel·lícula em segueix generant la mateixa il·lusió. M’ho passo bé escrivint sobre cinema, i crec que segueixo aprenent cada dia, així que això no s’atura; comença el compte enrere pels deu anys!
Un any més, arriba el dia (l’únic) en què l’autobombo s’apodera d’aquest blog i tot es redueix bàsicament a explicar que maco sóc i que fantàstics sou els lectors. I és que amb un pèl d’intuïció i fixant-se una mica en el títol del post, es pot deduir que M.A.Confidential assoleix avui els vuit anys d’existència. I ho fa amb 814 posts publicats i amb l’orgull d’haver superat recentment les 100.000 visites des que vaig fer la migració a la plataforma WordPress. El que ve ara és de guió totalment previsible: agrair a tota la gent que es digna a entrar i que s’empassa les “parrafades”, i també als que diuen fer-ho, però en realitat fan una llegida en diagonal. I si, a sobre, es decideixen a fer algun comentari, la celebració ja és absoluta. Així doncs, moltes gràcies a tots per ajudar-me a aguantar aquests vuit anys!
No tornaré a explicar la història de com va començar el blog perquè ja ho he fet en altres ocasions, i perquè prou rollos foto durant l’any com per, a sobre, repetir coses. El cas és que M.A.Confidential arriba als set anys de vida, i ho fa amb 745 posts a la seva esquena i la convicció per part d’un servidor que algo molt gran ha de passar per plantejar-me deixar-ho. No m’agrada presumir, tot i que si hi ha algun moment per fer-ho és escrivint posts com aquest, per això agraeixo a totes les persones que m’han explicat o “confessat” que llegeixen el blog o el consulten abans d’anar al cinema. I sobretot a les que m’agraeixen el fet d’haver-los descobert pel·lícules i sèries que no coneixien o que, de no haver llegit la meva crítica, no s’haurien plantejat veure, ja que aquest va ser l’objectiu fundacional de la pàgina. Cada comentari o aportació és celebrat com el primer dia!