Un 18 de gener més, un any més a la motxilla per a M.A.Confidential, aquest “hobby” que vaig començar l’any 2006 i que s’ha acabat convertint en part important del meu dia a dia. Des d’aquí, i com faig cada any aprofitant aquest dia, vull reiterar les gràcies a tots els qui em confessen ser seguidors del blog, els qui el prenen com a referència a l’hora d’anar al cinema, als qui tenen la paciència i voluntat de llegir de la primera a la última paraula, i també als qui hi participen activament. Cada referència en una conversa espontània o cada nou comentari al respecte de què he dit o no en referència a tal pel·lícula em segueix generant la mateixa il·lusió. M’ho passo bé escrivint sobre cinema, i crec que segueixo aprenent cada dia, així que això no s’atura; comença el compte enrere pels deu anys!

Continue Reading

Un any més, arriba el dia (l’únic) en què l’autobombo s’apodera d’aquest blog i tot es redueix bàsicament a explicar que maco sóc i que fantàstics sou els lectors. I és que amb un pèl d’intuïció i fixant-se una mica en el títol del post, es pot deduir que M.A.Confidential assoleix avui els vuit anys d’existència. I ho fa amb 814 posts publicats i amb l’orgull d’haver superat recentment les 100.000 visites des que vaig fer la migració a la plataforma WordPress. El que ve ara és de guió totalment previsible: agrair a tota la gent que es digna a entrar i que s’empassa les “parrafades”, i també als que diuen fer-ho, però en realitat fan una llegida en diagonal. I si, a sobre, es decideixen a fer algun comentari, la celebració ja és absoluta. Així doncs, moltes gràcies a tots per ajudar-me a aguantar aquests vuit anys!

Continue Reading

No tornaré a explicar la història de com va començar el blog perquè ja ho he fet en altres ocasions, i perquè prou rollos foto durant l’any com per, a sobre, repetir coses. El cas és que M.A.Confidential arriba als set anys de vida, i ho fa amb 745 posts a la seva esquena i la convicció per part d’un servidor que algo molt gran ha de passar per plantejar-me deixar-ho. No m’agrada presumir, tot i que si hi ha algun moment per fer-ho és escrivint posts com aquest, per això agraeixo a totes les persones que m’han explicat o “confessat” que llegeixen el blog o el consulten abans d’anar al cinema. I sobretot a les que m’agraeixen el fet d’haver-los descobert pel·lícules i sèries que no coneixien o que, de no haver llegit la meva crítica, no s’haurien plantejat veure, ja que aquest va ser l’objectiu fundacional de la pàgina. Cada comentari o aportació és celebrat com el primer dia!

Continue Reading