A vegades falten hores; a vegades, inspiració; i, en resum, acaba faltant la constància que voldria… però ha arribat un nou 18 de gener, per tant és moment de recordar aquell 2006 en què els blogs començaven a estar de moda i un servidor va decidir omplir el temps lliure amb això. Catorze anys després, i a pesar que el ritme ja no és el que era, aquí seguim. I, de moment, sense intenció de parar. Perquè el cinema no para, i perquè continuem omplint butaques pràcticament una setmana rere l’altra, i en sortim amb algunes coses a dir. Per tot això, M.A.Confidential arriba als 14 anys de vida.

Un altre 18 de gener, i una altra mirada enrere cap a la tonteria aquella d’obrir un blog per a comentar aquelles pel·lícules que anava veient. El 13 no té massa bona fama, i a sobre resulta que cau en divendres, però en aquest cas és motiu de celebració. La raó és que ja han passat dotze mesos més repassant i criticant el més destacat que arriba a les sales de cinema, alguns festivals i també la petita pantalla. Tot i que a vegades costa trobar el temps i la constància desitjats, M.A.Confidential arriba als 13 anys de vida sense decaure, que ja és molt.

Continue Reading

Infiltrados, El Laberinto del Fauno, La Vida de los Otros, Apocalypto, Cartas desde Iwo Jima… a banda de ser fantàstiques pel·lícules, comparteixen un denominador comú: es van estrenar fa 12 anys. És a dir, tenen la mateixa edat que aquest blog. Aquesta dada, a banda de fer-nos sentir una mica vells a tots, comença a fer certa impressió per com s’està allargant la brometa aquesta d’obrir un blog per a comentar coses de cine durant les estones lliures. Sí, M.A.Confidential arriba als 12 anys de vida. I diria que en plena forma, ja que, tot i que el volum de visites no acaba de ser el desitjat, sí que considero que ofereix una mostra bastant representativa de tot el cinema que s’estrena cada any. I més o menys aquest era l’objectiu quan el vaig iniciar, així que em dono per satisfet.

Continue Reading

Arriba un moment en què celebrar l’aniversari del blog ja sembla una qüestió quasi rutinària, sobretot si véns de superar la dècada d’història (una marca que sempre suposa una aspiració a la qual arribar) i les unitats tornen a situar-se a l’1. Però què cony, 11 anys són un porró d’anys escrivint sobre la tonteria aquesta de les pel·lícules, i mai està de més anar-ho recordant. Per tant, una nit com aquesta de 2006 vaig decidir començar i aquí segueixo, així que a banda de l’evident part que em toca, un cop més cal donar les gràcies a totes les persones que de tant en tant entreu i llegiu, i que fins i tot a vegades m’ho dieu i tot; cosa que, encara que ja faci 11 anys, segueix fent una il·lusió especial.

Continue Reading

Mai m’ha agradat fer servir el blog per parlar de mi, i la sensació que tinc és que quan ho faig (cada any, coincidint amb aquestes dates) és per dir el mateix: gràcies a tots els lectors i lectores –siguin coneguts/des o anònims/es– que de tant en tant passen per aquí per a atrevir-se a acabar alguna de les meves “parrafades” i, més de tant en tant, fins i tot dir-hi la seva. Aquest cop, no obstant, toca repetir-ho amb més motiu i entusiasme que mai. No qualsevol projecte pot presumir d’haver aguantat durant una dècada, i menys encara si no s’ha vist ni un duro pel camí, per què enganyar-nos, però un servidor a partir d’avui ja pot fer-ho: M.A. Confidential compleix 10 anys.

Continue Reading