Tanquem un any que ha anat clarament de menys a més a nivell cinematogràfic. Fins l’estiu, el panorama havia estat força desolador, sobretot degut a la fluixa temporada de premis dels primers mesos, però a partir de llavors la remuntada ha estat espectacular. Tant, que els mesos de tardor ens han portat el gran gruix de pel·lícules que formen el meu particular TOP20 de l’any. De moment, comencem amb la part baixa, que demostra un cop més que el cinema independent ha estat a una gran alçada, amb especial menció a l’animació. Aquesta és, doncs, la primera desena de pel·lícules que mereixen formar part del millor de 2019:
Continue Reading¿Dónde está mi Cuerpo?
All posts tagged ¿Dónde está mi Cuerpo?

J’ai Perdu Mon Corps
Director: Jérémy Clapin
Veus originals: Hakim Faris, Victoire Du Bois, Patrick d’Assumçao, Alfonso Arfi, Hichem Mesbah, Myriam Loucif, Bellamine Abdelmalek
Gènere: Animació, fantàstic, drama.
País: França, 2019. 80 min.

Enmig d’un laboratori, una mà seccionada guardada al frigorífic pren vida i se les arregla per a escapar per la finestra. El seu objectiu és trobar el seu cos original, el de Naoufel, un jove que va arribar a la ciutat en circumstàncies força difícils, i que mira de construir la seva pròpia vida com pot, a pesar de les precàries condicions amb què viu.
En el gènere d’animació, les grans distribuïdores a la recerca d’un públic massiu tenen el domini gairebé absolut de la cartellera. Això fa que cada any -i mai falla- existeixi alguna joia independent per a descobrir. En aquest que som a punt de tancar, una d’elles tot just acaba d’arribar a Netflix, després d’una fugaç i limitadíssima estrena a les sales: ¿Dónde está Mi Cuerpo? Aquesta producció independent francesa, triomfadora a la passada edició del Festival d’Annecy, es postula com una de les més originals i sorprenents dels últims anys, sobretot gràcies a la seva peculiar aposta narrativa i també a una tècnica híbrida quant a l’animació utilitzada. El que ens proposa ¿Dónde está Mi Cuerpo? és un viatge múltiple, ja sigui en forma de descobriment, de record o de recuperació d’allò perdut, però en tots els casos ple d’humanisme i d’empatia cap a un protagonista que de seguida es fa un lloc al nostre camp afectiu. Un viatge poc usual, desconcertant a vegades, però ple de virtuts.
Continue Reading