M.A.Confidential

Crítiques de cinema i sèries de televisió, a més dels tràilers i avanços més destacats

  • Sobre el blog
  • 20 clàssics
  • 20 contemporànies
  • Contacte

HISTORIA DE UN MATRIMONIO

Posted by Martí on 17 de Desembre de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: Adam Driver, Alan Alda, Azhy Robertson, drama, Julie Hagerty, Laura Dern, Marriage Story, Merritt Wever, Netflix, Noah Baumbach, Ray Liotta, Scarlett Johansson. 1 comentari

Marriage Story

Director: Noah Baumbach

Intèrprets: Scarlett Johansson, Adam Driver, Laura Dern, Azhy Robertson, Alan Alda, Julie Hagerty, Merritt Wever, Ray Liotta.

Gènere: Drama.

País: USA, 2019. 130 min.

Després de mantenir una relació modèlica durant diversos anys, d’haver compartit la seva passió pel teatre (ell com a director, ella com a actriu) i d’haver tingut un fill, Charlie i Nicole es troben en ple procés de separació. La seva intenció és arribar a un acord i evitar assumptes legals, però la decisió de Nicole de marxar a viure a Los Àngeles i la negativa de Charlie a deixar Nova York fa que la custòdia del nen es converteixi en font de conflicte.

El trencament de la família es podria considerar com el principal nucli temàtic del cinema de Noah Baumbach. I l’explicació es troba, en bona part, a la seva condició autobiogràfica. Ja al seu primer gran èxit, Una Historia de Brooklyn (2005), el director novaiorquès s’inspirava en la seva experiència personal per retratar amb gran delicadesa el tràngol de dos fills després de la separació dels seus pares. Ara, Baumbach situa aquest mateix conflicte al punt de vista dels adults a Historia de un Matrimonio, justament pocs anys després d’haver-se divorciat de l’actriu Jennifer Jason Leigh. Al contrari del que es podria esperar, però, el director converteix el procés de ruptura entre Charlie (Adam Driver) i Nicole (Scarlett Johansson) en una història lliure de qualsevol rastre de rancúnia, lament o cap altra càrrega personal. De fet, els presenta com dues persones tan properes i identificables que atribueix a Historia de un Matrimonio una gran capacitat per connectar amb tothom.

Continue Reading
M'agrada S'està carregant...

LA HIJA DE UN LADRÓN

Posted by Martí on 15 de Desembre de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: Àlex Monner, Belén Funes, drama, Eduard Fernández, Frank Feys, Greta Fernández, La Hija de un Ladrón, Tomás Martín. 2 comentaris

La Hija de un Ladrón

Directora: Belén Funes

Intèrprets: Greta Fernández, Eduard Fernández, Àlex Monner, Tomás Martín, Frank Feys

Gènere: Drama.

País: Espanya, 2019. 100 min.

Sara és una noia de 21 anys que viu a l’extraradi de Barcelona. Subsisteix gràcies a petites i sacrificades feines de neteja, de cambrera o el que faci falta, i a la vegada cuida del seu fill de pocs mesos, amb el qual viu en un pis tutelat per a mares solteres. Un dia que acudeix a una oficina de serveis socials per a buscar alguna ocupació que li generi més ingressos, descobreix que el seu pare, que era a la presó, ha sortit en llibertat.

Tot exponent de cinema social amb un mínim d’ambició sol caminar sobre una fina línia que separa dos enfocaments: el que ens apropa i ens fa comprendre un entorn i uns personatges, i el que utilitza les desgràcies d’aquests per a buscar una simple reacció emocional i compassiva. No hi ha dubte que el bon cinema és el que opta per la primera opció, i en aquest sentit La Hija de un Ladrón ens en dóna una bona lliçó. L’òpera prima de Belén Funes, que parteix del seu anterior curtmetratge Sara a la Fuga, gira al voltant d’una dona a qui la vida no ha somrigut gens, però enlloc de caure en un lament constant, es converteix en tot un exercici de dignificació i reconeixement. I ho fa sense obviar en cap moment la duresa de les circumstàncies personals de Sara, però amb un llenguatge que no subratlla, i que fins i tot no escatima aquells instants alegres i assossegats que també formen part de la seva vida. Unes decisions que fan de La Hija de un Ladrón una pel·lícula honesta i, al capdavall, molt més efectiva.

Continue Reading
M'agrada S'està carregant...

¿DÓNDE ESTÁ MI CUERPO?

Posted by Martí on 4 de Desembre de 2019
Posted in: Animació, Cine - 2019. Tagged: Alfonso Arfi, ¿Dónde está mi Cuerpo?, drama, Hakim Faris, Patrick Assumçao, Victoire Du Bois. 1 comentari

J’ai Perdu Mon Corps

Director: Jérémy Clapin

Veus originals: Hakim Faris, Victoire Du Bois, Patrick d’Assumçao, Alfonso Arfi, Hichem Mesbah, Myriam Loucif, Bellamine Abdelmalek

Gènere: Animació, fantàstic, drama.

País: França, 2019. 80 min.

Enmig d’un laboratori, una mà seccionada guardada al frigorífic pren vida i se les arregla per a escapar per la finestra. El seu objectiu és trobar el seu cos original, el de Naoufel, un jove que va arribar a la ciutat en circumstàncies força difícils, i que mira de construir la seva pròpia vida com pot, a pesar de les precàries condicions amb què viu.

En el gènere d’animació, les grans distribuïdores a la recerca d’un públic massiu tenen el domini gairebé absolut de la cartellera. Això fa que cada any -i mai falla- existeixi alguna joia independent per a descobrir. En aquest que som a punt de tancar, una d’elles tot just acaba d’arribar a Netflix, després d’una fugaç i limitadíssima estrena a les sales: ¿Dónde está Mi Cuerpo? Aquesta producció independent francesa, triomfadora a la passada edició del Festival d’Annecy, es postula com una de les més originals i sorprenents dels últims anys, sobretot gràcies a la seva peculiar aposta narrativa i també a una tècnica híbrida quant a l’animació utilitzada. El que ens proposa ¿Dónde está Mi Cuerpo? és un viatge múltiple, ja sigui en forma de descobriment, de record o de recuperació d’allò perdut, però en tots els casos ple d’humanisme i d’empatia cap a un protagonista que de seguida es fa un lloc al nostre camp afectiu. Un viatge poc usual, desconcertant a vegades, però ple de virtuts.

Continue Reading
M'agrada S'està carregant...

LE MANS ’66

Posted by Martí on 27 de Novembre de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: acció, Caitriona Balfe, christian bale, drama, esport, Ford v Ferrari, James Mangold, Jon Bernthal, Josh Lucas, Le Mans 66, matt damon, Noah Jupe. Deixa un comentari

Ford v. Ferrari

Director: James Mangold

Intèrprets: Matt Damon, Christian Bale, Jon Bernthal, Caitriona Balfe, Noah Jupe, Josh Lucas, Tracy Letts, JJ Feild, Ray McKinnon.

Gènere: Drama, acció.

País: USA, 2019. 150 min.

Enmig d’una greu caiguda de vendes, la multinacional automobilística Ford decideix fer una immensa inversió per a entrar al món de la competició. El seu primer objectiu és la compra de Ferrari, però després de no aconseguir-ho recorren a la gran estrella Carroll Shelby perquè els desenvolupi un cotxe competitiu. Shelby té clar que el pilot idoni per a competir és el polèmic Ken Miles, tot i que la seva personalitat no ho posarà fàcil.

Les pel·lícules nord-americanes basades en gestes esportives conformen un d’aquells subgèneres on els patrons argumentals solen fer-se més visibles que mai. No obstant, també és cert que, quan estan ben treballades, admeten molt millor la presència d’aquests recursos habituals que no pas altres tipus de cinema. És per això que resulta tota una alegria poder trobar-se amb un títol com Le Mans ’66, que ens retorna al gènere de les curses automobilístiques. La pel·lícula abraça part dels tòpics que es podien esperar d’ella, però els duu a la pràctica amb una enorme efectivitat, i sempre es guarda algun as a la màniga que ens manté expectants. A això, s’hi afegeix la bona química entre el duo protagonista, Matt Damon i Christian Bale, i també la direcció d’un gran James Mangold. Més enllà de transmetre’ns les emocions sobre l’asfalt, Le Mans ’66 sap construir una història sòlida que sosté de forma notable les dues hores i mitja de durada global.

Continue Reading
M'agrada S'està carregant...

VENTAJAS DE VIAJAR EN TREN

Posted by Martí on 22 de Novembre de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: Aritz Moreno, Belén Cuesta, comèdia, Ernesto Alterio, humor negre, Javier Botet, Javier Godino, luis tosar, Macarena García, Pilar Castro, Quim Gutiérrez, surrealisme, Ventajas de Viajar en Tren. Deixa un comentari

Ventajas de Viajar en Tren

Director: Aritz Moreno

Intèrprets: Luis Tosar, Pilar Castro, Ernesto Alterio, Quim Gutiérrez, Belén Cuesta, Macarena García, Javier Godino, Javier Botet.

Gènere: Comèdia, thriller.

País: Espanya, 2019. 100 min.

Després de deixar el seu marit internat en un centre psiquiàtric, Helga agafa el tren per tornar a casa. Un cop iniciat el viatge, s’asseu davant d’ella un home anomenat Angel, que comença a donar-li conversa i li explica que tracta pacients que pateixen d’esquizofrènia i paranoia. Veient que la dona es mostra receptiva, Angel li comença a explicar la curiosa història d’un home anomenat Martín Urales de Úbeda.

Començar a escriure sobre Ventajas de Viajar en Tren és un d’aquells reptes que t’obliga a fer alguns malabarismes. En primer lloc, per a no minvar l’experiència d’aquell espectador que l’afronti per primera vegada, ja que el viatge és molt més gratificant si no es compta amb excessiva informació prèvia. En segon lloc, perquè no és gens fàcil mirar de donar explicacions sobre una obra que basa bona part de la seva gràcia en el fet de no tenir-ne cap de clara i concreta. És una pel·lícula per a deixar-se portar, per a anar trobant-se sobre la marxa les seves giragonses narratives i també per a poder esperar que passi qualsevol cosa en qualsevol moment. No és un mode precisament còmode o conservador per a debutar com a director –molts han definit la novel·la homònima original d’Antonio Orejudo com a “inadaptable”–, però el basc Aritz Moreno s’ha aventurat a fer-ho així. I la veritat és que bona part d’allò que ofereix a Ventajas de Viajar en Tren ens porta a aplaudir aquesta decisió.

Continue Reading
M'agrada S'està carregant...

EL IRLANDÉS

Posted by Martí on 19 de Novembre de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: Al Pacino, Anna Paquin, Bobby Cannavale, El Irlandés, Harvey Keitel, Jesse Plemons, Joe Pesci, martin scorsese, robert de niro, Stephen Graham, The Irishman. 1 comentari

The Irishman

Director: Martin Scorsese

Intèrprets: Robert De Niro, Al Pacino, Joe Pesci, Harvey Keitel, Bobby Cannavale, Anna Paquin, Stephen Graham, Ray Romano, Kathrine Narducci, Jesse Plemons, Domenick Lombardozzi.

Gènere: Drama, thriller.

País: USA, 2019. 210 min.

Frank Sheeran, un veterà de la 2a Guerra Mundial que treballa com a transportista d’una empresa de distribució de carn, s’introdueix al món del crim gràcies a Russell Buffalino, a qui coneix per casualitat en una gasolinera. Poc a poc, Frank es va guanyant la confiança de Russell, de mode que comença a implicar-se de ple en els seus negocis de tota mena, fet que el duu a conèixer Jimmy Hoffa, el principal líder sindical dels Estats Units durant els anys 60.

La relació de Netflix amb el cinema segueix alimentant la que segurament és la gran paradoxa de la indústria cinematogràfica actual. Grans pel·lícules de grans directors que, per circumstàncies diverses, cap productora hauria tirat endavant han pogut ser realitat gràcies a l’operadora de VOD, però amb la sensació que seria un crim no veure-les en una pantalla de cinema. Ja va ser el cas de Roma fa un any, i ara ens hi tornem a trobar amb El Irlandés, que per sort ha gaudit d’una estrena a sales una mica més generosa. I això que veure-la sencera en una butaca no és un repte assequible, ja que les tres hores i mitja que Martin Scorsese dedica a la vida de Frank Sheeran -i a la vegada a moltes altres coses més- avancen de forma calmada i sòbria. Però la narració és tan brillant, la direcció tan cuidada i el contingut tan complet i apassionant, que poques coses rebaixen la immensitat d’El Irlandés. Probablement, la última gran història clàssica de mafiosos del cinema contemporani, dirigida per l’últim gran director capaç de fer-la.

Continue Reading
M'agrada S'està carregant...

TERMINATOR: DESTINO OSCURO

Posted by Martí on 13 de Novembre de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: Arnold Schwarzenegger, ciència ficció, Gabriel Luna, Linda Hamilton, Mackenzie Davis, Natalia Reyes, seqüela, Terminator Dark FAte, Tim Miller. Deixa un comentari

Terminator: Dark Fate

Director: Tim Miller

Intèrprets: Linda Hamilton, Mackenzie Davis, Natalia Reyes, Arnold Schwarzenegger, Gabriel Luna, Diego Boneta, Enrique Arce, Alicia Borrachero.

Gènere: Acció, ciència-ficció.

País: USA, 2019. 125 min.

Grace, una soldat millorada cibernèticament que prové del futur, apareix de cop a Ciutat de Mèxic. El seu objectiu és protegir la jove Dani, que és l’objectiu d’un avançat Terminator Rev-9 que també acaba d’arribar a la ciutat. Després del primer intent del Rev-9 de matar a Dani, apareix una dona disposada a eliminar el robot sigui com sigui: Sarah Connor.

No hi ha manera. No va funcionar ni fent salts endavant per a proposar nous escenaris (Terminator Salvation) o per a embolicar la troca amb la trama original (Terminator Génesis), ni ha funcionat tampoc ara mirant de tornar a l’essència de les seves grans antecessores. Terminator: Destino Oscuro sembla una corroboració, mitjançant la segona part del seu títol, del que ha passat cada vegada que s’ha intentat revifar aquesta saga. En aquest últim intent, ens trobem amb el que gairebé sembla un remake encobert de Terminator 2, però que naturalment surt perdent amb estrèpit en totes les comparacions que se’n puguin fer. I és que Terminator: Destino Oscuro no sap trobar nous personatges amb prou entitat per a dur el pes de la història, ni tampoc aconsegueix que el component nostàlgic ho compensi. S’agraeix el retorn a l’acció més clàssica i també la presència de Schwarzenegger i Linda Hamilton, però ni aquest ni cap altre dels aspectes positius situen el film en una posició mínimament rellevant.

Continue Reading
M'agrada S'està carregant...

EL HOYO

Posted by Martí on 6 de Novembre de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: Alexandra Masangkay, Algis Arlauskas, Antonia San Juan, ciència ficció, distòpia, El Hoyo, Galder Gaztelu-Urrutia, Ivan Massagué, thriller, Zorion Egileor. 1 comentari

El Hoyo

Director: Galder Gaztelu-Urrutia

Intèrprets: Ivan Massagué, Zorion Egileor, Antonia San Juan, Algis Arlauskas, Alexandra Masangkay, Eric Goode, Emilio Buale, Miriam Martín.

Gènere: Ciència-ficció, thriller.

País: Espanya, 2019. 95 min.

En un futur distòpic, un jove desperta en una sala completament tancada i amb un gran forat al centre. A l’altra banda de la sala, l’acompanya un home misteriós. De cop, baixa pel forat una plataforma plena de menjar que ja ha estat pràcticament devorat pels habitants de les sales superiors a la seva. Ells són a la 48, i són incapaços de comptar quantes més n’hi ha encara més per sota. Durant un mes, hauran de conviure i subsistir d’aquesta manera.

La tornada a l’escola en clau cinematogràfica ha tingut El Hoyo com una de les grans i inesperades protagonistes, si més no dins de la indústria espanyola. Apareguda del no-res, aquesta producció basca es va emportar ni més ni menys que el premi del públic a la secció Midnight Madness del Festival de Toronto, i poques setmanes després va ser l’aclamada triomfadora del 52è Festival de Sitges. El seu secret: plantejar una premissa senzilla però perfectament definida, i ser capaç de desenvolupar-la amb la suficient cura per a mantenir-s’hi fidel i coherent fins l’últim instant. Tot això, construint a la vegada un (gens subtil) missatge que apel·la l’espectador una i altra vegada per a introduir-lo cada cop més a l’univers pervers i claustrofòbic on té lloc l’acció. Gràcies a això, a l’encert amb què va fent créixer la història, i a la potència de la seva posada en escena, El Hoyo es mostra tremendament efectiva i impactant en tot moment.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

PARÁSITOS

Posted by Martí on 3 de Novembre de 2019
Posted in: Cine - 2019, Cine - Estrena. Tagged: Bong Joon-ho, Cho Yeo-jeong, comèdia, Corea del Sud, drama, humor negre, Jang Hye-jin, Lee Seon-gyun, Parásitos, Song Kang-ho. 1 comentari

Gisaengchung

Director: Bong Joon-Ho

Intèrprets: Song Kang-ho, Lee Seon-gyun, Jang Hye-jin, Cho Yeo-jeong, Choi Woo-sik, Park So-dam.

Gènere: Comèdia, drama, intriga. Corea del Sud, 2019. 130 min.

Una família de classe baixa que viu en un semisoterrani d’una gran ciutat de Corea del Sud subsisteix com pot a base de petites feines i d’aprofitar tot allò que poden del seu entorn. Un dia, el fill gran Gi Woo rep la visita d’un amic que li proposa convertir-se en el tutor de la filla d’una família molt adinerada. Gi Woo de seguida ho veu com una gran oportunitat, i després de falsificar un certificat universitari es presenta a la majestuosa casa de la família per a convèncer-los perquè el contractin. 

El prestigi de Bong Joon-ho com un dels grans directors coreans d’aquest segle semblava haver-se consolidat definitivament amb dues superproduccions plenes d’estrelles de Hollywood com van ser Snowpiercer o Okja. No obstant, ha estat en el seu retorn a Corea del Sud, amb actors locals i una història molt més senzilla sobre les classes socials del seu país, quan ha demostrat de veritat la seva excel·lència. Ho ha fet amb Parásitos, una pel·lícula que sobrepassa qualsevol aparença que pugui transmetre, i que, per tant, no ho posa fàcil a l’hora d’escriure sobre ella i evitar qualsevol rebaixa del factor sorpresa que ofereix a l’espectador. I no ho dic perquè sigui precisament un film que basi el seu potencial en grans girs o revelacions que ho posin tot de potes enlaire, sinó perquè el to i l’evolució que presenta converteixen Parásitos en una obra imprevisible. Una història capaç de mutar entre la sàtira, el drama, l’humor negre i el suspens aconseguint que tot es conjugui a la perfecció.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

RETRATO DE UNA MUJER EN LLAMAS

Posted by Martí on 28 d'Octubre de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: Adèle Haenel, Céline Sciamma, drama, Luàna Bajrami, Noémie Merlant, Portrait de la Jeune Fille en Feu, Retrato de una Mujer en Llamas, romàntic, segle XVIII, Valeria Golino. 1 comentari

Portait de la Jeune Fille en Feu

Directora: Céline Sciamma

Intèrprets: Adèle Haenel, Noémie Merlant, Luàna Bajrami, Valeria Golino, Cécile Morel.

Gènere: Drama. França, 2019. 115 min.

Després d’un agitat trajecte per mar, Marianne arriba a una gran casa senyorial situada a la costa de la Bretanya francesa. Allà, conviurà durant uns quants dies amb una mare i la seva filla Héloise amb l’objectiu de complir el seu principal encàrrec: pintar un retrat d’Héloise sense que aquesta se n’adoni, de mode que es pugui concretar el seu casament amb un home de Milà, al qual ella s’oposa. Al principi, la relació entre les dues és distant, marcada pel propòsit que Marianne ha d’ocultar, però a poca a poc creix la confiança.

Durant els primers segons de Retrato de una Mujer en Llamas, sobre una pantalla en blanc, els crèdits inicials es van alternant amb diferents traços sobtats d’un pinzell que dibuixa els primers perfils d’alguna cosa. Pot semblar obvi, però el paral·lelisme del quadre que comença a pintar-se amb la pel·lícula que es desenvoluparà a partir de llavors té tot el sentit del món. De fet, la història, en forma de gran flashback, arrenca de veritat quan és la pròpia protagonista qui diu en veu alta el títol del film, que a la vegada ho és del quadre que li fa rememorar tot plegat. Tot molt explícit, però molt subtil al mateix temps, i que serveix per a començar a definir Retrato de una Mujer en Llamas com una intensa història protagonitzada per l’amor i també per l’art i la seva capacitat d’immortalitzar-lo. En definitiva, i per sobre de tot, una història sobre el record.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

Navegació d'entrades

← Older Entries
Newer Entries →
  • Autor del blog

    • Martí's avatar Martí
  • Follow M.A.Confidential on WordPress.com
  • Buscador

  • Pàgines

    • Sobre el blog
    • 20 clàssics
    • 20 contemporànies
    • Contacte
  • Traductor

  • Estrenes a la vista

    —

    —

    —

    —

    —

    —

  • Twitter

    Els meus tuits
  • Facebook

    Facebook
  • Escriu el teu e-mail per seguir aquest blog i rebre notificacions sobre els nous posts

    Uneix altres 21 subscriptors
  • Col·laboracions

  • gener 2026
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
     1234
    567891011
    12131415161718
    19202122232425
    262728293031  
    « oct.    
  • Últims posts

    • DELHI CRIME
    • LUCA
    • UN LUGAR TRANQUILO 2
    • DESPIERTA LA FURIA
    • BOCAS DE ARENA
    • OTRA RONDA
    • NOMADLAND
    • EL AGENTE TOPO
    • MINARI
    • SMALL AXE
  • Últims Comentaris

    • Matthew en WOLFWALKERS
    • Macey C en BAD EDUCATION
    • LUCA | M.A.Confidential en SOUL
    • UN LUGAR TRANQUILO 2 | M.A.Confidential en UN LUGAR TRANQUILO
    • DESPIERTA LA FURIA | M.A.Confidential en THE GENTLEMEN
    • BOCAS DE ARENA | M.A.Confidential en ZONE BLANCHE
    • OTRA RONDA | M.A.Confidential en LA CAZA
    • NOMADLAND | M.A.Confidential en THE RIDER
    • SMALL AXE | M.A.Confidential en 12 AÑOS DE ESCLAVITUD
    • SMALL AXE | M.A.Confidential en SHAME
  • Biblioteca de posts

    • Octubre 2021 (1)
    • Juliol 2021 (2)
    • Juny 2021 (1)
    • Mai 2021 (1)
    • Abril 2021 (1)
    • Març 2021 (4)
    • febrer 2021 (2)
    • gener 2021 (5)
    • Desembre 2020 (4)
    • Novembre 2020 (2)
    • Octubre 2020 (4)
    • Setembre 2020 (4)
    • Agost 2020 (4)
    • Juliol 2020 (2)
    • Juny 2020 (4)
    • Mai 2020 (5)
    • Abril 2020 (5)
    • Març 2020 (3)
    • febrer 2020 (5)
    • gener 2020 (9)
    • Desembre 2019 (5)
    • Novembre 2019 (6)
    • Octubre 2019 (5)
    • Setembre 2019 (5)
    • Agost 2019 (4)
    • Juliol 2019 (5)
    • Juny 2019 (7)
    • Mai 2019 (4)
    • Abril 2019 (6)
    • Març 2019 (6)
    • febrer 2019 (5)
    • gener 2019 (9)
    • Desembre 2018 (6)
    • Novembre 2018 (7)
    • Octubre 2018 (5)
    • Setembre 2018 (5)
    • Agost 2018 (6)
    • Juliol 2018 (6)
    • Juny 2018 (7)
    • Mai 2018 (8)
    • Abril 2018 (8)
    • Març 2018 (8)
    • febrer 2018 (8)
    • gener 2018 (11)
    • Desembre 2017 (8)
    • Novembre 2017 (10)
    • Octubre 2017 (7)
    • Setembre 2017 (8)
    • Agost 2017 (6)
    • Juliol 2017 (10)
    • Juny 2017 (7)
    • Mai 2017 (9)
    • Abril 2017 (9)
    • Març 2017 (7)
    • febrer 2017 (10)
    • gener 2017 (9)
    • Desembre 2016 (7)
    • Novembre 2016 (10)
    • Octubre 2016 (8)
    • Setembre 2016 (8)
    • Agost 2016 (8)
    • Juliol 2016 (6)
    • Juny 2016 (6)
    • Mai 2016 (7)
    • Abril 2016 (7)
    • Març 2016 (7)
    • febrer 2016 (8)
    • gener 2016 (9)
    • Desembre 2015 (8)
    • Novembre 2015 (7)
    • Octubre 2015 (10)
    • Setembre 2015 (9)
    • Agost 2015 (8)
    • Juliol 2015 (10)
    • Juny 2015 (9)
    • Mai 2015 (4)
    • Abril 2015 (8)
    • Març 2015 (10)
    • febrer 2015 (8)
    • gener 2015 (11)
    • Desembre 2014 (10)
    • Novembre 2014 (10)
    • Octubre 2014 (11)
    • Setembre 2014 (7)
    • Agost 2014 (6)
    • Juliol 2014 (8)
    • Juny 2014 (7)
    • Mai 2014 (9)
    • Abril 2014 (8)
    • Març 2014 (7)
    • febrer 2014 (7)
    • gener 2014 (6)
    • Desembre 2013 (7)
    • Novembre 2013 (5)
    • Octubre 2013 (6)
    • Setembre 2013 (4)
    • Agost 2013 (4)
    • Juliol 2013 (6)
    • Juny 2013 (8)
    • Mai 2013 (6)
    • Abril 2013 (4)
    • Març 2013 (6)
    • febrer 2013 (6)
    • gener 2013 (7)
    • Desembre 2012 (5)
    • Novembre 2012 (5)
    • Octubre 2012 (7)
    • Setembre 2012 (7)
    • Agost 2012 (5)
    • Juliol 2012 (10)
    • Juny 2012 (7)
    • Mai 2012 (11)
    • Abril 2012 (8)
    • Març 2012 (10)
    • febrer 2012 (14)
    • gener 2012 (10)
    • Desembre 2011 (11)
    • Novembre 2011 (9)
    • Octubre 2011 (10)
    • Setembre 2011 (10)
    • Agost 2011 (5)
    • Juliol 2011 (9)
    • Juny 2011 (9)
    • Mai 2011 (10)
    • Abril 2011 (9)
    • Març 2011 (11)
    • febrer 2011 (10)
    • gener 2011 (10)
    • Desembre 2010 (7)
    • Novembre 2010 (10)
    • Octubre 2010 (8)
    • Setembre 2010 (11)
    • Agost 2010 (11)
    • Juliol 2010 (13)
    • Juny 2010 (14)
    • Mai 2010 (16)
    • Abril 2010 (15)
    • Març 2010 (15)
    • febrer 2010 (14)
    • gener 2010 (17)
    • Desembre 2009 (15)
    • Novembre 2009 (11)
    • Octubre 2009 (13)
    • Setembre 2009 (13)
    • Agost 2009 (14)
    • Juliol 2009 (13)
    • Juny 2009 (12)
    • Mai 2009 (9)
    • Abril 2009 (8)
    • Març 2009 (14)
    • febrer 2009 (16)
    • gener 2009 (13)
    • Desembre 2008 (13)
    • Novembre 2008 (8)
    • Octubre 2008 (15)
    • Setembre 2008 (12)
    • Agost 2008 (8)
    • Juliol 2008 (11)
    • Juny 2008 (10)
    • Mai 2008 (13)
    • Abril 2008 (9)
    • Març 2008 (6)
    • febrer 2008 (6)
    • gener 2008 (8)
    • Desembre 2007 (6)
    • Novembre 2007 (8)
    • Octubre 2007 (6)
    • Setembre 2007 (4)
    • Agost 2007 (4)
    • Juliol 2007 (5)
    • Juny 2007 (5)
    • Mai 2007 (4)
    • Abril 2007 (4)
    • Març 2007 (4)
    • febrer 2007 (4)
    • gener 2007 (8)
    • Desembre 2006 (6)
    • Novembre 2006 (5)
    • Octubre 2006 (6)
    • Setembre 2006 (7)
    • Agost 2006 (2)
    • Juliol 2006 (4)
    • Juny 2006 (10)
    • Mai 2006 (5)
    • febrer 2006 (2)
    • gener 2006 (5)
  • Categories

    • Animació (52)
    • Atlantida Film Fest (3)
    • Avanços (264)
    • BAFF 2008 (3)
    • Cine – 2000 (1)
    • Cine – 2001 (1)
    • Cine – 2002 (4)
    • Cine – 2003 (2)
    • Cine – 2004 (6)
    • Cine – 2005 (15)
    • Cine – 2006 (48)
    • Cine – 2007 (49)
    • Cine – 2008 (55)
    • Cine – 2009 (47)
    • Cine – 2010 (42)
    • Cine – 2011 (49)
    • Cine – 2012 (40)
    • Cine – 2013 (65)
    • Cine – 2014 (80)
    • Cine – 2015 (82)
    • Cine – 2016 (77)
    • Cine – 2017 (84)
    • Cine – 2018 (58)
    • Cine – 2019 (58)
    • Cine – 2020 (27)
    • Cine – 2021 (4)
    • Cine – Anys 90 (2)
    • Cine – Estrena (13)
    • Cine – No estrenada (11)
    • CLONfidential (12)
    • Curtmetratges (10)
    • documental (30)
    • Festival D'A (5)
    • General (147)
    • Lost (46)
    • Notícies (3)
    • Oscars (3)
    • Sèries TV (111)
    • Sitges 2009 (2)
    • Sitges 2010 (1)
    • Sitges 2011 (9)
    • Sitges 2013 (5)
    • Sitges 2014 (11)
    • Sitges 2015 (7)
    • Sitges 2016 (9)
    • Sitges 2017 (10)
    • Sitges 2018 (7)
  • 2a Guerra Mundial 3D acció amy adams Animació anys 60 apocalipsi Atlantida Film Fest aventures Benedict Cumberbatch biopic bradley cooper brad pitt bèl·lic christian bale christopher nolan cine europeu cinema independent ciència ficció clint eastwood comèdia curiositats còmic documental drama esport fantàstic filmin futurista george clooney HBO històric homosexualitat humor negre intriga j.j. abrams jake gyllenhaal jeremy renner Jessica Chastain Joaquin Phoenix josh brolin leonardo dicaprio llista Lost martin scorsese Marvel matt damon michael fassbender millors pel·lícules música Netflix Oscar Isaac paranoia paròdia peter jackson pixar policíac política posters psicològic quentin tarantino remake romàntic Samuel L. Jackson Scarlett Johansson seqüela steven spielberg superherois sèrie terror thriller Tom Hardy top tràiler western
  • Posts més visitats

    • ELS 100 MILLORS PERSONATGES DE FICCIÓ DELS ÚLTIMS 20 ANYS segons EW
    • LOS DESCENDIENTES
    • CINEMA A LA FRESCA 2012
    • LES 10 ICONES CINEMATOGRÀFIQUES DE LA DÈCADA
    • LO QUE ARDE
  • Bloggers cinèfils

    • Antena de Papallona
    • Cinema en cartells
    • Cinenovedades
    • Clàssics de cinema
    • Club 7 Cinema
    • El Círculo Bipolar
    • El McGuffin
    • Espejo Pintado
    • Jordicine
    • La Llanterna Màgica
    • Lost Highway Blog
    • Marchelo’s Wei
    • No es cine todo lo que reluce
    • Odio Esta Película
    • Parlem una mica de cinema?
    • Sense Presses
    • Vivir Rodando
  • Blogs amics

    • 80 Grams
    • Away We Go
    • Blogs Corporativos
    • Bloqueo y Continuación
    • Bueno Bonito Barato Barcelona
    • Culers sense Carnet
    • Deprisa
    • Desde la red
    • Destinos Actuales
    • Dies Blaus
    • El Destilador Cultural
    • En El Candelabro
    • Escena de la Memòria
    • Història Sant Just Desvern
    • Historias de los Maldía
    • In Varietate Concordia
    • La Volta dels 25
    • Medioplatillo Volante
    • Reflexions del món i de l’educació
    • Reservoir Docs
    • Shaolin Soccer
    • Tri-banda
    • Vida en Red
  • Webs d'interès

    • CINeol
    • IMDB
    • Mininova
    • MovieTome
    • TV.com
  • Xarxes socials

    • Bits PR
    • Filmaffinity
    • Last.fm
    • Neurart
  • RSS

     Subscripció RSS

    Add to netvibes

  • Estadístiques del blog

    • 160.536 visites
  • Meta

    • Crea un compte
    • Entra
    • Sindicació de les entrades
    • Sindicació dels comentaris
    • WordPress.com
Website Powered by WordPress.com.
M.A.Confidential
Website Powered by WordPress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús.
Per a obtenir més informació, inclòs com controlar les galetes, mireu aquí: Política de galetes
  • Subscriure's Subscrit
    • M.A.Confidential
    • Already have a WordPress.com account? Log in now.
    • M.A.Confidential
    • Subscriure's Subscrit
    • Registre
    • Entra
    • Report this content
    • Visualitza el lloc al Lector
    • Gestioneu les subscripcions
    • Collapse this bar
 

S'estan carregant els comentaris...
 

    %d