M.A.Confidential

Ventajas de Viajar en Tren

Director: Aritz Moreno

Intèrprets: Luis Tosar, Pilar Castro, Ernesto Alterio, Quim Gutiérrez, Belén Cuesta, Macarena García, Javier Godino, Javier Botet.

Gènere: Comèdia, thriller.

País: Espanya, 2019. 100 min.

Després de deixar el seu marit internat en un centre psiquiàtric, Helga agafa el tren per tornar a casa. Un cop iniciat el viatge, s’asseu davant d’ella un home anomenat Angel, que comença a donar-li conversa i li explica que tracta pacients que pateixen d’esquizofrènia i paranoia. Veient que la dona es mostra receptiva, Angel li comença a explicar la curiosa història d’un home anomenat Martín Urales de Úbeda.

Començar a escriure sobre Ventajas de Viajar en Tren és un d’aquells reptes que t’obliga a fer alguns malabarismes. En primer lloc, per a no minvar l’experiència d’aquell espectador que l’afronti per primera vegada, ja que el viatge és molt més gratificant si no es compta amb excessiva informació prèvia. En segon lloc, perquè no és gens fàcil mirar de donar explicacions sobre una obra que basa bona part de la seva gràcia en el fet de no tenir-ne cap de clara i concreta. És una pel·lícula per a deixar-se portar, per a anar trobant-se sobre la marxa les seves giragonses narratives i també per a poder esperar que passi qualsevol cosa en qualsevol moment. No és un mode precisament còmode o conservador per a debutar com a director –molts han definit la novel·la homònima original d’Antonio Orejudo com a “inadaptable”–, però el basc Aritz Moreno s’ha aventurat a fer-ho així. I la veritat és que bona part d’allò que ofereix a Ventajas de Viajar en Tren ens porta a aplaudir aquesta decisió.

La pel·lícula no és que sigui tramposa, és que fa de la trampa la seva raó de ser. O, dit d’una altra manera: desplega un gran joc al voltant del concepte de ficció. En aquest cas, ficció com a sinònim d’invenció, de donar forma a la realitat una i altra vegada. Ventajas de Viajar en Tren s’aprofita de la nostra posició com a receptors per a dur cada vegada la narració allà on l’interessa, posant a prova la nostra credulitat i percepció, però sense que això arribi a resultar-nos molest. De fet, són més d’un i de dos els cops que el propi film, a través dels seus personatges, ens està advertint de la seva estratègia. Durant el trajecte, es poden sentir frases com “hoy en día la gente se lo cree todo” o “no hay que confundir el autor con el narrador”; o fins i tot una menció de les nines russes com a comparació del procés d’anàlisi sintàctica d’una oració. Són pistes que no passen desapercebudes, amb les quals Ventajas de Viajar en Tren s’autorreferencia i fa l’ullet a l’espectador. Que després no diguem que no ens havia avisat.

Aquest univers narratiu tan lliure i particular que crea el film li permet portar les seves històries i personatges allà on faci falta, per molt absurdes, surrealistes o esperpèntiques que puguin resultar les situacions que es creen. I ho fa jugant també amb tots els gèneres i tonalitats que pot, encara que el resultat no sigui tan efectiu en tots els casos. Quan entra en el terreny de l’humor (és a dir, durant la major part del seu temps), Ventajas de Viajar en Tren funciona amb molta més frescor i capacitat de sorpresa; a mig camí entre l’estil de Wes Anderson, els personatges dels germans Coen i la incomoditat d’alguns títols de Yorgos Lanthimos. No sempre ho aconsegueix, però, quan l’acció agafa un to més seriós, potser perquè costa adaptar-s’hi de forma sobtada quan fa pocs minuts estàvem rient amb una escena absurda. És per aquest punt d’irregularitat, i també per algun desequilibri en els seus tempos, que Ventajas de Viajar en Tren no arriba a ser del tot rodona.

Però més enllà dels seus alts i baixos, el que dóna veritable efectivitat a la pel·lícula és que cada escena que comença o cada personatge que se’ns presenta acaben tenint un desenllaç impensable. I que el camí per a arribar-hi també és ple d’obstacles o desviaments que no podíem preveure. I a banda de tot això, Ventajas de Viajar en Tren té la capacitat de posar en relació les seves històries de forma astuta i furtiva: afegint capes de ficció, anant i tornant d’un punt a l’altre, o fins i tot de capgirant-ho tot de sobte. Tot plegat, amb un repartiment entregat que s’implica de ple amb les passades de rosca o ridiculeses que presenta l’argument, amb menció especial per a Luis Tosar i Pilar Castro. El resultat és tan divertit a nivell global, com desconcertant a l’hora de trobar una raó a tot el que acabem de veure. No obstant, al cap i a la fi el més rellevant de Ventajas de Viajar en Tren no és l’estació de destí, sinó el descobriment de tots els paisatges pels quals hem passat durant el trajecte.