M.A.Confidential

J’ai Perdu Mon Corps

Director: Jérémy Clapin

Veus originals: Hakim Faris, Victoire Du Bois, Patrick d’Assumçao, Alfonso Arfi, Hichem Mesbah, Myriam Loucif, Bellamine Abdelmalek

Gènere: Animació, fantàstic, drama.

País: França, 2019. 80 min.

Enmig d’un laboratori, una mà seccionada guardada al frigorífic pren vida i se les arregla per a escapar per la finestra. El seu objectiu és trobar el seu cos original, el de Naoufel, un jove que va arribar a la ciutat en circumstàncies força difícils, i que mira de construir la seva pròpia vida com pot, a pesar de les precàries condicions amb què viu.

En el gènere d’animació, les grans distribuïdores a la recerca d’un públic massiu tenen el domini gairebé absolut de la cartellera. Això fa que cada any -i mai falla- existeixi alguna joia independent per a descobrir. En aquest que som a punt de tancar, una d’elles tot just acaba d’arribar a Netflix, després d’una fugaç i limitadíssima estrena a les sales: ¿Dónde está Mi Cuerpo? Aquesta producció independent francesa, triomfadora a la passada edició del Festival d’Annecy, es postula com una de les més originals i sorprenents dels últims anys, sobretot gràcies a la seva peculiar aposta narrativa i també a una tècnica híbrida quant a l’animació utilitzada. El que ens proposa ¿Dónde está Mi Cuerpo? és un viatge múltiple, ja sigui en forma de descobriment, de record o de recuperació d’allò perdut, però en tots els casos ple d’humanisme i d’empatia cap a un protagonista que de seguida es fa un lloc al nostre camp afectiu. Un viatge poc usual, desconcertant a vegades, però ple de virtuts.

¿Dónde está Mi Cuerpo? arrenca de forma desdoblada: d’una banda, amb l’excèntrica missió d’escapada d’una mà al més pur estil Família Addams; de l’altra, amb un repàs cronològic de la vida del protagonista (i propietari de la mà). Aquesta evolució paral·lela, que s’allarga durant tot el transcurs de la pel·lícula, permet al director Jérémy Chaplin anar construint una única història al voltant de Naoufel, però a la vegada omplir-la de contrasts que l’enriqueixen. El comportament de la direcció, per exemple, és com la nit i el dia. Quan acompanyem la mà, ¿Dónde está Mi Cuerpo? ofereix un punt de vista subjectiu i més tridimensional que regala enquadraments exquisits i gairebé impossibles, un bon grapat d’escenes trepidants i també imatges del tot memorables. D’altra banda, el seguiment de Naoufel resulta més realista en l’apartat estilístic i amb escenes molt més treballades (com aquest brillant diàleg a través de l’intèrfon amb què el protagonista coneix a la jove Gabrielle).

A pesar d’aquestes diferències, ¿Dónde está Mi Cuerpo? fa que els dos focus de la història s’omplin de referències bilaterals i dialoguin de forma cada cop més intensa. En el fons, tot el periple que segueix la mà (que en realitat acaba sent el personatge més carismàtic de tot el film) respon al mateix objectiu que persegueix el seu amo, de forma que poc a poc tot es pot anar relacionant. Més enllà d’això, Jérémy Chaplin, que també és coguionista, va presentant elements recurrents que també ens animen a buscar significats relatius a la vida i la personalitat de Naoufel: la mosca, l’astronauta, la gravadora, l’iglú… Amb tot això, ¿Dónde está Mi Cuerpo? juga amb un cert sentit transcendental que l’allunya de ser explícita en tot allò que vol narrar. De fet, no és precisament una pel·lícula que es preocupi de donar explicacions i respostes, cosa que reafirma la seva voluntat de no presentar una història tancada i personal, sinó que acabi de ser completada per l’espectador.

Pel que fa als gèneres, ¿Dónde está Mi Cuerpo? també toca tots els instruments, però rarament de la forma habitual. El seu boy meets girl, per exemple, s’aparta de la majoria de tòpics, de la mateixa manera que la seva mescla entre drama i tocs de comèdia resulta sorprenentment equilibrada, i que tota la seva vessant sobrenatural no hi desentona gens. És un popurri que la fa estranya a vegades, però també molt creativa. En ocasions, es pot pensar en una pel·lícula com ¡Olvídate de Mí!, o també en la recent sèrie Undone. Amb aquesta última, ¿Dónde está Mi Cuerpo? en presenta més d’una semblança, i en més d’un sentit, sobretot des d’aquest punt de vista de la reconstrucció d’un mateix després d’un trauma que marca tota una vida. En aquest cas, un concepte que queda representat per aquesta part vital del nostre cos que busca instintivament reenganxar-se a la resta, quan potser és aquesta resta la que, al final, ha d’acceptar que ja no podrà comptar amb ella mai més.