Gisaengchung
Director: Bong Joon-Ho
Intèrprets: Song Kang-ho, Lee Seon-gyun, Jang Hye-jin, Cho Yeo-jeong, Choi Woo-sik, Park So-dam.
Gènere: Comèdia, drama, intriga. Corea del Sud, 2019. 130 min.
Una família de classe baixa que viu en un semisoterrani d’una gran ciutat de Corea del Sud subsisteix com pot a base de petites feines i d’aprofitar tot allò que poden del seu entorn. Un dia, el fill gran Gi Woo rep la visita d’un amic que li proposa convertir-se en el tutor de la filla d’una família molt adinerada. Gi Woo de seguida ho veu com una gran oportunitat, i després de falsificar un certificat universitari es presenta a la majestuosa casa de la família per a convèncer-los perquè el contractin.
El prestigi de Bong Joon-ho com un dels grans directors coreans d’aquest segle semblava haver-se consolidat definitivament amb dues superproduccions plenes d’estrelles de Hollywood com van ser Snowpiercer o Okja. No obstant, ha estat en el seu retorn a Corea del Sud, amb actors locals i una història molt més senzilla sobre les classes socials del seu país, quan ha demostrat de veritat la seva excel·lència. Ho ha fet amb Parásitos, una pel·lícula que sobrepassa qualsevol aparença que pugui transmetre, i que, per tant, no ho posa fàcil a l’hora d’escriure sobre ella i evitar qualsevol rebaixa del factor sorpresa que ofereix a l’espectador. I no ho dic perquè sigui precisament un film que basi el seu potencial en grans girs o revelacions que ho posin tot de potes enlaire, sinó perquè el to i l’evolució que presenta converteixen Parásitos en una obra imprevisible. Una història capaç de mutar entre la sàtira, el drama, l’humor negre i el suspens aconseguint que tot es conjugui a la perfecció.