La Hija de un Ladrón
Directora: Belén Funes
Intèrprets: Greta Fernández, Eduard Fernández, Àlex Monner, Tomás Martín, Frank Feys
Gènere: Drama.
País: Espanya, 2019. 100 min.
Sara és una noia de 21 anys que viu a l’extraradi de Barcelona. Subsisteix gràcies a petites i sacrificades feines de neteja, de cambrera o el que faci falta, i a la vegada cuida del seu fill de pocs mesos, amb el qual viu en un pis tutelat per a mares solteres. Un dia que acudeix a una oficina de serveis socials per a buscar alguna ocupació que li generi més ingressos, descobreix que el seu pare, que era a la presó, ha sortit en llibertat.
Tot exponent de cinema social amb un mínim d’ambició sol caminar sobre una fina línia que separa dos enfocaments: el que ens apropa i ens fa comprendre un entorn i uns personatges, i el que utilitza les desgràcies d’aquests per a buscar una simple reacció emocional i compassiva. No hi ha dubte que el bon cinema és el que opta per la primera opció, i en aquest sentit La Hija de un Ladrón ens en dóna una bona lliçó. L’òpera prima de Belén Funes, que parteix del seu anterior curtmetratge Sara a la Fuga, gira al voltant d’una dona a qui la vida no ha somrigut gens, però enlloc de caure en un lament constant, es converteix en tot un exercici de dignificació i reconeixement. I ho fa sense obviar en cap moment la duresa de les circumstàncies personals de Sara, però amb un llenguatge que no subratlla, i que fins i tot no escatima aquells instants alegres i assossegats que també formen part de la seva vida. Unes decisions que fan de La Hija de un Ladrón una pel·lícula honesta i, al capdavall, molt més efectiva.
Continue Reading
Martí
M.A.Confidential 