M.A.Confidential

BONE TOMAHAWK

Posted by Martí on 16 de Març de 2016

Posted in: Cine - 2015. Tagged: Bone Tomahawk, Kurt Russell, Lili Simmons, Matthew Fox, Patrick Wilson, richard jenkins, S. Craig Zahler, terror, western. Deixa un comentari

Bone Tomahawk

Director: S. Craig Zahler

Intèrprets: Kurt Russell, Patrick Wilson, Matthew Fox, Lili Simmons, Richard Jenkins, Sean Young, David Arquette

Gènere: Western, terror. USA, 2015. 130 min.

Al poble solitari poble de Bright Hope, l’arribada d’un foraster aixeca de seguida les sospites del xèrif, que el tanca a la garjola després d’una baralla. En veure que el pres està malalt, el xèrif acudeix a casa del doctor del poble, però el mal estat d’aquest fa que sigui la seva dona i ajudant, Lili, qui vagi a passar la nit a la garjola per a vigilar-lo. L’endemà, ella i el foraster han desaparegut misteriosament, cosa que posa en marxa una comitiva per a rescatar-los formada pel xèrif, el seu vell ajudant, un misteriós granger i el propi marit de Lili, tot i que es troba en plena recuperació d’una dolorosa fractura a la cama.

Tal com he anat reiterant en crítiques anteriors, estem passant per una etapa que es podria definir perfectament com una renaixença del western. I no, no estem parlant de “remakes” o simples còpies del passat amb una capa de vernís per sobre, sinó de pel·lícules amb una ànima pròpia a pesar de les seves òbvies referències als grans clàssics d’aquest gènere. En el cas de Bone Tomahawk, premiada amb el premi a millor director i el premi de la crítica, podríem estar parlant d’una nova incursió en la tan actual hibridació de gèneres, però aquí el més adequat seria parlar d’unes conseqüències que són portades al màxim extrem, i de forma visualment explícita. Així doncs, el que s’inicia com un western de rescat i venjança al més pur estil Centauros del Desierto acaba desembocant en un episodi final que directament trepitja el terreny del gore, saltant-se el pas intermig del terror.

MUSTANG

Posted by Martí on 11 de Març de 2016

Posted in: Cine - 2015. Tagged: Ayberk Pekcan, Deniz Gamze Ergüven, Doga Zeynep Doguslu, drama, Elit Iscan, Günes Sensoy, Ilayda Akdogan, Mustang, Tugba Sunguroglu, Turquia. Deixa un comentari

Mustang

Directora: Deniz Gamze Ergüven

Intèrprets: Günes Sensoy, Ilayda Akdogan, Doga Zeynep Doguslu, Elit Iscan, Ayberk Pekcan, Tugba Sunguroglu, Erol Afsin, Nihal G. Koldas

Gènere: Drama. França, 2015. 95 min.

En un poblet al nord de Turquia, cinc germanes d’entre 12 i 16 anys celebren el seu últim dia d’escola anant-se a banyar al mar i a jugar amb els seus companys de classe. Tot i no haver fet res fora del normal per la seva edat, quan arriben a casa de la seva àvia -amb qui viuen des que es van quedar orfes-, aquesta les espera escandalitzada pels rumors sobre la immoralitat del que han fet. És llavors quan, juntament amb l’oncle de les noies, decideixen privar-les de qualsevol llibertat i dedicar-se a preparar-les per als seus futurs casaments, ja que volen que aquests tinguin lloc el més aviat possible.

Desconec si és fruit de la casualitat o si la distribuidora A Contracorriente Films ho ha escollit de forma intencionada, però poques setmanes podien ser més apropiades per l’estrena de Mustang que la que conté el Dia Internacional de la Dona. Un dels missatges més reivindicats aquests dies és el que alerta i recorda el llarg camí que queda encara per a recórrer per a assolir unes condicions d’igualtat entre ambdós sexes, i la pel·lícula ho subratlla amb un cas que no resulta tan llunyà com sembla. De producció francesa però ànima 100% turca, Mustang retrata sense reserves els estrictes cànons socials als quals s’han de sotmetre les dones a les zones rurals del país euroasiàtic, i ho fa focalitzant-se en cinc germanes que no concentren un únic punt de vista, sinó que ofereixen una amplitud d’actituds i reaccions que conformen la veritable riquesa del film i del seu missatge.

BROOKLYN

Posted by Martí on 8 de Març de 2016

Posted in: Cine - 2015. Tagged: anys 50, Brooklyn, Domhnall Gleeson, drama, Emory Cohen, immigració, Irlanda, Jim Broadbent, John Crowley, Julie Walters, saoirse ronan. Deixa un comentari

Brooklyn

Director: John Crowley

Intèrprets: Saoirse Ronan, Emory Cohen, Domhnall Gleeson, Julie Walters, Jim Broadbent, Michael Zegen, Mary O’Driscoll, Eileen O’Higgins

Gènere: Drama, romàntic. Irlanda, 2015. 110 min.

Vistes les dificultats per a trobar feina i tirar endavant la seva vida a la Irlanda dels anys 50, la jove i talentosa Eilis decideix emigrar a Estats Units per anar a viure a Nova York, on la seva germana gran ha pogut gestionar-li una feina i un lloc on viure gràcies a un capellà irlandès que viu allà. Tot i que les primeres setmanes són força dures degut a la soledat i la tristesa de trobar-se tan lluny de casa, els ànims d’Eilis comencen a canviar quan, en un ball organitzat en una parròquia irlandesa, coneix un jove italià anomenat Tony que cau enamorat d’ella des del primer moment.

Sovint és fàcil obviar el valor d’una història ben explicada, sobretot si el que aquesta ens explica no és particularment insòlit o original, però és gràcies a pel·lícules com Brooklyn que aquest valor pren tot el pes que es mereix. L’honestedat, la transparència i la modèstia que impliquen aquest tipus d’obres poden no ser suficients per a assolir quelcom extraordinari, i aquí no n’és el cas, però sí que poden assolir una efectivitat a l’hora d’apropar els personatges a l’espectador. És exactament això el que passa amb la jove Eilis: sense necessitat de dotar d’una gran rellevància o excepcionalitat tot allò que va vivint, la seva història personal es va fent nostra poc a poc, i és així com aconsegueix transmetre’ns tot allò que sent la protagonista sense haver de recórrer a grans subratllats o filigranes estilístiques. Al capdavall, les seves pretensions no van més enllà de cert punt, però dins d’aquest territori, gairebé sempre sap tocar les tecles adequades.

LA HABITACIÓN

Posted by Martí on 4 de Març de 2016

Posted in: Cine - 2015. Tagged: Brie Larson, drama, Jacob Tremblay, Joan Allen, Lenny Abrahamson, Room, segrest, William H. Macy. Deixa un comentari

Room

Director: Lenny Abrahamson

Intèrprets: Brie Larson, Jacob Tremblay, Joan Allen, William H. Macy, Megan Park, Amanda Brugel, Sean Bridgers

Gènere: Drama. Irlanda, 2015. 115 min.

El petit Jack és a punt de celebrar el seu cinquè aniversari i la seva mare li prepara un pastís per a commemorar aquesta ocasió tan especial. Seria un dia feliç si no fos pel fet que la celebració tindrà lloc dins d’una habitació on els dos estan segrestats per un home misteriós. En realitat, Jack no coneix cap més realitat que la de l’interior de l’habitació, i és per això que la mare ha intentat suavitzar-li la situació tant com ha pogut, però a mida que el nen creix, augmenta la necessitat d’explicar-li que el que està passant no té res a veure amb la veritable vida que hi ha a l’exterior.

A la seva pel·lícula Canino (2009), Yorgos Lanthimos exposava de forma extravagant i també perturbadora el comportament de tres joves que mai havien sortit de la seva mansió i que havien estat “particularment” educats pels seus pares. Les imatges, ridícules per moments, amagaven en realitat l’enorme crueltat que suposa limitar i distorsionar l’etapa cognitiva d’un fill, fent-li creure que la realitat és d’una forma que no té res a veure amb la de veritat. A La Habitación, tot i que la situació té un origen del tot diferent donat que és fruit del segrest de la mare, hi trobem un punt de partida molt semblant personificat en el petit Jack, que creu que l’habitació on passa les 24 hores del dia conté tota la realitat que pot conèixer. Tot i l’interès amb què retrata aquesta percepció irreal de la vida als ulls de Jack, la pel·lícula aposta per entregar el seu principal pes dramàtic al personatge de la mare, i és aquí on bona part del seu potencial queda desaprofitat.

OSCARS 2016 – Valoració

Posted by Martí on 29 de febrer de 2016

Posted in: Cine - 2015, Oscars. Tagged: Alejandro González Iñárritu, Alicia Vikander, Bridge of Spies, Brie Larson, Brooklyn, George Miller, Inside Out, leonardo dicaprio, Mad Max: Fury Road, Mark Rylance, oscars, Room, Spotlight, The Big Short, The Martian, The Revenant. Deixa un comentari

Millor pel·lícula

ANOMALISA

Posted by Martí on 29 de febrer de 2016

Posted in: Cine - 2015. Tagged: Animació, Anomalisa, Charlie Kaufman, David Thewlis, drama, Jennifer Jason Leigh, stop-motion, Tom Noonan. Deixa un comentari

Anomalisa

Director: Charlie Kaufman

Veus originals: David Thewlis, Jennifer Jason Leigh, Tom Noonan

Gènere: Drama, animació. USA, 2015. 90 min.

Michael Stone és un popular escriptor i conferenciant dedicat a la motivació professional i l’autoajuda que arriba a Cincinnati per a presentar el seu últim llibre en el marc d’una convenció de treballadors d’atenció al client. Afectat per una crisi existencial, Michael arriba al seu hotel sense cap mena d’ànim i actua de forma totalment rutinària, però una trobada fortuïta amb dues dones que assistiran a la seva presentació l’endemà farà que la seva estada comenci a canviar.

És fascinant la capacitat que té el cinema per a descriure l’essència humana amb la màxima exactitud possible sense necessitat de recórrer a personatges de carn i ossos, ni a ambientacions estrictament reals. I és notori el creixent pes que el cinema d’animació està adquirint en aquest sentit. Ho vam veure fa pocs mesos gràcies a Inside Out, on Pixar va retratar a la perfecció els nostres sentiments durant la infància, i ara ho tornem a trobar a Anomalisa, la segona incursió del guionista Charlie Kaufman (Adaptation, ¡Olvídate de Mí!) com a director. Aquí, però, passem dels descobriments vitals de la infantesa a la que més aviat és una crisi de mitjana edat, on sembla que ja no queda res de nou per a conèixer ni per a fer, i tot sembla empès per una simple inèrcia que es va repetint. Filmada a base de marionetes i mitjançant la tècnica de “stop-motion”, la pel·lícula narra una història senzilla, però carregada de sentiments que l’espectador no podrà esborrar amb facilitat.

DEADPOOL

Posted by Martí on 25 de febrer de 2016

Posted in: Cine - 2016. Tagged: acció, còmic, comèdia, Deadpool, Ed Skrein, Gina Carano, Marvel, Morena Baccarin, Ryan Reynolds, superherois, T.J. Miller, Tim Miller. Deixa un comentari

Deadpool

Director: Tim Miller

Intèrprets: Ryan Reynolds, Morena Baccarin, Gina Carano, T.J. Miller, Ed Skrein, Rachel Sheen, Brianna Hildebrand, Stan Lee

Gènere: Comèdia, acció, superherois. USA, 2016. 105 min.

Wade Wilson és un exmembre de les forces especials que ara actua com a mercenari per a solucionar conflictes domèstics o allò que li demanin. Després de conèixer una noia que sembla fer-lo anar per un millor camí, li diagnostiquen un càncer terminal. Desesperat, recórre a un tractament clandestí on és víctima de tortures, però adquireix poders especials. És llavors quan canvia la seva identitat a Deadpool per a trobar aquells qui el van maltractar.

Tot i haver-se convertit en una autèntica màquina de fer diners capaç de fer canviar les normes del cinema d’entreteniment més massiu, s’ha de reconèixer que la Marvel està demostrant tenir un ull clínic envejable a l’hora d’anar modelant el “què”, el “com” i el “quan” dins del seu particular univers. Ja va fer un salt endavant per fugir de la mediocritat en l’últim canvi de década, i ara està apostant amb encert per una constant metarreferència i un gir humorístic que acaben de trobar el seu punt àlgid. Deadpool és aquella pel·lícula per atacar la Marvel que ningú havia sabut fer fins ara, i que ha acabat fent la propia Marvel d’una forma que difícilment ningú podrà superar. Una irreverència sense pietat amb res ni ningú (inclosa ella mateixa), que aprofita tota l’actual cultura pop cinematogràfica i “comiquera” per a construir una comèdia corrosiva i enginyosa. Una genial tàctica de la Marvel per a tirar-se totes les pedres a la seva pròpia teulada abans que ho faci algú altre.

CAROL

Posted by Martí on 19 de febrer de 2016

Posted in: Cine - 2015. Tagged: anys 50, Carol, cate blanchett, drama, homosexualitat, Kyle Chandler, Rooney Mara, Sarah Paulson, Todd Haynes. Deixa un comentari

Carol

Director: Todd Haynes

Intèrprets: Cate Blanchett, Rooney Mara, Sarah Paulson, Kyle Chandler, Jake Lacy, Cory Michael Smith, Carrie Brownstein

Gènere: Drama. Gran Bretanya, 2015. 115 min.

Therese Belivet és una jove dependenta d’un centre comercial situat al centre de Manhattan. Un dia, en plena campanya de Nadal, atén una sofisticada clienta anomenada Carol Aird que busca un regal per a la seva filla, un encontre on sorgeix una estranya atracció entre ambdues. Després d’encarregar el regal, aquesta es deixa un dels seus guants, però Therese es preocupa de fer-li arribar a casa seva. Com a mostra d’agraïment, Carol es posa en contacte amb Therese per convidar-la a dinar i conèixer-la una mica més.

L’expressió anglesa “Christmas carol” -que aquí traduiríem com a nadala o cançó nadalenca- podria ser un bon simbolisme per a plantejar l’arrancada de Carol, la nova pel·lícula de Todd Haynes després d’un munt d’anys dedicat sobretot a les sèries televisives. El film, que adapta una novel·la de Patricia Highsmith de 1952, ens trasllada a aquella mateixa època per a afrontar una temàtica llavors tan tabú i tan rebutjada com era l’homosexualitat, però ho fa amb unes propietats i una posada en escena que converteixen la seva essència en única i atemporal. Haynes no només ens obre les portes a un relat amorós teòricament clandestí o prohibit, sinó que ens introdueix un cúmul de sentiments amb una capacitat descriptiva tan subtil com intensa, propiciant que cada escena i cada diàleg aportin la seva porció de rellevància i fugint de qualsevol adornament innecessari. Una pel·lícula que amaga un gran pes darrere la seva aparent senzillesa.

SPOTLIGHT

Posted by Martí on 14 de febrer de 2016

Posted in: Cine - 2015. Tagged: Boston, drama, John Slattery, Liev Schreiber, Mark Ruffalo, Michael Keaton, periodisme, Rachel McAdams, Spotlight, Stanley Tucci, Thomas McCarthy. Deixa un comentari

Spotlight

Director: Thomas McCarthy

Intèrprets: Mark Ruffalo, Michael Keaton, Rachel McAdams, Liev Schreiber, John Slattery, Stanley Tucci, Brian d’Arcy James, Gene Amoroso, Billy Crudup

Gènere: Drama. USA, 2015. 120 min.

L’equip de la secció “Spotlight” del prestigiós diari Boston Globe, centrada en grans reportatges d’investigació, comença a seguir la pista d’un suposat cas d’abús infantil per part d’un membre de l’arxidiòcesi de la ciutat. El tema, que fins llavors pràcticament havia passat desapercebut, porta els quatre periodistes del diari a contactar amb un grup de víctimes, així com els advocats que van participar en un cas judicial que es va arxivar temps enrere. Poc a poc, descobreixen que la dimensió de la trama és molt més gran i greu del que pensaven.

A vegades se’ns oblida la importància que pot tenir una pel·lícula pel fet d’haver-se estrenat en un punt temporal concret. Són aquelles ocasions en què el cinema demostra la seva capacitat per a transgredir la separació entre la seva ficció i la nostra realitat per a jugar un rol rellevant, ja sigui directa o indirectament, a l’entorn social corresponent. Veure Spotlight en un moment com el que vivim suscita dues clares reaccions: una és rabiosa, constatant que la pederastia en l’entorn eclesiàstic segueix sent una realitat tan greu i menyspreable ara fa quinze anys com a l’actualitat; l’altra no és gaire més encoratjadora, ja que ens recorda que hi va haver una època en què el periodisme era capaç d’aportar una funció social que podia marcar diferències i arribar allà on la justícia havia quedat encallada. Amb una realització sòbria que busca afavorir per sobre de tot la neutralitat i claredat de la narració, Spotlight es postula com un d’aquells films més necessaris que mai en un instant com aquest.

EL RENACIDO

Posted by Martí on 10 de febrer de 2016

Posted in: Cine - 2015. Tagged: Alejandro González Iñárritu, aventures, Domhnall Gleeson, drama, leonardo dicaprio, supervivència, The Revenant, Tom Hardy, Will Poulter. Deixa un comentari

The Revenant

Director: Alejandro G. Iñárritu

Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Tom Hardy, Domhnall Gleeson, Will Poulter, Forrest Goodluck, Paul Anderson, Kristoffer Joner, Joshua Burge

Gènere: Aventures, western, drama. USA, 2015. 155 min.

Al voltant de 1820, un grup d’exploradors s’endinsen als boscos de Dakota del Nord per a recolectar pells d’animal i després vendre-les. De sobte, un grup d’indígenes ataca el seu campament i els exploradors es veuen obligats a fugir pel riu, però Hugh Glass, l’home més experimentat de tota l’expedició i que viatja amb el seu fill mestís Hawk, recomana seguir a peu. Un matí que surt a rastrejar el terreny, Glass és atacat brutalment per un ós i queda ferit de mort. Quan es converteix en una veritable càrrega per a l’avanç del grup, sorgeix la idea de deixar-lo enrere i seguir sense ell.

“Nous sommes tous savages” és la frase que, en cert moment de El Renacido, apareix en un cartell que de ben segur no passa desapercebut. I és possiblement aquesta la millor manera de definir el que Alejandro González Iñárritu ofereix a la seva nova pel·lícula, tot just un any després de la triomfadora Birdman. Completament a les antípodes d’aquesta predecessora, El Renacido és una veritable prova de supervivència que indaga en el costat més salvatge dels humans com a únic mètode de supervivència quan tot el que es té al voltant és la versió més cruel i implacable de la naturalesa, i que de pas aprofita per a remontar-nos als temps en què precisament aquells qui més estimaven el seu hàbitat natural veien com l’avarícia de la civilització els anava apartant poc a poc d’allò que era seu. Una odissea concebuda per a ser viscuda a flor de pell davant la pantalla més gran possible, però que també es queda a alguns passos de poder meravellar de forma rotunda.