M.A.Confidential

Funan

Director: Denis Do

Veus originals: Bérénice Bejo, Louis Garrel, Colette Kieffer, Aude-Laurence Clermont Biver, Brice Montagne, Lila Lacombe, Emilie Marié, Céline Ronté, Thierry Jahn.

Gènere: Animació, drama, bèl·lic. França, 2018. 85 min.

L’any 1975, una família de Phnom Penh, capital de Cambodja, es veu obligada a marxar de la ciutat quan aquesta cau sota el control de la guerrilla comunista dels khmers roigs. Durant aquesta marxa amb milers de persones més, la família perd el seu fill de quatre anys entre la multitud, juntament amb l’àvia de la criatura. Quan arriben al seu destí, un camp de treball sota la vigilància dels khmers, faran tot el possible per a poder retrobar-se amb el seu fill.  

Tota pel·lícula premiada al Festival d’Annecy hauria de cridar l’atenció a qualsevol aficionat al cinema. Sense anar més lluny, en els últims anys el certamen més important dins del gènere d’animació ha descobert joies com The Breadwinner, Loving Vincent o La Vida de Calabacín; i ara cal afegir-hi la flamant guanyadora de l’edició 2018. Funan és un d’aquells exemples de totes les tonalitats que pot adoptar una única pel·lícula animada sense que això la faci descarrilar en cap moment, i ho fa amb una història realment dura. No només recupera un greu conflicte bèl·lic relativament poc tractat a nivell cinematogràfic –l’ocupació de Cambodja per part de les guerrilles comunistes de Pol Pot–, sinó que construeix un potent drama familiar basat en la infantesa de la mare del director, Denis Do. I el millor és que Funan no utilitza l’animació per a subratllar la desgràcia que defineix bona part del seu argument, sinó que aposta per una estètica gairebé oposada sense que això resti cap mena d’efecte. 

La pel·lícula presenta una animació allunyada de l’hiperrealisme, però amb un traç suficientment detallat per a humanitzar els personatges i donar autenticitat als escenaris. De fet, entre les moltes imatges que Funan deixa a la memòria, destaquen els increïbles vespres en plena naturalesa que el director Denis Do recrea de forma repetida, provocant una mena d’admiració continguda. Que espectaculars són els paisatges que ens ofereix aquesta regió de Cambodja, però quin autèntic horror és tot el que hi passa. És fàcil pensar, per exemple, en Apocalypse Now. I és que el director aconsegueix que els camps, els rius i la selva acabin convertint-se en un malson per als protagonistes. En aquest sentit, és notori comprovar com Funan no abandona aquesta estètica sempre acolorida, per molt tràgica que es torni l’acció; i mira que s’hi torna. I en cap cas això serveix per a suavitzar res, ja que el film no escatima explicitat en els instants més durs de la història.