M.A.Confidential

Up

Director: Peter Docter

Veus originals: Ed Asner, Jordan Nagai, Christopher Plummer, Bob Peterson, Delroy Lindo, Jerome Ranft.

Gènere: Animació, aventures. USA, 2009. 90 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

No sé quants cops ho he dit en aquest blog, ni els que ho seguiré dient, però Pixar ha tornat a demostrar que hi ha un abisme entre el seu cinema i el de la resta de productores d’animació. I només faltava la incorporació de la tecnologia 3D per acabar de posar-ho de relleu. Tot i que, globalment, per mi, no és el millor film de Pixar (WALL·E segueix sent insuperable, i també situaria Ratatouille per sobre), Up torna a portar aquell inigualable segell d’aquests genis, que es troba sobretot en l’extrema sensibilitat a l’hora d’explicar les coses. La capacitat de fer que el públic quasi arribi a estimar-se de veritat els personatges és molt difícil d’assolir, i aquí torna a passar. Carl i Russell acaben sent tan propers que al final tots creiem que, a la vida real, segur que coneixem a algú que no se n’allunya gaire.

Tal com passava a WALL·E, els primers minuts del film són d’obra de museu. En aquest cas, només en fan falta deu per deixar-te sense paraules i amb l’ànima compungida. I això que es tracta d’un tipus de seqüència que ja hem vist un munt de cops, però jo no sé si cap altra aconseguia transmetre tant i de forma tan subtil, però intensa; probablement perquè en cap ens havíem sentit tan reflectits com en aquesta. La peli també sap no recrear-se massa i passar de seguida a l’acció, i aquesta ens deixa escenes memorables que destapen un cop més el prodigi d’aquesta gent en animació 3D i la seva inacabable creativitat. Up sap combinar a la perfecció un altíssim nivell de realisme amb la seva essència de film d’animació, aconseguint paisatges que semblen veritables postals, però mantenint una caracterització dels personatges amb els trets exagerats i parodiats.

No és cap novetat parlar d’una excepcional ambientació i uns entorns dissenyats i cuidats fins al més mínim detall, però, a més a més, la incorporació del 3D fa que encara es pugui apreciar més la seva altíssima qualitat. La sensació de profunditat i el so envoltant et submergeixen a la selva juntament amb els protagonistes i moltes parts de la peli es converteixen en experiències realment molt emocionants. En aquest sentit, s’ha d’aplaudir també l’ús equilibrat que es fa del 3D, ja que aplicat de forma excessiva podria acabar cansant. La direcció d’Up ens regala plans espectaculars i ens accelera el pols en les escenes d’acció, amb moments de certa sensació de vertigen i tot.  Amb tot, visualment és digne d’admirar i gaudir.

El guió, com ja és habitual en Pixar, parteix d’una idea genuïna i sorprenent. El plantejament de la història és brillant, així com l’evolució de la relació dels dos protagonistes, aparentment tan oposats. A partir d’aquí, Up introdueix elements plens d’enginy i genera situacions carregades d’humor i emoció, introduint-nos en una gran aventura que no voldríem que acabés mai. Cap al final, quan el ritme i el dramatisme comencen a accentuar-se, Up no té res a envejar a qualsevol pel·lícula d’acció, però tampoc pot evitar caure en certs convencionalismes i fins i tot alguna contradicció en relació a algun dels personatges. En tot cas, res denunciable en un film com aquest, i més considerant la gradual “infantilització” que va adquirint a mida que avança.

En efecte, crec que el fet més destacable d’Up dins de l’univers de Pixar és que recupera el públic infantil com a clar destinatari, per tant, es tracta d’un film menys adult que els seus predecessors. Això significa que ens l’hem de prendre i l’hem de gaudir com a tal, cosa inevitable un cop assegut a la butaca (i a poder ser, amb les ulleres 3D posades), però també que el missatge final potser no impacta amb tanta força al públic més “crescudet”. Aquell que, probablement, més s’ha emocionat durant els primers deu minuts. Amb tot, Up és una peli completa, feta a mida per a totes les edats i possiblement considerada una de les millors de l’anys quan aquest acabi. Això sí, jo em segueixo quedant amb aquell ingenu robot que ens va fascinar ara fa just un any.