Homecoming
Creador: Sam Esmail
Intèrprets: Julia Roberts, Dermot Mulroney, Bobby Cannavale, Shea Whigham, Sydney Tamiia Poitier, Sam Marra, Henri Esteve, Sissy Spacek, Frank Gerrish.
Gènere: Drama, thriller. 2018. 10 capítols de 25-30 min.
Heidi Bergman és una assistenta social que treballa a “Homecoming”, un centre de suport per a soldats nord-americans que acaben de tornar de missions de guerra. Al centre, Heidi fa sessions de teràpia amb els soldats per a pal·liar els seus possibles xocs traumàtics, de forma que es puguin reincorporar amb més facilitat a la vida civil. Uns anys més tard, un treballador del Departament de Defensa detecta uns fets estranys en relació a “Homecoming” i va a parlar amb Heidi, que treballa de cambrera.
Tot i l’espectacular auge de les sèries de televisió, encara són relativament pocs els noms de creadors o directors que es poden associar amb claredat a un gènere concret o un estil reconeixible. Ara mateix, Sam Esmail seria un d’ells, sens dubte. Després de l’impacte de Mr. Robot, la seva primera sèrie, el director estampa de nou el seu segell a Homecoming, un producte força diferent quant a contingut, però que torna a oferir bona part de la seva riquesa narrativa en allò que veiem i com ho veiem. La trama de la sèrie és acotada (són 10 capítols que ronden la mitja hora de durada), però el desenvolupament d’aquesta no decau en interès; en gran mesura, per aquest valor afegit de la direcció d’Esmail. Gràcies a això, i a una Julia Roberts que està a un gran nivell en el seu debut com a protagonista televisiva, Homecoming treu el cap de forma destacada entre tota l’oferta actual.
No és casualitat que la sèrie obri el capítol inicial amb la imatge d’una peixera; tampoc ho és que el moviment de càmera que ens apropa a Heidi es repliqui just després per sortir de l’edifici i mostrar la finestra del seu despatx. Ni un diàleg, i Homecoming ja ens està començant a descriure la seva protagonista. La relació de Heidi amb els peixos, i en més d’un sentit, és un dels grans leitmotivs de la sèrie. No és l’únic, ja que al llarg dels capítols es pot detectar la connexió de la resta de personatges principals amb algun animal en concret. Detalls com aquest són els que converteixen Homecoming en un producte diferent, amb una narrativa pròpia expressada a través de diversos recursos audiovisuals. Per exemple, el canvi de la relació d’aspecte de la imatge cada cop que la sèrie salta endavant en el temps no és un simple element diferenciador, sinó que acaba adoptant un sentit molt més rellevant.
També resulta molt interessant la lectura que Sam Esmail fa del personatge de Colin, interpretat per un Bobby Cannavale que és l’altra gran ànima de Homecoming, gairebé al mateix nivell que Julia Roberts. Els diàlegs telefònics entre els dos estableixen una química molt particular, tenint en compte que els seus personatges triguen molt a compartir –literalment– una escena. L’evolució del personatge de Colin, arrogant i impositiu per telèfon però insegur i empetitit en el tu a tu, així com el seu contrast amb l’evolució de Heidi, és una més de les mostres de la qualitat narrativa de Homecoming. Tots aquests elements alimenten una estructura argumental que, més enllà l’impacte (el principal gir de la trama es pot ensumar amb certa facilitat), centra bona part del seu esforç en els detalls que defineixen els personatges, les seves accions i també els espais on tenen lloc.
Es podria dir que a Homecoming no hi passen excessives coses, però és evident que tampoc és aquest el seu principal objectiu. Encara que hi hagi capítols que deixin la sensació de poc avanç en la història, no n’hi ha cap que no deixi un grapat d’imatges carregades de sentit o un parell de detalls a tenir en compte. Al capdavall, el que ens vol explicar Sam Esmail és el trajecte de diversos personatges que, d’una manera o altra, més explícita o simbòlica, fan honor al títol de la sèrie. Homecoming és un retorn a casa en diverses capes que es van interrelacionant, i en què els personatges van assumint, o no, el control del seu recorregut mentre altres intenten aprofitar-se’n. La sèrie pot desconcertar una mica al qui esperi un gran misteri a descobrir o un ritme trepidant, però, a nivell formal i narratiu, ofereix moltes més credencials que la gran majoria de productes actuals. I sí, consagra Sam Esmail com una garantia de qualitat.
Retroenllaç: HOMECOMING – 2a temporada | M.A.Confidential