M.A.Confidential

Happy Valley

Creadora: Sally Wainwright

Intèrprets: Sarah Lancashire, Steve Pemberton, Siobhan Finneran, Charlie Murphy, James Norton, Joe Armstrong, George Costigan

Gènere: Policíac, thriller, drama. Gran Bretanya, 2014. 6 capítols de 60 min.

Els britànics mai s’han amagat a l’hora d’assumir la vessant més incòmoda i fosca de la seva societat. Són conscients que no viuen al país més enlluernador del món i que la vida a l’illa pot ser força dura, fet que no tothom porta amb la mateixa enteresa. Quan aquesta capacitat d’afrontar amb naturalitat les problemàtiques socials es conjuga amb el talent de la BBC a l’hora de fer bones sèries de televisió, sorgeixen productes tan talentosos i addictius com Happy Valley. Seguint el ja àmpliament establert format de minisèrie, Happy Valley desenvolupa al llarg de sis capítols una trama que combina un gran suspens policíac amb tota la càrrega dramàtica –no precisament lleugera– que envolta els seus diferents protagonistes. Una acció que queda enclotada en un paratge on el verd dominant dels prats camufla amb cert cinisme tota la grisor que hi ha sota. El propi títol, ple d’ironia britànica, així ho recull.

L’atmosfera de Happy Valley remet fàcilment al cinema dels germans Coen. Els seus personatges, infeliços i ancorats en nombrosos problemes personals, es podrien traslladar perfectament de West Yorkshire a la Minnesota de Fargo. Com allà, les seves decisions imprudents i irracionals, ficant-se en àmbits on no els pertoca ser, condueixen a un espiral tràgic que, enlloc de solucionar res, ho agreuja tot encara més. Al mig de tot plegat, una experimentada sergenta de policia mira de posar ordre, a la vegada que afronta les seves pròpies complicacions personals. En el cas de Happy Valley, però, els tocs d’humor negre típicament “coenians” queden molt més diluïts a favor d’un dramatisme força més imperant i seriós. Aquí, el guió de Sally Wainwright quasi no deixa respirar els seus personatges –amb certa sensació de desmesura en algun moment– i deixa un regust amarg que costa d’esborrar.

La sèrie avança sobre dues trames paral·leles: d’una banda, la més purament policíaca que busca resoldre el cas de segrest; de l’altra, la que narra l’evolució de l’entorn personal i familiar de la policia protagonista. Més enllà dels esperables punts de connexió argumental entre ambdues, Happy Valley estableix en el seu fons una visió múltiple sobre la mateixa problemàtica: la pèrdua d’un fill i l’esforç per a recuperar-lo. I evidentment no es refereix només al cas del segrest, sinó a moltes altres circumstàncies que també poden resultar d’allò més feridores en la relació entre pares i fills. L’element comú és que tot pivota sobre la figura de Catherine Cawood, l’indiscutible motor de la sèrie gràcies a l’enorme actuació de Sarah Lancashire, qui afronta una constant cursa d’obstacles i sap connectar d’una forma empàtica molt especial amb l’espectador.

Tot i que als seus dos últims episodis hi ha algun lleuger símptoma de dilatació de la història, amb algun viratge argumental extra (fet provocat també per la força que té el quart capítol), Happy Valley destaca pel seu gran domini del suspens narratiu i també per la seva capacitat de sorprendre a nivell formal. Quan creus ser davant d’un producte policíac relativament convencional, la sèrie no s’espanta a l’hora d’anar un pèl més enllà pel que fa a la severitat dels fets i a l’impacte visual de les seves imatges; i en cap cas s’entén com una intenció efectista, sinó que respon a la línia dramàtica i crua de la narració. Així doncs, la part “happy” del propi títol de la sèrie és d’una ironia força cruel en algun moment, cosa que es veu reforçada pels puntuals plans de transició que il·lustren la localitat de Calderdale com un tranquil i agradable paratge muntanyenc.

Happy Valley no deixa el mal cos que per exemple provoca una altra minisèrie britànica com Southcliffe, que porta molt més a l’extrem els seus plantejaments desesperançadors, però aconsegueix remoure les entranyes amb la seva amargor britànica sempre flotant a l’aire. A banda d’això, pròpiament com a sèrie, sap enganxar l’espectador des del primer fins l’últim capítol. Un total de sis hores intenses que tornen a demostrar que el Regne Unit no només ha sabut assolir el màxim nivell de qualitat televisiva, sinó que l’està aguantant amb produccions de primer ordre que no afluixen el ritme. Happy Valley ha estat renovada per una segona temporada, que en principi s’hauria d’emetre a finals de 2015, i si alguna cosa podem tenir segura, és que ens tocarà tornar a patir i al costat de la sergent Catherine Cawood. Serà un honor retrobar-se amb ella.