You Will Meet a Tall Dark Stranger

Director: Woody Allen

Intèrprets: Naomi Watts, Josh Brolin, Gemma Jones, Anthony Hopkins, Antonio Banderas, Freida Pinto, Lucy Punch.

Gènere: Comèdia, drama. USA, 2010. 95 min.

Woody Allen baixa un esglaó. Després de la hilarant i corrosiva Si La Cosa Funciona, que ens va recordar per moments a les seves grans comèdies dels 80, arriba un producte més moderat, però igual de reconeixible. Conocerás al Hombre de Tus Sueños no passarà a la història com un dels títols destacats de la filmografia del director novaiorquès, més aviat forma part de la “classe mitja” de les seves pel·lícules, però quan aquesta “classe mitja” té més frescura, autenticitat i magnetisme que la immensa majoria de comèdies que s’estrenen al cap de l’any, els retrets cap a les reiteracions d’Allen queden suavitzats. I és que el director torna a recórrer als temes de sempre: la fragilitat de les relacions, la por a envellir, l’escriptor turmentat, les parelles heterogènies, els somnis o el contacte amb la mort. Sí, potser el film és poc arriscat, potser no aporta res de nou, però flueix de principi a fi amb una facilitat sorprenent.

Es pot demanar més a Woody Allen, però després de 45 pel·lícules, pràcticament totes consecutives, també considero que no se’l pot dilapidar per fer-se reiteratiu o no mantenir sempre el mateix nivell d’originalitat. Conocerás al Hombre de Tus Sueños posa de manifest que, a vegades, el director tan sols necessita dibuixar uns personatges atractius i moure els fils de les seves respectives històries amb la destresa pròpia de la seva veterania per oferir una bona pel·lícula. El film incorpora bons diàlegs i l’habitual sentit de l’humor d’Allen, però aquest cop de forma més moderada i sense l’acidesa i el surrealisme de Si La Cosa Funciona. En general, les històries resulten molt més terrenals o típiques, però això no treu que mantinguin a l’espectador enganxat, sobretot per la facilitat d’aquest d’identificar-se i implicar-se amb els personatges o situacions.

Un dels aspectes més treballats de Woody Allen a les seves pel·lícules és que cada personatge té una evolució molt clara, sovint amb un recorregut confús, amb constants canvis de rumb, però sempre perseguint un objectiu que no pot assolir. Conocerás al Hombre de Tus Sueños ens presenta una plaga de personatges frustrats, insatisfets amb la seva vida, que lluiten per trobar el camí cap a la felicitat, encara que això suposi trencar amb tot el que tenen. Hi ha qui podria considerar superficials els personatges i les seves decisions durant el film, però crec que, en realitat, són molt més profunds i reals del que semblen, ja que es regeixen per les il·lusions o pels somnis. I, en el fons, tothom acaba prenent decisions, i possiblement equivocant-se, deixant-se portar per motius purament emocionals. Per això les trames de Conocerás al Hombre de Tus Sueños, tot i no ser el súmmum de l’originalitat, resulten properes.

Les interpretacions no són el punt fort del film. Naomi Watts és qui ofereix el paper més complex i notable, probablement també perquè és el més dramàtic i el que permet més lluïment com a actriu. Al seu costat, destacar un Anthony Hopkins que diverteix i al mateix temps es diverteix, i per qui aquest paper segurament ha suposat un petit plaer culpable dins la seva carrera. Protagonitzar la trama més excèntrica també l’ha ajudat en aquest sentit. D’altra banda, Gemma Jones i la seva ingenuïtat i contactes amb el “més enllà” protagonitzen la resta de moments més divertits de Conocerás al Hombre de Tus Sueños. Per contra, la peli ens presenta un Josh Brolin força desubicat en el seu paper d’escriptor i un Antonio Banderas que ratlla la inexpressivitat (tot i que potser aquesta qualitat no li va tan malament al seu personatge). Sigui com sigui, no serà una pel·lícula recordada per les actuacions personals.

Serà recordada com un títol menor de Woody Allen, però, en certa manera, coherent amb la filmografia del director durant els últims deu anys. Rutinària i reincident, no ho negarem, però no per això innecessària si tenim en compte l’actual context. Segueixo pensant que una pel·lícula discreta de Woody Allen segueix aportant-te molt més que un gran nombre de comèdies barates que advoquen per ser la gran sorpresa de l’any. Si més no, als 75 anys és capaç d’escriure històries molt més creïbles i amb molta més gràcia que la majoria. No podem anar al cinema cada any esperant una nova obra mestra, un nou Match Point, perquè la tendència del director així ho indica. I si n’arriba alguna, serà una sorpresa, però fins llavors jo seguiré esperant sense grans expectatives la dosi anual de Woody Allen a la cartellera. El dia que no la tinguem, la trobarem a faltar.