Potser l’any 2017 no serà recordat per deixar-nos un botí especialment generós de grandioses pel·lícules, però sí que es pot dir que la “classe mitja-alta” ha compensat de sobra el balanç final. De nou, diversos títols per a tots els gustos i amb ambicions de tota mena han anat omplint els diferents espais de la cartellera fins a formar un menú complet i de nivell certament alt. Potser per això, aquest any ha estat especialment complicat descartar alguns dels títols d’aquest 2017 (els apunto al final del post), així com establir l’ordre definitiu. Segurament, si tornés a fer la llista d’aquí una setmana, les podria disposar de forma diferent. Més enllà de les posicions, totes són pel·lícules que val la pena recordar, o recuperar si encara no s’han vist. Recordo el criteri de la selecció: pel·lícules estrenades a les nostres sales de cinema entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2017. Comencem el TOP20 per la meitat baixa:
Get Out
All posts tagged Get Out
Get Out
Director: Jordan Peele
Intèrprets: Daniel Kaluuya, Allison Williams, Catherine Keener, Bradley Whitford, Betty Gabriel, Caleb Landry Jones, Lyle Brocato.
Gènere: Thriller, intriga. USA, 2017. 100 min.
Després de quatre mesos de relació, Chris i Rose es disposen a fer un pas important: passar un cap de setmana a casa dels pares d’ella perquè aquests puguin conèixer el seu nòvio. Chris no les té totes, ja que la família de Rose, blanca i de classe alta, no sap que ell és de raça negra, i no sap com reaccionaran en assabentar-se’n. Després d’un viatge un pèl accidentat, la parella arriba a la casa i Chris és rebut amb absoluta amabilitat, però poc a poc el noi comença a detectar detalls una mica estranys.
Vivim en una època en què l’exagerat pes que adquireix la promoció d’una pel·lícula pot acabar fent-li més mal que bé. Déjame Salir arribava amb tota l’expectació que comporta l’etiqueta de pel·lícula revelació d’aquest any dins del gènere de terror independent, sumada a diversos adjectius superlatius, però al cap i a la fi ha resultat no ser res de tot això. I ho dic sense que això tingui necessàriament cap connotació negativa, sinó al contrari. En realitat, estem davant d’un thriller que, sense arribar a trepitjar el terreny propi del terror, aconsegueix construir una atmosfera cada cop més enverinada i malaltissa, on el perill s’ensuma constantment però es va manifestant poc a poc. Aquestes propietats, recolzades en un guió elaborat amb enorme astúcia, fan de Déjame Salir una pel·lícula efectiva i magnètica, i que a més a més amaga una clara lectura sobre els conflictes racials existents a bona part de la societat nord-americana.