Can You Ever Forgive Me?
Directora: Marielle Heller
Intèrprets: Melissa McCarthy, Richard E. Grant, Julie Ann Emery, Jane Curtin, Anna Deavere Smith, Marc Evan Jackson, Dolly Wells, Christian Navarro.
Gènere: Drama, biogràfic. 2018. 105 min.
En plena crisi creativa i castigada pel seu alcoholisme i el seu caràcter poc amigable, l’escriptora especialitzada en biografies Lee Israel comença a patir per la seva subsistència econòmica. Quan es veu obligada a començar a vendre coses per a poder fer front a les seves despeses, s’adona del gran valor que poden arribar a tenir les cartes manuscrites d’alguns personatges històrics, sobretot per l’alt preu que els col·leccionistes estan disposats a pagar per elles. És llavors quan decideix falsificar-les per a poder-les vendre com si fossin originals.
La història de la bona persona que, davant una situació desesperada, decideix explorar el terreny del crim o de la il·legalitat ja l’hem vist unes quantes vegades. Potser per això, quan n’arriba un nou exemple com ¿Podrás Perdonarme Algún Día? cal esperar que, almenys, sigui capaç de deixar-nos amb l’empremta d’un personatge memorable o una trama realment original. En no ser així, el més probable és que la pel·lícula marxi amb la mateixa facilitat amb què ha entrat durant el seu visionat; fins i tot en aquest cas, en què no se li poden negar un grapat de virtuts. Les càlides interpretacions de Melissa McCarthy i Richard E. Grant, així com el bon gust de Marielle Heller a l’hora de presentar el personatge i narrar la seva evolució emocional, fan de ¿Podrás Perdonarme Algún Día? una pel·lícula difícil de rebutjar. Al capdavall, però, la història que ens explica no va gaire més enllà de la curiositat que genera -subratllada pel fet de tractar-se de fets reals- i de la proximitat que desprèn.
¿Podrás Perdonarme Algún Día? basa el seu títol en una frase d’una de les cartes falsificades per Lee Israel, però és evident que la pregunta sobrevola la protagonista de principi a fi, i que això determina la relació de l’espectador amb ella. I aquesta càrrega permanent d’excusa i redempció no sempre ajuda. Si bé és cert que Marielle Heller no busca descaradament un personatge entranyable (se’ns presenta com una dona malcarada, alcohòlica, asocial, deixada…), fuig en la mesura que pot del judici que mereixerien les seves accions. No arriba mai aquell punt on realment ens podríem allunyar d’ella, o si més no qüestionar el que fa, de mode que la pel·lícula ens duu a justificar-la. ¿Podrás Perdonarme Algún Día? tampoc planteja una mínima reflexió final sobre les accions de Lee o sobre l’origen de la situació que l’ha portat a recórrer a elles, sinó que més aviat ens convida a apiadar-nos d’ella amb un somriure a la boca.
Resulta curiós que ¿Podrás Perdonarme Algún Día? tracti temes potencialment polèmics, però només hi passi de puntetes, com per exemple la contraposició dels autors de best sellers que només amb el seu nom ja ho tenen tot fet i aquells autors tan o més talentosos que han de picar pedra cada vegada per a poder tirar endavant. També es parla, evidentment, de les desorbitades xifres que mou el mercat del col·leccionisme, reforçant així la mitomania que només es fixa en les figures famoses i deixa a l’ombra escriptores com la pròpia Lee. No obstant, ¿Podrás Perdonarme Algún Día? prefereix no entrar en cap controvèrsia i centrar-se en un relat més còmode i, per tant, previsible. Fins i tot decideix incloure una mena de subtrama sentimental per a la protagonista que al final no fa més que reforçar el missatge que domina tota la història.
A pesar de tot, no es pot negar que ¿Podrás Perdonarme Algún Día? és una d’aquelles pel·lícules que saben potenciar aquells elements que li realcen l’encant. La química entre McCarthy i Grant es materialitza de seguida, i els moments en què l’humor fa acte de presència solen funcionar d’allò més bé. Més enllà d’això, queda el descobriment d’una història personal, la de Lee Israel, que pot arribar a generar cert interès i curiositat, però que tampoc acaba sent un prodigi de la originalitat. Per tot plegat, ¿Podrás Perdonarme Algún Día? queda com una pel·lícula molt digerible per al gran públic i amb bons detalls pel camí, però també amb un aire una mica indolent que no li permet causar més impacte. En plena temporada de premis i amb les (gens discutibles) nominacions als actors, ha agafat certa volada, però costa veure-la amb la força suficient per a tenir una mica més de recorregut. Dubto que es converteixi en una peça massa cobejada per cap col·leccionista.
Martí
M.A.Confidential 