M.A.Confidential

DEVS

Posted by Martí on 5 de Juny de 2020

Posted in: Sèries TV. Tagged: Alex Garland, Alison Pill, Cailee Spaeny, ciència ficció, Devs, FX, Jin-ha Oh, Nick Offerman, sèrie, Sonoya Mizuno, Stephen Henderson, thriller, Zach Grenier. Deixa un comentari

Devs

Creador: Alex Garland

Intèrprets: Sonoya Mizuno, Nick Offerman, Alison Pill, Jin-ha Oh, Zach Grenier, Stephen Henderson, Cailee Spaeny.

Gènere: Thriller, ciència-ficció. USA, 2020. 8 capítols de 45-55 min.

Sergei és un programador informàtic que, gràcies al seu gran talent, aconsegueix entrar a la divisió més important de la companyia tecnològica on treballa. Només sap que es diu Devs i que està situada en un edifici al mig del bosc, però ningú li explica res més sobre què hi farà ni quin serà el seu objectiu. El seu debut, però, no acaba massa bé, i és llavors quan la seva nòvia Lily, que treballa a la mateixa empresa, comença a sospitar que ha passat alguna cosa estranya.

La ciència-ficció més actual ha trobat en Alex Garland una de les figures més valuoses. Ja havia tret el cap escrivint els guions de 28 Días Después i Sunshine, però ho ha corroborat del tot quan també s’ha posat darrere la càmera per a regalar-nos dues de les pel·lícules més celebrades dins del gènere aquests últims anys: Ex Machina i Aniquilación. Només li quedava el repte de desenvolupar una sèrie de televisió, i la veritat és que, quan s’hi ha atrevit, també ha acabat deixant empremta. Si bé Devs no és tan rotunda com les citades integrants de la filmografia del director, torna a posseir una enorme capacitat de fascinació visual, amb un estil que ja ha quedat del tot identificat amb el segell de Garland. I també planteja, com no podia ser d’altra manera, un nou debat sobre els límits en les funcions que els humans podem exercir gràcies a les possibilitats que atorguen els imparables avanços tecnològics. Una vessant que entra directament al terreny metafísic, i que acaba sent la principal focus de controvèrsia de Devs.

SERVANT

Posted by Martí on 28 de Mai de 2020

Posted in: Sèries TV. Tagged: Apple TV, drama, Lauren Ambrose, m night shyamalan, Nell Tiger Free, Rupert Grint, sèrie, Servant, thriller, Toby Kebbell, Tony Basgallop. Deixa un comentari

Servant

Creadors: M. Night Shyamalan, Tony Basgallop

Intèrprets: Lauren Ambrose, Toby Kebbell, Nell Tiger Free, Rupert Grint, S.J. Son, Jeffrey Mowery, Erinn Anova, Sarah Biermann.

Gènere: Thriller, drama. USA, 2019. 10 capítols de 30 min.

En una nit plujosa a Filadèlfia, la jove Leanne arriba a casa dels Turner, una parella de classe alta que l’ha escollit per a fer de cuidadora de Jericho, el seu fill de pocs mesos. Tot seria prou normal si no fos perquè el bebè és en realitat un ninot al qual la seva mare Dorothy segueix tractant com si fos el seu fill. Tot i les indicacions del pare, Sean, que és plenament conscient de la situació, Leanne decideix actuar també com si Jericho fos real, cosa que augmenta el desconcert d’ell, que pensava que comptaria amb una aliada.

Quan ens enfrontem a un producte concebut per M. Night Shyamalan hi ha una premissa que hem de saber que és innegociable: mai serem nosaltres els qui controlem el relat. Ell sempre anirà un pas per davant. Pot agradar o no, però si s’accepta aquesta condició i s’entra en el seu joc, el trajecte es pot gaudir, i molt. Ho compleix a la perfecció Servant, la nova sèrie d’Apple TV creada pel propi Shyamalan i el guionista Tony Basgallop. A partir d’un plantejament que ja de per sí resulta pertorbador, la sèrie desenvolupa una inquietant trama en què el thriller psicològic i el drama familiar conviuen amb alguns tocs que directament pertanyen al terror. I ho fa amb tota l’astúcia i la mala llet que ens ha anat demostrant Shyamalan: dosificant allò que mostra i allò que oculta, i transmetent a l’espectador la sensació constant que encara hi ha alguna cosa que se li escapa. Unes qualitats que converteixen Servant en una sèrie absorbent i també força diferent a tota la oferta que es pot trobar ara mateix.

BAD EDUCATION

Posted by Martí on 21 de Mai de 2020

Posted in: Cine - 2019. Tagged: Alex Wolff, Allison Janney, Bad Education, Cory Finley, drama, educació, Geraldine Viswanathan, HBO, Hugh Jackman, Ray Romano. 1 comentari

Bad Education

Director: Cory Finley

Intèrprets: Hugh Jackman, Allison Janney, Geraldine Viswanathan, Alex Wolff, Kathrine Narducci, Rafael Casal, Jimmy Tatro, Ray Romano.

Gènere: Drama.

País: USA, 2019. 100 min.

El districte escolar de Roslyn, prop de la ciutat de Nova York, acaba de situar-se en quarta posició a la llista dels més prestigiosos de tot Estats Units. El principal artífex d’aquest èxit és el seu gestor, Frank Tassone, admirat i respectat per tothom i considerat un exemple a seguir en el món de l’ensenyament. Frank té entre cella i cella que Roslyn arribi al número u d’aquesta llista, però aquest objectiu comença a torçar-se quan una jove estudiant consulta els comptes públics del centre i hi descobreix coses que no acaben de quadrar.

La seqüència inicial de Bad Education podria ser, perfectament, una seqüència final. Després d’assegurar-se davant el mirall que la seva imatge és impecable, el protagonista, Frank Tassone, camina pels passadissos de l’institut que presideix fins a sortir a l’escenari per a ser honorat i aclamat per centenars de persones. És la viva imatge de l’èxit, la qual encara s’eixampla més amb les primeres escenes que comparteix amb companys i estudiants del centre: és un home modèlic en tots els sentits. Aquesta presentació del personatge és clau per a tot el que vindrà després, ja que representa tot allò que vol expressar Bad Education. El jove director Cory Finley aborda un cas real -concretament, el de la major malversació descoberta en la història del sector educatiu nord-americà- on, més enllà de la gravetat dels fets, hi destaca sobretot l’evolució de les aparences i percepcions que tenim de totes les persones que hi van participant.

FESTIVAL D’A 2020 – Crònica

Posted by Martí on 19 de Mai de 2020

Posted in: Festival D'A. Tagged: A White white Day, All for my mother, Atlantis, Cinema d'Autor, D'A 2020, festival, Festival D'A, Homeward, Little Joe, Los Lobos, Nevia, Oleg. 1 comentari

Aquest diumenge va finalitzar la que es podria definir com a primera edició “confinada” del D’A Film Festival, que, a la pràctica, s’ha convertit en una versió online del certamen gràcies a la col·laboració amb la plataforma Filmin. Tot i no podeu trepitjar els cinemes Aribau i el CCCB com era costum, aquest nou format ha permès accedir de forma més lliure a una seixantena de pel·lícules i curts que conformaven el cartell d’aquest any, i de nou ha permès descobrir propostes notables que difícilment haurien arribat a les sales comercials. En el meu cas, n’he pogut veure aquestes vuit:

THE NEW POPE

Posted by Martí on 7 de Mai de 2020

Posted in: Sèries TV. Tagged: Cécile de France, comèdia, drama, Javier Cámara, john malkovich, jude law, Ludivine Sagnier, Paolo Sorrentino, religió, sàtira, sèrie, Silvio Orlando, The New Pope. Deixa un comentari

The New Pope

Creador: Paolo Sorrentino

Intèrprets: John Malkovich, Jude Law, Silvio Orlando, Cécile De France, Javier Cámara, Ludivine Sagnier, Massimo Ghini, Henry Goodman, Mark Ivanir, Ulrich Thomsen, J. David Hinze, Kika Georgiou, Maurizio Lombardi.

Gènere: Drama, comèdia. Itàlia, 2019. 9 capítols de 50-60 min.

Amb el Papa Pius XIII sumit en un son profund, el Vaticà es veu necessitat a trobar un substitut, però la divisió entre els cardenals fa que les votacions no avancin de cap manera. Finalment, es decideix triar un candidat neutre i de perfil baix. Sota el nom de Francesc II, el nou pontífex agafa tothom per sorpresa imposant uns nivells d’austeritat que incomoden gran part de l’Església. És per això que el secretari Voiello acudeix a Londres per a mirar de convèncer Sir John Brannox, a qui ell considera idoni per a passar pàgina.

La irrupció de grans directors al món de les sèries s’ha convertit en un fet recurrent durant els últims anys, però també és veritat que en la majoria de casos la seva incidència directa en el resultat no ha anat més enllà de la direcció del primer o segon capítol. Per sort, alguns d’ells com David Fincher (Mindhunter), Nicolas Winding-Refn (Too Old to Die Young) o, per descomptat, David Lynch (Twin Peaks) han estampat el seu segell durant una temporada completa, o bona part d’ella. Però si hi ha un cas que cal celebrar especialment, és el de Paolo Sorrentino, primer amb The Young Pope i ara amb The New Pope. A la primera, el director italià ja va traslladar tota la seva irreverent elegància a l’interior del Vaticà per a posar-lo potes enlaire en un munt de sentits, i ara repeteix amb una continuació que reforça alguns dels conceptes i també n’explora de nous amb la mateixa mala llet. Tot i resultar un pèl menys rodona que la seva antecessora, The New Pope torna a erigir-se com una sèrie netament superior a la immensa majoria.

TYLER RAKE

Posted by Martí on 5 de Mai de 2020

Posted in: Cine - 2020. Tagged: acció, Chris Hemsworth, Chris Jai Alex, David Harbour, Extraction, Golshifteh Farahani, Netflix, Rudhraksh Jaiswal, Sam Hargrave, Tyler Rake. Deixa un comentari

Extraction

Director: Sam Hargrave

Intèrprets: Chris Hemsworth, Golshifteh Farahani, Rudhraksh Jaiswal, David Harbour, Chris Jai Alex, Patrick Newall, Rayna Campbell, Derek Luke.

Gènere: Acció.

País: USA, 2020. 115 min.

En plena lluita per a controlar el territori, el principal càrtel de droga de Bangladesh segresta el fill del cap del càrtel de l’Índia i en demana un rescat. És llavors quan una organització clandestina del país contacta amb Tyler Rake, un exmembre de les Forces Aèries Especials australianes que ara actua com a mercenari, perquè els ajudi a alliberar-lo. Rake és conduït a Dhaka, capital bengalina, per a dur a terme la missió, però la intromissió d’un membre del càrtel indi ho complicarà tot.

Hi ha una raça de pel·lícules d’acció que sembla sortida tota d’un mateix motlle. Els podries intercanviar els diferents elements de les respectives trames i es mantindrien inalterables, simplement variant escenaris, nacionalitats i poca cosa més. No obstant, també és veritat que quan una d’elles ho empaqueta tot bé i hi suma un cert risc en la direcció i les coreografies de lluites, persecucions o tiroteigs, el resultat és del tot satisfactori. És el cas de Tyler Rake, la última superproducció de Netflix, que compta amb la supervisió dels germans Russo (Capitán América, Vengadores) i suposa el notable debut a la direcció de Sam Hargrave, qui ja havia treballat com a coordinador d’especialistes als títols Marvel dirigits pels citats germans. La pel·lícula, plenament conscient de la seva naturalesa i dels seus objectius, desplega tota mena de recursos per a fer avançar amb tot el nervi i l’espectacularitat possible una història que simplement serveix d’excusa. I el resultat és del tot eficaç.

GUNS AKIMBO

Posted by Martí on 28 d'Abril de 2020

Posted in: Cine - 2019. Tagged: acció, comèdia, Daniel Radcliffe, Guns Akimbo, Hanako Footman, Jason Lei Howden, Mark Rowley, Natasha Liu Bordizzo, Ned Dennehy, Samara Weaving. Deixa un comentari

Guns Akimbo

Director: Jason Lei Howden

Intèrprets: Daniel Radcliffe, Samara Weaving, Mark Rowley, Ned Dennehy, Natasha Liu Bordizzo, Hanako Footman, Bella Padden, Jacqueline Lee Geurts.

Gènere: Acció, comèdia.

País: Nova Zelanda, 2019. 95 min.

En una societat on els reality shows han arribat al punt d’incloure duels a mort retransmesos a les xarxes, Miles és un jove enginyer informàtic que viu la seva vida sense cap mena de motivació. Amb una feina que detesta i una exnòvia que no pot recuperar, la seva principal distracció és emborratxar-se cada nit i treure de polleguera els trolls d’Internet. Una nit, però, Miles rep una amenaçant visita que acaba amb ell inconscient. El dia següent, es desperta amb dues pistoles literalment clavades a les mans.

Els que vam viure la infantesa i adolescència durant els anys 90, vam com una pel·lícula com Scott Pilgrim contra el Mundo reflectia amb gran enginy el nostre llenguatge i el dels videojocs que ens van marcar aquella època. Ara, es podria dir que Guns Akimbo arriba per a fer el mateix amb la generació següent: la nativa digital, la que viu constantment connectada, la que salta d’una afició a una altra a tota velocitat, la que cada cop vol anar més enllà en les experiències que pot viure online. És talment així com es comporta aquesta pel·lícula, la segona del neozelandès Jason Lei Howden, on tot passa molt de pressa i on l’espectacle és allò primordial, per davant d’una trama totalment inversemblant. Per sort, Guns Akimbo n’és del tot conscient de principi a fi, i ho explota amb prou enginy i control dins del seu caos per a convertir-se en un entreteniment directe i molt efectiu.

VIVARIUM

Posted by Martí on 23 d'Abril de 2020

Posted in: Cine - 2019. Tagged: ciència ficció, Eanna Hardwicke, Imogen Poots, jesse eisenberg, Jonathan Aris, Lorcan Finnegan, Senan Jennings, terror, thriller, Vivarium. Deixa un comentari

Vivarium

Director: Lorcan Finnegan

Intèrprets: Imogen Poots, Jesse Eisenberg, Jonathan Aris, Senan Jennings, Eanna Hardwicke.

Gènere: Ciència-ficció, thriller, terror.

País: Irlanda, 2019. 95 min.

Gemma i Tom són una jove parella en plena recerca de la seva primera casa. Després d’haver rebutjat altres opcions. visiten una immobiliària on un agent de vendes molt particular els parla d’una nova urbanització creada a les afores de la ciutat anomenada Yonder. Per acabar de convèncer-los, els acompanya a veure “in situ” la casa, però de seguida hi ha un aspecte que crida l’atenció a Gemma i Tom: totes les cases i carrers d’aquella urbanització són absolutament iguals.

En l’escena inicial de Vivarium, un cucut envaeix el niu d’un altre ocell i en fa fora les cries per a ocupar-lo i aprofitar-se d’una mare que es pensarà que en realitat està alimentant la seva família. És una primera escena que, d’entrada, sembla no venir al cas, però que cal tenir ben present a partir d’aquell moment. De fet, juntament amb el propi títol de la pel·lícula, ja ens ofereix una pista força deduïble dels camins pels quals pot transitar aquesta segona incursió de l’irlandès Lorcan Finnegan com a director. A banda d’aquesta predominant càrrega metafòrica que de seguida convida a llegir el subtext de tot allò que passa, Vivarium atrapa gràcies als misteris del seu plantejament i a una evolució que cada cop s’apropa més al terror i al malson atractiu. Ara bé, entre falta d’encert a l’hora de materialitzar la seva idea i els trams d’estancament pels quals passa fan que tot plegat deixi un cert regust a oportunitat perduda.

THE MANDALORIAN – 1a temporada

Posted by Martí on 21 d'Abril de 2020

Posted in: Sèries TV. Tagged: acció, aventures, Carl Weathers, ciència ficció, Giancarlo Esposito, Gina Carano, Jon Favreau, nick nolte, Pedro Pascal, sèrie, Star Wars, Taika Waititi, The Mandalorian, Werner Herzog. Deixa un comentari

The Mandalorian

Creador: Jon Favreau

Intèrprets: Pedro Pascal, Gina Carano, Carl Weathers, Werner Herzog, Nick Nolte, Giancarlo Esposito, Emily Swallow, Omid Abtahi, Kyle Pacek, Brendan Wayne, Bernard Bullen, Taika Waititi, Natalia Tena.

Gènere: Ciència-ficció, aventures, acció.

País: USA, 2019. 8 capítols de 30-40 min.

En l’època posterior a la caiguda de l’Imperi, un solitari guerrer mandalorià anomenat Din Djarin es dedica a acceptar missions aquí i allà per a guanyar-se la vida. Tal com li marca el seu sindicat, no es pot implicar en res més que no sigui dur a terme l’objectiu. No obstant, en la seva última missió, un client aparentment lligat a l’Imperi li demana l’entrega d’una petita criatura amb una força especial, Din comença a posar en dubte si el que està fent és allò correcte.

Que tot l’univers Star Wars sempre ha tingut ànima de western no suposa cap descobriment a aquestes alçades. Ja sigui per la naturalesa d’alguns dels seus principals personatges, per les particularitats d’alguns dels seus escenaris o per la seva narrativa “viatgera”, és evident que la saga sempre ha begut -en major o menor mesura, segons cada episodi- d’aquest gènere. Ara bé, ha hagut d’arribar la primera sèrie en acció real, en ple 2020, per a trobar-nos amb el més pur western de tots. The Mandalorian ho té tot: el cowboy solitari, el caçarrecompenses, els bandolers, el poble indefens davant els invasors, la traïció… però sobretot aquesta sensació de polseguera, de clima àrid i de perills constants al llarg del camí. En resum, aprofita tota l’essència del gènere per, a la vegada, mantenir-se completament fidel a l’esperit de la saga. En realitat, The Mandalorian acaba sent una aportació molt més genuïna i rellevant per a Star Wars que bona part de la trilogia finalitzada amb l’episodi IX.

HOGAR

Posted by Martí on 8 d'Abril de 2020

Posted in: Cine - 2020. Tagged: Àlex Pastor, Bruna Cusí, David Pastor, David Ramírez, David Selvas, David Verdaguer, drama, Hogar, Javier Gutiérrez, Mario Casas, Netflix, Ruth Díaz, thriller. Deixa un comentari

Hogar

Directors: Àlex i David Pastor

Intèrprets: Javier Gutiérrez, Mario Casas, Bruna Cusí, Ruth Díaz, David Ramírez, David Selvas, David Verdaguer, Vicky Luengo, Ernesto Collado, Mireia Rey.

Gènere: Thriller, drama.

País: Espanya, 2020. 100 min.

Javier és un professional de la publicitat de llarga trajectòria i prestigi, però s’ha quedat sense feina i té moltes dificultats per a trobar-ne una de nova degut al seu perfil llunyà a les noves tendències dins del sector. Aquesta situació obliga Javier i la seva família a abandonar el seu luxós ritme de vida i adoptar-ne un de més humil, cosa que els fa traslladar del seu àtic a la part alta de Barcelona a un petit pis del Carmel. Un dia, Javier, que conserva un joc de claus de l’antiga vivenda, decideix anar a espiar els qui ara en són els nous inquilins.

En plena època de confinament, té cert punt d’ironia que s’hagi estrenat una pel·lícula titulada Hogar. En aquest cas, però, aquest espai del qual molts estem desitjant sortir és el que millor exemplifica l’ambició desmesurada d’un home que es nega a perdre allò que és seu; no tant a nivell material, que també, sinó d’estatus social. Amb aquest rerefons sobre la cultura de l’èxit vers la del sacrifici, i recolzats en un personatge que duu a l’extrem la seva incapacitat d’acceptar una derrota, els germans Àlex i David Pastor construeixen un thriller astut i efectiu, que a més a més presenta una factura tècnica impecable. Hogar és una d’aquelles pel·lícules que, tot i fer massa visibles alguns dels seus punts dèbils, aconsegueix mantenir-te submergit en tot moment a la tensió de la seva història. I això li acaba donant prou solidesa per a no descarrilar en cap moment.