The Mandalorian
Creador: Jon Favreau
Intèrprets: Pedro Pascal, Gina Carano, Carl Weathers, Werner Herzog, Nick Nolte, Giancarlo Esposito, Emily Swallow, Omid Abtahi, Kyle Pacek, Brendan Wayne, Bernard Bullen, Taika Waititi, Natalia Tena.
Gènere: Ciència-ficció, aventures, acció.
País: USA, 2019. 8 capítols de 30-40 min.
En l’època posterior a la caiguda de l’Imperi, un solitari guerrer mandalorià anomenat Din Djarin es dedica a acceptar missions aquí i allà per a guanyar-se la vida. Tal com li marca el seu sindicat, no es pot implicar en res més que no sigui dur a terme l’objectiu. No obstant, en la seva última missió, un client aparentment lligat a l’Imperi li demana l’entrega d’una petita criatura amb una força especial, Din comença a posar en dubte si el que està fent és allò correcte.
Que tot l’univers Star Wars sempre ha tingut ànima de western no suposa cap descobriment a aquestes alçades. Ja sigui per la naturalesa d’alguns dels seus principals personatges, per les particularitats d’alguns dels seus escenaris o per la seva narrativa “viatgera”, és evident que la saga sempre ha begut -en major o menor mesura, segons cada episodi- d’aquest gènere. Ara bé, ha hagut d’arribar la primera sèrie en acció real, en ple 2020, per a trobar-nos amb el més pur western de tots. The Mandalorian ho té tot: el cowboy solitari, el caçarrecompenses, els bandolers, el poble indefens davant els invasors, la traïció… però sobretot aquesta sensació de polseguera, de clima àrid i de perills constants al llarg del camí. En resum, aprofita tota l’essència del gènere per, a la vegada, mantenir-se completament fidel a l’esperit de la saga. En realitat, The Mandalorian acaba sent una aportació molt més genuïna i rellevant per a Star Wars que bona part de la trilogia finalitzada amb l’episodi IX.
La sèrie ha estat el gran reclam per al llançament de la plataforma Disney+, però seria un error concebre-la només com un esquer comercial per a atraure subscriptors. I és que Jon Favreau i companyia han creat un producte televisiu que no té absolutament res a envejar a les produccions cinematogràfiques de la saga. The Mandalorian no només és una delícia a nivell visual, sinó que compta amb un disseny de producció de primera classe. Cap personatge, cap escenari i ni tan sols cap escena d’acció desentonaria en una pel·lícula de Star Wars. De fet, en moltes ocasions tots aquests elements remeten molt més a l’essència de la trilogia original que no pas als títols més recents. Si bé The Mandalorian construeix una trama dramàtica al voltant del protagonista, el fa evolucionar, li confereix motivacions personals i, en definitiva, ens el va desvetllant, cal destacar que preval el seu enorme esperit aventurer i la seva capacitat per a traslladar-nos fàcilment als diversos escenaris on té lloc l’acció.
En aquest sentit, el de presentar espais i personatges diferents, The Mandalorian s’aprofita perfectament de la seva condició de sèrie procedimental. D’aquesta manera, i a pesar que els seus capítols no arriben a superar els 40 minuts, és capaç de plantejar cada vegada una aventura amb caràcter propi. En aquest sentit, la sèrie pren una estructura que recorda a la mítica Firefly, en què cada capítol equival a una missió diferent. Això sí, a pesar de la relativa brevetat amb què tracta cadascun d’ells, en té suficient per a construir una història prou sòlida, i que de pas va mostrant nous aspectes sobre la personalitat i l’ètica del protagonista (a pesar de mantenir el misteri del rostre sota el casc). És aquí on hi podem veure reflectits westerns de tot tipus a The Mandalorian; des de l’evident Los Siete Magníficos del capítol 4, fins al Clint Eastwood dels spaguetti western de Sergio Leone.
Però a banda de decantar-se cap aquest gènere, The Mandalorian conserva tots els trets característics de Star Wars quant a humor, èpica i seqüències d’acció. Això sí, el seu gran as a la màniga és un irresistible Baby Yoda que difícilment no es guanyarà el cor de qualsevol espectador. La relació que s’estableix entre l’entranyable bestiola i Din Djarin (a vegades, simplement a partir del pom d’una palanca) és l’altre gran punt fort d’aquesta nova història creada dins de l’univers Star Wars. Una història que, a pesar de no ser especialment extensa pel que fa a la temporada en si, planteja el suficient interès tant si mirem cap al passat del protagonista com al futur que li espera. Així doncs, és fàcil pensar en The Mandalorian com un producte -si els senyors de Disney volen- d’una llarga trajectòria, i costa pensar que ens en puguem cansar si el nivell es manté tal com hem vist. Si s’entesten en què Star Wars es mantingui a les nostres pantalles, almenys que sigui amb productes com aquest.