The Social Network

Director: David Fincher

Intèrprets: Jesse Eisenberg, Andrew Garfield, Justin Timberlake, Joseph Mazello, Rooney Mara, John Hayden, Josh Pence.

Gènere: Drama. USA, 2010. 120 min.

“A M.A.Confidential le gusta esto”. Facebook resumiria així la opinió recollida en aquest post, però La Red Social mereix aprofundir molt més en el seu contingut. Bàsicament, perquè estem davant d’un dels films més ben elaborats d’aquest any, no només per descobrir-nos el que s’amaga darrere la creació de la xarxa social més famosa del món (més de 500 milions d’usuaris), sinó per fer una excel·lent anàlisi social sobre una nova generació de joves que són capaços de canviar el món gràcies a Internet. El binomi format per la direcció de David Fincher (Seven, El Club de la Lucha, Zodiac) i el guió d’Aaron Sorkin (El Ala Oeste de la Casa Blanca) ha convertit una història real, de la qual tots som partícips, en una de les trames més trepidants i intenses d’aquests últims anys. Un brillant retrat de l’ambició, de la falta d’escrúpols i de l’alienació humana amb tal d’aconseguir un sol objectiu: més.

La Red Social evidencia moltes coses només amb la primera seqüència. Que és una pel·lícula complexa, que no podem permetre’ns desconnectar en cap moment i que el seu protagonista és tan intel·ligent com estúpid. No obstant, tot i la seva complexitat, l’efectivitat del muntatge guia l’espectador gràcies a la seva gran capacitat de posar en context cada fase de la polèmica sobre la qual es sustenta el film, que no és altra que la demanda judicial d’Eduardo Saverin a Mark Zuckerberg. Poc a poc, la pel·lícula va desgranant tota l’evolució de Facebook, des de ser una simple idea al cap de Zuckerberg (i d’altres persones), fins a convertir-se el que tothom coneix ara. L’evolució paral·lela del personatge ens va introduint en una ment privilegiada, astuta, retorçada i, al mateix temps, immadura i inconscient. Probablement, la única capaç d’haver creat un gegant com Facebook. Un autèntic Ciudadano Kane del s.XXI.

El desenvolupament de la història i dels personatges és de llibre, una clara mostra del gran talent d’Aaron Sorkin, qui també deixa la seva inconfusible firma en uns diàlegs afilats, carregats d’enginy i ironia, i a una velocitat de vertigen en segons quins moments. Sorkin sap donar als personatges aquest punt de pedanteria que tant bé els defineix. El retrat de la universitat de Harvard, tot i no ser el primer cop que el veiem, il·lustra a la perfecció els valors pels quals es regeixen Zuckerberg i companyia, els que només persegueixen l’èxit, sense contemplar la segona posició com a acceptable. El simbolisme de la competició universitària de rem, tot i ser fàcil, està perfectament encaixat i regala una de les millors i més potents seqüències de la pel·lícula. No obstant, La Red Social et fa plantejar seriosament qui és el veritable guanyador en tota aquesta història i si realment la finalitat justifica els mitjans.

Les actuacions de tot el repartiment són sorprenentment bones. I dic sorprenentment perquè Jesse Eisenberg era un actor que s’havia donat a conèixer en papers secundaris o gràcies a comèdies com Zombieland, però es treu de la màniga una caracterització impecable de Zuckerberg. Eisenberg li dóna al personatge aquest aspecte juvenil, però presumptuós i conscient de ser més llest que la resta que tanta ràbia ens fa. Al seu costat, destaca Justin Timberlake com a Sean Parker, creador de Napster, qui fa un treball molt convincent tot i no haver mostrat gaires dots pel cinema fins ara. La resta del repartiment, escollit amb molt d’encert per no tractar-se d’actors massa coneguts, també contribueixen amb un bon paper i dibuixant personatges molt significatius per il·lustrar aquesta nova generació de joves tan prematurs en el món de l’èxit empresarial.

La Red Social no és només un prodigi narratiu, també amaga missatges, contradiccions i reflexions. La més clara és la que resumeix el lema del film, “No fas 500 milions d’amics sense guanyar-te alguns enemics”, i que es concentra en el personatge de Mark Zuckerberg, un home que ha permès a milions de persones fer nous amics, mentre que ell, en el seu camí per aconseguir-ho, se n’ha quedat sense. D’altra banda, el film impacta per la seva proximitat, per parlar d’un fenomen del qual participem tots cada dia i que oculta un procés realment obscur i unes intencions no precisament altruistes. Però el més rellevant de La Red Social és la deshumanització que planteja a través dels seus personatges. Tot i el que han aconseguit, no voldries ser com ells ni tampoc voldries ser amic de cap d’ells, els trobes menyspreables. Tota una paradoxa.

La Red Social és una de les pel·lícules de l’any. Imprescindible. No només per conèixer els secrets de Facebook, sinó per conèixer com funciona el món actual pels qui estan decidits a canviar-lo, sigui pel preu que sigui.