Aquest diumenge va finalitzar la que es podria definir com a primera edició “confinada” del D’A Film Festival, que, a la pràctica, s’ha convertit en una versió online del certamen gràcies a la col·laboració amb la plataforma Filmin. Tot i no podeu trepitjar els cinemes Aribau i el CCCB com era costum, aquest nou format ha permès accedir de forma més lliure a una seixantena de pel·lícules i curts que conformaven el cartell d’aquest any, i de nou ha permès descobrir propostes notables que difícilment haurien arribat a les sales comercials. En el meu cas, n’he pogut veure aquestes vuit:
Cinema d’Autor
All posts tagged Cinema d’Autor
La temporada de festivals ja treu fum a la ciutat de Barcelona, i entre tots ells el D’A 2018 (Festival Internacional de Cinema d’Autor) sobresurt de forma especial. La consolidació del festival, que arriba ja a la vuitena edició, es posa de manifest per la presència de grans noms que ja es poden considerar habituals (Arnaud Desplechin, Hong Sang-soo, Guy Maddin, Abel Ferrara…), però també amb incorporacions de luxe com Sebastián Lelio, Andrew Haigh o Paul Schrader. Però per sobre d’això, el Festival D’A és un lloc per a descobriments, tant de l’escena nacional com de la procedent d’arreu del món. Aquí repasso el que pot ser més destacat dels més de 100 títols (entre curts i llargmetratges) que s’hi projectaran del 26 d’abril al 6 de maig.
S’allunya ja el D’A 2017 i comencem a mirar a l’edició de l’ant que ve, però abans encara hi ha temps per a repassar els últims títols que hi vaig poder veure. Hi destaca una de les joies del festival en forma de drama romanès, la relativa decepció que ens deixa la última pel·lícula d’Olivier Assayas, però sobretot cal subratllar el que probablement ha estat el títol més polèmic i discutit de tot el festival. Ara, a esperar el D’A 2018, que ja ha confirmat les seves dates: del 26 d’abril al 6 de maig de l’any que ve.
Després de repassar els primers títols vistos al D’A Film Festival, arriba una segona tongada amb algunes propostes d’allò més interessants de la mà de Mike Mills i Kiyoshi Kurosawa, i també una petita sorpresa arribada des d’Estònia. Una mostra més que el D’A 2017 ha tingut material per a qualsevol paladar cinèfil:
Diumenge va finalitzar una nova edició del D’A Film Festival, que ha tornat a demostrar que el cinema d’autor contemporani té un gran potencial de públic a la ciutat de Barcelona. De nou, una ocasió immillorable per a poder gaudir de pel·lícules destinades a passar de llarg de les nostres sales si no fos per certamens com aquest. En general, bon nivell i moltes coses a descobrir. Aquest és un primer balanç del que hi he pogut veure:
El millor cinema d’autor torna a picar la porta de la ciutat de Barcelona, puntual a la seva cita de cada any. I ho fa cada vegada amb més força i atractiu per a tots els cinèfils que volen allunyar-se durant uns dies de les sales comercials. Després del gran sabor de boca de la passada edició, el Festival D’A 2017 sorprèn de nou amb una programació tan sòlida com variada que promet 10 dies intensos de cinema diferent i arriscat; aquell que després ho té difícil per a arribar a les sales convencionals. Seran 74 pel·lícules i 14 curts que ompliran l’Aribau Club, la Filmoteca i el CCCB del 27 d’abril al 5 de maig.
Amb el Festival D’A 2016 ja acabat, completem les cròniques dels títols que hi hem pogut veure, amb alguns dels títols més interessants d’aquesta edició segons un servidor, com són els de Hong Sang-Soo o Marco Bellocchio, a més d’un parell de comèdies molt “sui generis” però també intel·ligents. Així, doncs, deu dies i una dotzena de pel·lícules després, toca quedar-nos esperant ja l’edició 2017 del D’A, que tornarà a celebrar-se entre finals d’abril i principis de maig. Si tot va bé, allà hi tornarem a ser!
Passats els primers dies del Festival D’A 2016, aquesta és la primera crònica sobre algunes de les pel·lícules que s’hi han pogut veure. De moment, el nivell presenta una mica de tot, però les propostes demostren en tots els casos buscar una personalitat pròpia i, a la seva manera, sorprendre l’espectador. Aquestes en són les meves impressions.
Un festival de cinema que destaca els noms del directors presents a la seva programació abans que els títols de les pel·lícules en qüestió és clarament un festival que aposta pels autors per sobre de tot. Una coherència absoluta, doncs, la que segueix el Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona, conegut ja com a D’A, que aquest any arriba a la seva sisena edició. Un cop més, bona part del que hi veurem possiblement no arribarà a les sales comercials, així que els cinèfils més empedernits tenen deu dies per explorar mirades cinematogràfiques força diferents i particulars. Del 21 d’abril a l’1 de maig, el D’A 2016 projectarà més de setanta pel·lícules als Cines Aribau, el CCCB, la Filmoteca de Catalunya i la seu de la SGAE Catalunya, i també a altres sis seus repartides per Catalunya.