Poc ens pensàvem fa deu anys, quan Daniel Craig va ser polèmicament escollit com a nou James Bond, que la saga de l’espia més famós del món entraria en una de les seves millors etapes. Deixant de banda aquell despropòsit anomenat Quantum of Solace (2008), la majoria coincidim en situar Casino Royale (2006) i Skyfall (2012) entre les millors pel·lícules de 007. És en aquesta última, dirigida per Sam Mendes, on es va detectar un important gir obscur i introspectiu del personatge, i ara Spectre arriba per a reprendre la història on l’espia era més a prop de ser un fugitiu que no pas un heroi. També amb Mendes a la direcció, la nova entrega de James Bond es centra en la lluita contra una organització secreta anomenada Spectre, a la qual 007 intentarà fer front de forma relativament autònoma a l’MI6, que encara li dóna l’esquena.
acció
All posts tagged acció
Guanyar un Oscar és un èxit enorme, però no suposa cap garantia de futur si un s’hi repenja i es deixa anar. Imagino que aquest advertiment l’haurà tingut molt clar Alejandro González Iñárritu, ja que pocs mesos després de rebre l’estatueta per la magnífica Birdman, el director mexicà ja té encarrilat el seu proper projecte. I tot i que el projecte té una fisonomia radicalment diferent, no sembla que s’hagi relaxat ni un pèl. The Revenant és una història de supervivència que adapta una novel·la homònima de Michael Punke i es basa en fets reals, concretament els que va viure l’explorador Hugh Glass el 1820. En plena cacera, Glass va ser ferit de mort per un ós, i va ser abandonat a la muntanya pels seus tres companys; no obstant, va aconseguir sobreviure, i va emprendre una crua venjança contra els homes que el van trair.
San Andreas
Director: Brad Peyton
Intèrprets: Dwayne Johnson, Alexandra Daddario, Carla Gugino, Paul Giamatti, Hugo Johnstone-Burt, Art Parkinson, Ioan Gruffudd, Will Yun Lee
Gènere: Acció, aventures, drama. USA, 2015. 110 min.
Després de detectar un parell de moviments consecutius, un laboratori d’investigació sísmica de Los Angeles troba el que podria ser una pauta per a aconseguir preveure quan es produirà un terratrèmol i amb quina intensitat. L’alegria, però, es transforma en pànic quan veuen que el territori afectat és tot el que recorre la falla de San Andreas, al llarg de tot Califòrnia fins arribar a San Francisco. És allà on Ray, un expert pilot especialitzat en rescats, haurà d’acudir si vol salvar la seva família de la destrucció a què s’exposa la ciutat.Viure a San Francisco no surt massa a compte últimament. Primer va arribar la destrucció provocada pel rescat de Godzilla, després la despoblació quasi completa per culpa del virus de El Amanecer del Planeta de los Simios, i ara és la falla de San Andrés la que amenaça deixar-ho tot en runes. Definitivament, Hollywood ha posat el seu punt de mira en la ciutat californiana com a diana del seu cinema més catastròfic, i és precisament en aquest últim exponent on s’hi recrea més. La pel·lícula de Brad Peyton es presenta com una successora directa de perles com 2012, El Día de Mañana o Deep Impact, i aquest cop escull els terratrèmols com a font de devastació a gran escala per a poder desplegar tot el seu arsenal visual i sonor mentre les boques dels espectadors s’omplen compulsivament de crispetes.
DC Comics segueix contraatacant davant la maquinària de producció de Marvel. I de quina manera. A la recent Comic-Con de San Diego, no només ha presentat el nou tràiler de Batman v Superman: El Amanecer de la Justicia, que arribarà el mes de maig de 2016, sinó que ha desvetllat les primeres imatges de l’altre gran projecte de l’any que ve, que tot just arribarà tres mesos més tard: Suicide Squad. Adaptant el còmic homònim, la pel·lícula explica com una agència governamental secreta dels Estats Units decideix crear un esquadró format per alguns dels delinqüents més perillosos del país, que fins llavors estaven empresonats sota màxima seguretat. El seu objectiu serà executar una operació d’altíssim risc, i el que reben a canvi és clemència per tots els crims que havien comès.
Run All Night
Director: Jaume Collet-Serra
Intèrprets: Liam Neeson, Joel Kinnaman, Ed Harris, Vincent D’Onofrio, Genesis Rodriguez, Boyd Holbrook, Common
Gènere: Acció, thriller. USA, 2015. 110 min.
Jimmy Conlon és un veterà mercenari que està pagant les conseqüències de la seva vida dedicada a una banda criminal de Nova York. Un dia, la mala coincidència propicia que el seu fill Mike, amb qui no es parla, es vegi implicat en un conflicte que afecta també a la banda, dirigida encara pel millor amic de Jimmy, Shawn. Però l’amistat arriba fins a cert punt, i el conflicte que comença farà que Jimmy hagi de decidir si ho abandona tot per a protegir el seu fill.En una de les últimes visites de Liam Neeson al show de Jimmy Kimmel, l’entrevista es va veure interrompuda per la intervenció d’un suposat fan de l’actor. El seu desig no era un autògraf o una fotografia, sinó rebre una amenaça de mort per part de Neeson: “Could you threaten me?”. Ell va riure i va accedir sense cap mena de problema, sabent que, en aquest moment, és la imatge identificativa que tothom té associada a ell. Ja sigui per a buscar venjança, per a respondre una emboscada o per a protegir algun ser estimat, és el que esperem amb més ganes cada cop que el seu nom apareix a la cartellera.
The Gunman
Director: Pierre Morel
Intèrprets: Sean Penn, Jasmine Trinca, Javier Bardem, Ray Winstone, Mark Rylance, Idris Elba, Peter Franzén
Gènere: Acció, thriller. Gran Bretanya, 2015. 115 min.
Vuit anys després d’executar una polèmica missió al Congo com a mercenari encobert, Jim Terrier torna al país africà per a cooperar amb una ONG que busca millorar la vida dels habitants del país. Un dia, un atac dirigit expressament a ell el porta a rastrejar els seus antics companys per a intentar descobrir si algú l’ha delatat com a autor d’aquells fets, però cap d’ells en traurà l’aigua clara i Jim es veurà obligat a investigar-ho pel seu compte.És probable que el nom de Pierre Morel deixi bona part del públic amb cara d’absoluta indiferència, i en certa manera és del tot lògic, ja que quatre pel·lícules dirigides des de 2004 formen una trajectòria escassa. No obstant, la percepció hauria de canviar en saber que un d’aquests títols és Taken (2008), un dels puntals del gènere d’acció de la passada dècada –i trampolí de la carrera de Liam Neeson com a venjador implacable–, i que la seva feina ha estat lligada a projectes com Transporter (2002) o Danny the Dog (2005), com a mà dreta de Luc Besson. Ara, el francès es posa al capdavant de Caza al Asesino per a repetir fórmula i oferir un producte d’acció a mode de ‘sol contra el perill’, a mig camí entre la pròpia Taken i la saga Bourne. El resultat mostra ofici com a producte d’entreteniment, però no supera una mediocritat global que el condemna a l’oblit ràpid.
Mad Max: Fury Road
Director: George Miller
Intèrprets: Tom Hardy, Charlize Theron, Nicholas Hoult, Hugh Keays-Byrne, Zoë Kravitz, Angus Sampson, Rosie Huntington-Whiteley, Riley Keough, Nathan Jones.
Gènere: Acció, ciència-ficció. USA, 2015. 120 min.
Vint anys després de la catàstrofe nuclear que ha convertit el món en un immens desert, Max Rockatansky vaga en solitari amb el seu cotxe fins que és capturat per un grup de guerrers. Quan arriben a la “Ciutadella”, un petit reducte de vida on s’exploten els últims recursos que queden a la Terra, és encadenat i utilitzat com a donant de sang, però de cop es troba en plena persecució de Furiosa, una fugitiva que intenta emportar-se un dels tresors més preuats d’Immortan Joe, qui té el control de la “Ciutadella”.“Give me fuel, give me fire, give me that which I desire”. El que Metallica ens cantava l’any 1997 acaba de trobar la seva reinterpretació perfecta en forma de pel·lícula. Combustible, foc i desig són tres elements que ben bé podrien resumir la definició de Mad Max: Furia en la Carretera, l’apoteòsica seqüela de la trilogia protagonitzada per Mel Gibson durant la primera meitat de la dècada dels 80. Una pel·lícula que es presentava amb el doble repte: el de modernitzar l’univers post-apocalíptic plantejat per les seves antecessores ara fa trenta anys, i el de satisfer les enormes expectatives que havien aixecat els seus diversos avanços. No només els ha assolit els dos, sinó que possiblement els ha superat. Amb 70 anys a la seva esquena, l’australià George Miller ha estat capaç de reformular el seu propi producte per a deixar amb cara de circumstàncies tot un gènere d’acció que creia haver explorat tots els camins. Doncs no, encara ens faltava quelcom que no havíem vist mai.
Avengers: Age of Ultron
Director: Joss Whedon
Intèrprets: Robert Downey Jr., Chris Evans, Chris Hemsworth, Scarlett Johansson, Jeremy Renner, Mark Ruffalo, James Spader, Aaron Johnson, Paul Bettany, Elizabeth Olsen, Cobie Smulders, Samuel L. Jackson, Don Cheadle, Claudia Kim, Andy Serkis, Idris Elba
Gènere: Acció, fantàstic, còmic. USA, 2015. 140 min.
Després de recuperar el ceptre que un responsable del programa Hydra estava utilitzant per a “millorar” persones amb super poders, Tony Stark i Bruce Banner es posen a treballar en l’activació d’un programa informàtic que podria portar la pau a la Terra. No obstant, l’experiment resulta fallit i el que en resulta és Ultrón, un enemic que comença a utilitzar la seva capacitat de ser a qualsevol lloc gràcies a Internet per a créixer i evolucionar. Davant d’això, Iron Man, el Capità América, Thor, L’Increïble Hulk, la Vídua Negra i Hawkeye es trobaran davant un repte de dimensions fins ara mai vistes.L’any 2012 va ser tot un punt d’inflexió en el cinema de superherois. D’una banda, Christopher Nolan tancava -sense massa encert- la seva memorable trilogia d’El Caballero Oscuro; de l’altra, la Marvel cobria de monotonia i espessiment les seves sagues per culpa de les cada cop més irrellevants entregues d’Iron Man, Capitán América, Thor o The Amazing Spider-Man. Però enmig d’aquest desconcert, va arribar Joss Whedon per a revifar de nou aquest univers gràcies a la frescor, l’humor i l’espectacularitat de Los Vengadores. Tres anys més tard, i amb la renovació del gènere dels superherois funcionant a tota màquina, Whedon repeteix fórmula a Vengadores: La Era de Ultrón, però hi afegeix un extra d’ambició, tant a nivell d’introspecció de personatges com de voluntat d’acostament a l’essència del còmic. El resultat és un film de vocació més humana i complexa, però que a la vegada pateix més per a equilibrar la seva estructura i amagar les seves costures.
Furious 7
Director: James Wan
Intèrprets: Vin Diesel, Paul Walker, Dwayne Johnson, Jason Statham, Michelle Rodriguez, Tyrese Gibson, Ludacris, Nathalie Emmanuel, Kurt Russell, Djimon Hounsou, Tony Jaa, Elsa Pataky
Gènere: Acció. USA, 2015. 135 min.
Després d’acabar amb Owen Shaw i el seu equip, Dominic Toretto, Brian O’Conner i la resta de la família tornen a casa seva per a continuar amb les seves vides. Però la calma dura poc, ja que el germà gran d’Owen, Deckhard Shaw, torna per a venjar la seva mort, i no pensa escatimar esforços. Després d’un parell d’enfrontaments, Toretto és contactat pel director d’un servei secret nord-americà, qui li demana ajuda per a rescatar a un ‘hacker’ que podria ajudar-lo a trobar Shaw i acabar amb ell.Quan algú tasta per primera cop la cervesa belga, descobreix un nou món. Per molt que algunes les varietats locals de consum habitual tinguin una qualitat més que digna, el cos i els matisos de sabor que una Kwak, una Leffe, una Grimay o una 666 deixen al paladar són inigualables; totes elles, concebudes per a ser degustades sense pressa, amb un cert toc d’exquisidesa. En un moment calmat de Fast & Furious 7, el personatge de Mr. Nobody (Kurt Russell) aconsella a Dom Toretto (Vin Diesel) que tasti les delícies de la cervesa belga; aquest, però, li respon que prefereix la Coronita. Un diàleg tan aparentment anecdòtic com aquest resumeix a la perfecció la consciència del film. Sí, Fast & Furious 7 és probablement la Coronita de les pel·lícules: apta per a tothom, directa, massiva, de sabor fàcil i consum ràpid i despreocupat, sense esperar que deixi cap mena de regust especial.
Les sagues d’acció no acostumen a ser les que pitjor toleren l’augment de la seva numeració. Les seves parts poden ser més fàcilment autoconclusives i la principal exigència que els imposem és que siguin fidels els seus trets característics i a la vegada tinguin la capacitat d’introduir bones variants. Una de les que millor ha aconseguit aquest objectiu és Misión Imposible, que des de la seva primera entrega, l’any 1996, i amb els evidents alts i baixos que es poden esperar, no ha donat mai la sensació d’esgotament i ha ofert moments d’acció tan espectaculars com inversemblants; i tot fa presagiar que Misión Imposible: Nación Secreta tampoc decebrà en aquest aspecte. La cinquena entrega de les aventures de l’agent Ethan Hunt l’enfrontarà a una poderosa organització secreta anomenada ‘El Sindicat’, que té com a objectiu destruir tota l’estructura de Hunt i el seu equip.





















