M.A.Confidential

Quantum of Solace

Director: Marc Forster

Intèrprets: Daniel Craig, Olga Kurylenko, Mathieu Amalric, Judy Dench, Giancarlo Giannini, Gemma Arterton.

Gènere: Acció. USA, 2008. 100 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Decepció i de les bones. Després del bon regust de boca que va deixar Casino Royale, en què s’intuïa una clara recuperació de la devaluada època de Pierce Brosnan, Quantum of Solace torna a arruïnar la festa. En 22 entregues de 007 hi ha hagut pelis millors i pitjors, no hi ha dubte, però totes han mantingut, en més o menys mesura, els signes identificatius de la saga; doncs a Quantum of Solace costa reconèixer el que estàs veient com una peli de James Bond. I no només es troba a faltar l’esperit 007, és que a més, és un dels arguments més fluixos i mal explicats que he vist de la saga. Les bones dosis d’acció no te les treu ningú, per sort, però un film de James Bond no pot aguantar-se només per aquest aspecte, per això ja hi ha la tira de pelis d’acció barata cada any.

Sorprèn que un guionista com Paul Haggis (Mystic River, Million Dollar Baby, Crash, En el Valle de Elah) no sàpiga plantejar millor una història que probablement no deu ser tan enrevassada, però que s’hi converteix per la incapacitat d’explicar-la amb un mínim de claredat. Em sembla genial que es vulgui comprimir la durada (1h 40min), però això no pot comportar que se’ns vulgui explicar tot amb presses perquè ens trobem que, a la meitat de la peli, encara no tenim clar si hem entès bé qui és qui i de què va tot plegat. D’altra banda, sempre evito parlar de credibilitat en pelis com aquesta, perquè és una tonteria, però en aquest cas tot resulta tan insòlit i va tant ràpid que al final no queda altra que deixar-se portar i empassar-s’ho tot sense pensar en quin és el camí que segueix el film.

No només la trama falla, també molts dels personatges secundaris, que van i vénen sense que sapiguem ben bé com i amb quin propòsit. Sembla realment que la pròpia peli es vulgui anar embolicant ella soleta sense que ningú li demani, i crec que tot plegat acaba encomanant al propi Bond. És una llàstima perquè m’havia satisfet àmpliament la nova dimensió que Daniel Craig va donar al personatge en el seu debut a Casino Royale, però és que a Quantum of Solace ja se li escapa de les mans. D’acord que ens presenten un James Bond rebel i visceral, però desapareix per complet l’elegància, la seducció i fins i tot les frases brillants, de les quals en trobem un parell i tampoc són per tirar coets.

Pel que fa a Olga Kyrulenko, la nova noia Bond, compleix quan a imatge, indubtablement, però té el seu principal defecte en què s’assembla massa al propi Bond. Així com Eva Green deixava la seva marca a Casino Royale, Kyrulenko no aporta gran cosa. La resta d’actors, especialment els del bàndol oposat, deixen molt que desitjar. Queda clar, doncs, que costa troba alicients per viure la peli amb la intensitat adequada. Potser Marc Forster (Monster’s Ball, Más Extraño que la Ficción, Cometas en el Cielo) no era el més adequat per posar-se al capdavant d’un film com aquest, si més no, no aconsegueix transmetre els mínims preceptius que han de tenir tots els 007.

Esperem que la pròxima entrega, protagonitzada previsiblement per Daniel Craig, es realitzi després d’una profunda revisió de tots els errors de Quantum of Solace i es recuperin les virtuts resorgides a Casino Royale, perquè el pas enrere ha estat important (per si a algú no li havia quedat clar després de llegir la crítica). La veritat és que costa deixar tant malament un James Bond, i no sé si estic sent massa dur, però és que un cop vista la peli veritablement em costa trobar-hi atenuants, i dubto que demà els trobés.