M.A.Confidential

3 Bodas de Más

Director: Javier Ruiz Caldera

Intèrprets: Inma Cuesta, Martín Rivas, Quim Gutiérrez, Rossy de Palma, Paco León, Berto Romero, María Botto, Joaquín Reyes

Gènere: Comèdia. Espanya, 2013. 95 min.

Avui dia, sortir a la palestra amb l’etiqueta de “comèdia romàntica espanyola” comporta un ventall de clixés i prejudicis que converteixen cada nou títol del gènere en una decisió arriscada. A més de construir una història atractiva i que evolucioni amb sentit, comptar amb un repartiment inspirat i, el més complicat de tot, fer riure cada vegada que ho pretén, la pel·lícula ha de complir la difícil missió de tenir personalitat pròpia i al mateix temps ser fidel a allò que el públic espera d’ella. I si pot regular el nivell de “sucre”, encara millor. Un còctel amb un equilibri complicat d’encertar, però que 3 Bodas de Más mescla de forma eficaç per acabar assolint tots els objectius que es marca. La nova pel·lícula de Javier Ruiz Caldera (Spanish Movie, Promoción Fantasma) ofereix tot allò desitjable en una comèdia romàntica d’aquest tipus, però a més es pren la llicència de guardar-nos sorpreses durant el camí i desviar-se del rumb previsible en més d’una ocasió.

Una de les grans virtuts de 3 Bodas de Más és la seva capacitat d’explotar l’humor cinematogràfic en totes les seves modalitats i aconseguir que el conjunt encaixi de forma cohesionada. Des de l’humor més visual i directe, passant per diàlegs absurds, escenes surrealistes, personatges pintorescos i tocs escatològics, fins arribar a l’humor negre més salvatge i passat de voltes. Cada vessant pot ser acollida amb una aprovació diferent, però totes deixen clar que el guió de Breixo Corral i Pablo Alén no es cenyeix en un sol punt de mira, i que la història i els personatges permeten aquesta encertada versatilitat. També s’evidencien els referents eminentment nord-americans de la pel·lícula; si s’ha vist la recent La Boda de Mi Mejor Amiga, és quasi impossible no pensar-hi, així com les primeres dels germans Farrelly, una mica de Judd Apatow o l’evident Cuatro Bodas y Un Funeral. Una “americanització” que, lluny de criticar-la, cal aplaudir.

Un altre dels elements que enriqueix 3 Bodas de Más és el seu tractament dels personatges. La seva protagonista Ruth i l’evolució de la seva inseguretat emocional, la qual li dóna aquesta falta de traça tan còmica però a la vegada empàtica a l’hora de resoldre les situacions, són el gran motor de la història. Al seu voltant, una munió de secundaris d’eficàcia molt ben aconseguida i amb una funció molt clara a nivell narratiu, tant pel que fa a l’avanç de la trama -de forma decisiva, en algun cas-, com per donar a entendre la personalitat de la protagonista. En realitat, tot el que passa fa que ella vagi rememorant les seves vivències, cosa que l’ajuda a adonar-se dels seus errors i no repetir-los. En aquest sentit, és d’agrair que la pel·lícula pràcticament no caigui en personatges gratuïts i estúpids com a recurs humorístic fàcil, ja que la gran majoria tenen la seva pròpia història darrere i juguen el seu paper.

Tot això creix en eficàcia quan, a més a més, es compta amb una col·lecció d’actors en estat de gràcia. Inma Cuesta és la primera sorpresa, ja que afronta el seu primer paper protagonista en una comèdia i mostra una gran capacitat de posar-se la pel·lícula a les espatlles, no només pel carisma que acaba aconseguint, sinó per les seves pròpies contribucions còmiques. Entre els secundaris, sobresurten noms com Berto Romero, que fa d’ell mateix i assegura els riures cada cop que obre la boca, un Paco León més en forma que mai en un personatge que sembla fet a mida per ell, i una Rossy de Palma que entra i marxa per la porta gran. També cal destacar Quim Gutiérrez, en un personatge amb més matisos i que en ocasions recorda força al de Primos, i el mèrit de Laura Sánchez i María Botto. Qui es queda clarament enrere és Martín Rivas, a qui les limitacions interpretatives li passen massa factura en més d’una ocasió.

3 Bodas de Más és una pel·lícula sense més pretensions de les que mostra des d’un principi, és fidel al seu objectiu i a la seva naturalesa, però tampoc s’arronsa en qüestió d’atreviment en més d’un gag considerablement irreverent. Tampoc té por a una certa anarquia estructural a nivell de guió -especialment durant el tram final-, cosa que pot descol·locar a més d’un, però al mateix temps demostra els riscos que corre per sortir-se d’allò que sembla preestablert en aquest gènere. Resulta meritori també el ritme que Javier Ruiz Caldera aporta al film, fent que la seva hora i mitja llarga passi com una exhalació, encara que alguna escena sembli muntada una mica massa de pressa. Sí, potser no tots els gags tenen la mateixa eficàcia, potser algun diàleg és més capritxós que res, però al capdavall una comèdia d’aquest tipus funciona quan surts rient de la sala i amb ganes de comentar els seus millors moments. Doncs 3 Bodas de Más té tot això, així que, a gaudir-la sense més.