M.A.Confidential

Crítiques de cinema i sèries de televisió, a més dels tràilers i avanços més destacats

  • Sobre el blog
  • 20 clàssics
  • 20 contemporànies
  • Contacte

LO QUE ARDE

Posted by Martí on 24 d'Octubre de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: Amador Arias, Benedicta Sánchez, drama, Elena Mar Fernández, Galícia, Inazio Abrao, O Que Arde, Olivier Laxe. 1 comentari

O Que Arde

Director: Oliver Laxe

Intèrprets: Amador Arias, Benedicta Sánchez, Elena Mar Fernández, Inazio Abrao, Ivan Yañez.

Gènere: Drama. Espanya, 2019. 90 min.

Després de complir una condemna per haver provocat un incendi, Amador surt de la presó i torna al seu poble natal, situat en una de les zones més muntanyoses de Lugo. Allà, ningú l’espera, de mode que, tot i el mal temps, decideix anar caminant fins a casa seva per a trobar-se amb la seva mare. Al seu costat, Amador va recuperant poc a poc la seva vida rural i també es va retrobant amb algunes persones de la zona, les quals encara tenen present el motiu pel qual Amador va ser empresonat.

He llegit en més d’una ocasió la teoria que diu que agafant la primera i la última escena d’una pel·lícula hauries de ser capaç de resumir bona part de la seva essència. Si bé és veritat que no cal prendre’s-ho de forma totalment categòrica, es poden trobar un bon grapat d’exemples que li donen fermament la raó. La imatge amb què comença Lo Que Arde, una de les més potents de tot l’any, ho compleix de dalt a baix: en la foscor de la nit, els arbres d’un bosc d’eucaliptus es gronxen amb el vent fins que, de cop, són il·luminats per una llum que gairebé sembla extraterrestre i comencen a caure un per un envestits per un enorme bulldozer. Aquesta relació entre l’home i la naturalesa, destinada a trobar un final destructiu, és realment un dels grans pilars de Lo Que Arde, que a la vegada es converteix en un retrat gairebé documental de l’escena rural de Galícia. Un retrat capaç de resultar entranyable, però a la vegada de fer aflorar tota la cruesa associada a aquest tipus de vida.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

NOCHE DE BODAS

Posted by Martí on 19 d'Octubre de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: Adam Brody, Andie MacDowell, comèdia, Henry Czerny, humor negre, Mark O'Brien, Matt Bettinelli-Olpin, Melanie Scrofano, Nicky Guadagni, Ready or Not, Samara Weaving, terror, Tyler Gillett. Deixa un comentari

Ready or Not

Directors: Tyler Gillett i Matt Bettinelli-Olpin

Intèrprets: Samara Weaving, Andie MacDowell, Mark O’Brien, Adam Brody, Henry Czerny, Nicky Guadagni, Melanie Scrofano, Kristian Bruun, Elyse Levesque, John Ralston.

Gènere: Thriller, terror, comèdia negra. USA, 2019. 95 min.

Grace afronta el dia de la seva boda amb Alex amb nervis. No només són els propis del dia, sinó que s’hi suma el fet de passar a formar part de la família d’ell, que acumula una gran fortuna gràcies al negoci de jocs i màgia iniciat per un antepassat. La boda transcorre amb certa normalitat, però quan arriba la nit, Alex informa Grace d’una tradició ineludible: a la mitjanit, haurà de participar en un joc amb tots els membres de la família. El joc, però, es regeix per unes regles que van força més enllà del que és habitual.

La subversió per a buscar costat pervers i/o humorístic d’aquells rituals que tradicionalment no ho han de ser és un recurs força utilitzat pel cinema de gènere. Sobretot, perquè parteixen d’una experiència que l’espectador ja ha viscut o, si més no, coneix perfectament. I en aquest sentit, és evident que els casaments són un bon filó. Noche de Bodas ho duu a la pràctica a partir d’un plantejament que potser no té massa secret -convertir la nit de noces en una cacera de la núvia-, però que dóna via lliure per a portar l’acció a racons tan esbojarrats i macabres com faci falta. No es pot dir que no sigui així en moltes fases de la història, que es converteix en un bon entreteniment per a gaudir al moment, però a la vegada deixa la sensació de no explotar la seva idea amb tota la gràcia que hagués pogut. Posats a perdre els papers, Noche de Bodas s’hauria pogut desenfrenar molt més.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

MIENTRAS DURE LA GUERRA

Posted by Martí on 15 d'Octubre de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: Alejandro Amenábar, anys 30, drama, Eduard Fernández, Guerra Civil, històric, Inma Cuevas, Karra Elejalde, Mientras Dure la Guerra, Miguel de Unamuno, Nathalie Poza, Patricia López, Santi Prego. Deixa un comentari

Mientras Dure la Guerra

Director: Alejandro Amenábar

Intèrprets: Karra Elejalde, Eduard Fernández, Santi Prego, Patricia López, Inma Cuevas, Nathalie Poza, Luis Bermejo, Mireia Rey, Tito Valverde, Luis Callejo, Luis Zahera.

Gènere: Drama, històric. Espanya, 2019. 105 min.

Salamanca, 1936. Els militars del bàndol nacional arriben a la ciutat per a prendre’n el control i troben la complicitat de Miguel de Unamuno, rector de la universitat, que en aquell moment està enfrontat amb la República. Tot i les pressions del seu entorn, l’escriptor es resisteix a posicionar-se amb claredat davant el nou escenari, i fins i tot mostra certes simpaties amb els sublevats, però poc a poc els fets es comencen a agreujar i a afectar gent propera.  

Històricament, la combinació entre cinema espanyol i Guerra Civil ha estat motiu de crítica i també de certa burla, ja que hi havia la percepció –no del tot falsa– que només es feien pel·lícules basades en aquesta temàtica. Ara, quan la indústria espanyola ha sabut fugir d’aquest clixé i ha demostrat una clara evolució en altres gèneres, és irònic que hagi aparegut Mientras Dure la Guerra: una notable pel·lícula ambientada… a la Guerra Civil. I també resulta sorprenent que el seu artífex sigui, Alejandro Amenábar, qui fins ara era molt més afí a altres terrenys com la ciència-ficció o el thriller. El director basc s’encomana d’un esperit clàssic per a explicar de forma molt equilibrada i estructurada les primeres setmanes del conflicte, amb Miguel de Unamuno com a figura que pivota entre un i altre bàndol. Amb ell com a referència, Mientras Dure la Guerra fuig de posicionaments descarats i es converteix en un testimoni prou interessant, i fins i tot valent en més d’un aspecte.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

JOKER

Posted by Martí on 7 d'Octubre de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: Bill Camp, Brett Cullen, DC comics, drama, Frances Conroy, Joaquin Phoenix, Joker, robert de niro, Shea Whigham, thriller, Todd Phillips, Zazie Beetz. 2 comentaris

Joker

Director: Todd Phillips

Intèrprets: Joaquin Phoenix, Robert De Niro, Zazie Beetz, Frances Conroy, Brett Cullen, Bill Camp, Shea Whigham, Dante Pereira-Olson, Douglas Hodge, Jolie Chan, Bryan Callen, Brian Tyree Henry.

Gènere: Drama, thriller. USA, 2019. 120 min.

Arthur Fleck treballa per a una agència de pallassos, però la seva vida és de tot menys alegre. La seva personalitat, sumada a un trastorn que el fa posar-se a riure de forma exagerada i espontània, li dificulten molt la vida social, i bàsicament dedica el seu temps a cuidar de la seva mare desvalguda. Després de rebre una pallissa al carrer, un company li deixa una pistola per a defensar-se, cosa que desencadena una sèrie de fets que fan aflorar tota la ràbia que Arthur duu dins seu.  

“You wouldn’t get it”. No ho entendríem. La broma no ens faria cap gràcia. La frase que Arthur Fleck (ens) pronuncia en un moment clau de la pel·lícula resumeix molt bé el principal propòsit que hi ha darrere de Joker: un retrat del progressiu camí cap a la bogeria d’un home a qui la vida semblava haver-li reservat aquest únic destí possible. La història d’un personatge imprevisible, desconcertant i irracional amb què DC Comics, de cop, ha posat potes enlaire aquesta època sobrecarregada de superherois i enemics respectius enfrontant-se una i altra vegada en combats carregats d’èpica, transcendència i virtuosisme visual. Joker és una pel·lícula completament diferent: un drama psicològic i profundament personal que, tot i no defugir de la vinculació del personatge a l’univers al qual pertany, deconstrueix un personatge tan fascinant com demencial i aterrador. Tot plegat, personalitzat en un Joaquin Phoenix que firma una de les interpretacions més memorables d’aquesta dècada.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

AD ASTRA

Posted by Martí on 26 de Setembre de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: Ad Astra, brad pitt, ciència ficció, Donald Sutherland, espacial, James Gray, Liv Tyler, Ruth Negga, Tommy Lee Jones. Deixa un comentari

Ad Astra

Director: James Gray

Intèrprets: Brad Pitt, Tommy Lee Jones, Donald Sutherland, Ruth Negga, Liv Tyler, John Finn, Kayla Adams, Kimmy Shields.

Gènere: Ciència ficció, drama, aventura. USA, 2019. 120 min.

Durant una tasca de manteniment en una gegantesca antena espacial, el comandant Roy McBride pateix un accident per a una sobrecàrrega d’energia arribada de l’espai. Ja a la superfície terrestre, l’agència espacial SpaceCom informa a Roy que aquestes sobrecàrregues podrien provenir d’una operació a Neptú de fa 20 anys que va ser capitanejada pel seu pare, Clifford McBride. Tot i que Roy el considera mort des de llavors, accepta una missió secreta per anar a comprovar-ho.  

Ningú parla de James Gray, i tothom ho hauria de fer. No per capritx, sinó perquè el director i guionista novaiorquès és un dels millors cineastes “tapats” d’aquesta dècada. A principis de la seva trajectòria ja va demostrar tenir un gran control del thriller policíac i mafiós amb títols com La Otra Cara del Crímen o La Noche es Nuestra; després es va endinsar al més pur drama romàntic amb Two Lovers o El Sueño de Ellis; i ara estem gaudint de la seva vessant més aventurera gràcies a la fantàstica Z. La Ciudad Perdida i aquesta majestuosa Ad Astra. Una carrera més que sòlida i que, amb aquests dos últims títols, ha crescut en ambició; si més no, en termes de pressupost. I la veritat és que Gray ha demostrat mantenir el seu gran nivell, oferir sempre el seu toc personal i, també, ser coherent amb la seva forma d’entendre el cinema. Ad Astra hauria pogut ser una aventura espacial més, però sorprèn per com aposta per una essència introspectiva sense que això aparti tota l’emoció i fascinació que ens transmet el seu escenari galàctic.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

ONE CUT OF THE DEAD

Posted by Martí on 22 de Setembre de 2019
Posted in: Cine - 2017. Tagged: Ayana Gôda, comèdia, Harumi Shuhama, japó, Miki Yoshida, One Cut of the Dead, Shinichirô Ueda, Takayuki Hamatsu, terror, Yuzuki Akiyama, zombies. 1 comentari

Kamera o tomeru na!

Director: Shinichirô Ueda

Intèrprets: Takayuki Hamatsu, Yuzuki Akiyama, Harumi Shuhama, Ayana Gôda, Miki Yoshida, Kazuaki Nagaya, Hiroshi Ichihara, Takuya Fujimura, Yôko Takahashi, Satoshi Iwagô.

Gènere: Comèdia, terror. Japó, 2017. 95 min.

En una nau d’una antiga fàbrica abandonada està tenint lloc el rodatge d’una pel·lícula de zombis de baix pressupost. El director, molt poc satisfet amb la feina de l’actriu principal, intenta explicar-li un cop més què necessita d’ella, però el cansament després de més de 40 preses fa que decideixin prendre’s un descans. És llavors quan l’actor protagonista i l’encarregada de maquillatge miren de calmar la noia, molt alterada, però de sobte comencen a passar coses estranyes.  

Un dels fenomens que sol repetir-se cada any al Festival de Sitges és l’aparició d’una pel·lícula, sovint desconeguda, que ho revoluciona tot i apareix en boca de tothom; ja sigui perquè ha tingut l’encert de veure-la, o perquè ha rebut l’entusiasme de qui ho ha fet. A l’edició de 2018, aquesta pel·lícula va ser, sens dubte, One Cut of the Dead. I no és d’estranyar, gens ni mica. El debut del director Shinichirô Ueda és una oda de cap a peus al món del cinema, però no al de les catifes vermelles i els somnis hollywoodians, sinó al que surt endavant gràcies a la passió, el sacrifici i el talent de totes i cadascuna de les persones que en formen part. El cinema més meritós de tots, en definitiva. I, òbviament, havia de ser una pel·lícula de zombis. One Cut of the Dead no només explota amb un enorme sentit de l’humor els tòpics del gènere, sinó que a més és una autèntica caixa de sorpreses que no deixa de captivar fins el seu últim pla.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

QUIEN A HIERRO MATA

Posted by Martí on 19 de Setembre de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: Dani Currás, drama, drogues, Enric Auquer, Ismael Martínez, luis tosar, María Vázquez, Paco Plaza, Quien a Hierro Mata, thriller, Xoán Cejudo. Deixa un comentari

Quien a Hierro Mata

Director: Paco Plaza

Intèrprets: Luis Tosar, Xoán Cejudo, Enric Auquer, Ismael Martínez, María Vázquez, Dani Currás, Pablo Guisa, María Luisa Mayol, Víctor Duplá.

Gènere: Thriller, drama. Espanya, 2019. 105 min.

La vida de Mario, futur pare i cap d’infermers d’una residència per a gent gran, canvia per complet quan Antonio Padín, un vell cap del narcotràfic de les costes gallegues, hi ingressa degut a una malaltia degenerativa. Amb dedicació, però també amb cert nerviosisme, Mario es fa càrrec d’Antonio com si res, però la tensió va en augment, sobretot quan els seus dos fills comencen a involucrar-se més degut a una operació de tràfic de cocaïna que volen tirar endavant.

Últimament, el cinema espanyol sembla obstinat en no deixar passar cap any sense oferir, com a mínim, un thriller en condicions. I cal celebrar-ho. Aquest 2019, el torn és per a Quien a Hierro Mata, una contundent proposta que mescla l’entorn del narcotràfic a Galícia amb uns fantasmes del passat que estan molt més vius del que semblava. Tot i no estar exempta d’elements força propers a altres títols anteriors dins del seu gènere, la història conté al·licients de sobra per a ser seguida amb gran expectació. El guió és efectiu i està hàbilment teixit per a sortir-se amb la seva, el repartiment, liderat per l’infal·lible Luis Tosar, mostra un gran nivell (tot i que en algun cas es nota un accent gallec forçat) i la direcció de Paco Plaza és notable; no només té un gran control dels tempos de la pel·lícula, sinó que fins i tot és capaç de deixar algun pla força memorable. Tot i caure un pèl massa en la persecució de l’impacte en el seu tram final, Quien a Hierro Mata resulta un film prou convincent.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

IT: CAPÍTULO 2

Posted by Martí on 13 de Setembre de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: Andrés Muschetti, Andy Bean, Bill Hader, Bill Skarsgård, Chosen Jacobs, Finn Wolfhard, Isaiah Mustafa, It, It Chapter Two, Jack Dylan Grazer, Jaeden Martell, James McAvoy, James Ransone, Jay Ryan, Jeremy Ray, Jessica Chastain, seqüela, Sophia Lillis, Stephen King, terror. Deixa un comentari

It: Chapter Two

Director: Andy Muschietti

Intèrprets: Jessica Chastain, James McAvoy, Bill Hader, Bill Skarsgård, Isaiah Mustafa, Jay Ryan, James Ransone, Andy Bean, Sophia Lillis, Jack Dylan Grazer, Finn Wolfhard, Jaeden Martell, Chosen Jacobs, Jeremy Ray Taylor, Peter Bogdanovich, Stephen King.

Gènere: Terror, fantàstic. USA, 2019. 165 min.

27 anys després d’haver-se lliurat del pallasso Pennywise quan eren petits, Bill, Beverly, Richie, Ben, Eddie i Stanley reben una trucada de Mike, l’únic d’ells que es va quedar vivint al poble de Derry. El motiu és el que tots ells temien: Pennywise ha tornat i només ells poden aturar-lo i acabar amb ell per sempre. Tot i les reticències, el grup es retroba a Derry i es prepara per al retrobament amb el pallasso, i també per afrontar antics traumes que van quedar sense tancar.

Després de l’enorme sorpresa agradable que ens vem emportar amb It ara fa exactament dos anys, no ho tenia gens fàcil It: Capítulo 2 a l’hora d’agafar el testimoni. Un cop vista, es pot constatar que ho ha fet, en general, aguantant el tipus, però sense arribar a les cotes assolides per la seva predecessora. Andy Muschietti planteja aquesta obligada segona entrega -calia completar la novel·la de Stephen King- com una oportunitat de seguir coneixent el grup de protagonistes i reprendre les seves respectives trames, però també com una revàlida per a la figura de Pennywise i per a fer aflorar tot el terror que tan bé va funcionar a la primera part. En el primer aspecte, It: Capítulo 2 resol amb eficàcia el repte i aconsegueix que ens retrobem amb el grup d’amics que tanta empremta ens va deixar fa un parell d’anys, però en el segon baixa un parell d’esglaons, a pesar dels intents per a evitar-ho, i redueix així l’impacte i la qualitat dels seus elements purament de terror.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

HOTEL BOMBAY

Posted by Martí on 10 de Setembre de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: Angus McLaren, Anthony Maras, Anupam Kher, Armie Hammer, dev patel, Hotel Mumbai, Jason Isaacs, Nazanin Boniadi, terrorisme, thriller. Deixa un comentari

Hotel Mumbai

Director: Anthony Maras

Intèrprets: Armie Hammer, Dev Patel, Jason Isaacs, Nazanin Boniadi, Angus McLaren, Anupam Kher, Natasha Liu Bordizzo, Tilda Cobham-Hervey, Suhail Nayyar.

Gènere: Thriller, drama. Austràlia, 2018. 120 min.

Un grup de joves arriba amb una llanxa a la riba de la ciutat de Bombai, a l’Índia. El seu objectiu és separar-se i dur a terme una sèrie de tirotejos a punts clau per al turisme de la ciutat. Al mateix temps, una parella de classe alta arribada d’Estats Units s’instal·la a una de les millors suites del Taj Mahal Palace, un dels hotels més luxosos de la localitat, i es disposa a sopar en un dels seus restaurants de més categoria.

A finals de novembre de 2008, un grup de terroristes gihadistes va dur el caos a la ciutat de Bombai amb la perpetració d’una sèrie d’atacs coordinats en diferents punts de la localitat índia. És probable que molta gent ho hagi oblidat, però aquell dia van morir més de 160 persones. En un afany de recordar aquells fets, i també alguns dels seus protagonistes reals, Hotel Bombay ofereix una recreació d’aquella jornada tràgica en el que es podria definir com un thriller de supervivència amb alguns tocs de veritable slasher. Tot i que ha arribat sense fer excessiu soroll, la pel·lícula resulta ser un sòlid exercici de tensió des de pràcticament el primer minut, amb un ritme narratiu i una capacitat d’impacte que mantenen el pols de forma meritòria. Encara que sigui en el mode més superficial, Hotel Bombay sap suplir certs clixés i recursos habituals, així com la seva decisió d’excloure qualsevol discurs polític, social o religiós, i es mostra prou solvent a l’hora de jugar les seves cartes.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

WHEN THEY SEE US

Posted by Martí on 22 d'Agost de 2019
Posted in: Sèries TV. Tagged: anys 60, Asante Blackk, Aunjanue Ellis, Ava DuVernay, Caleel Harris, Chris Chalk, drama, Ethan Herisse, Felicity Huffman, Jharrel Jerome, Jovan Adepo, Justin Cunningham, Marquis Rodriguez, Michael Kenneth Williams, Netflix, racisme, sèrie, vera farmiga, When They See Us. 2 comentaris

When They See Us

Directora: Ava DuVernay

Intèrprets: Jharrel Jerome, Aunjanue Ellis, Asante Blackk, Caleel Harris, Ethan Herisse, Marquis Rodriguez, Chris Chalk, Jovan Adepo, Justin Cunningham, Vera Farmiga, Felicity Huffman, Freddy Miyares, Niecy Nash, Michael Kenneth Williams, John Leguizamo, Dascha Polanco, Blair Underwood, Joshua Jackson.

Gènere: Drama. USA, 2019. 4 capítols de 60-80 min.

La nit del 19 d’abril de 1989, Nova York queda sacsejada per un terrible cas d’agressió i violació a una noia que havia sortit a córrer per Central Park. Tot i que no hi ha cap prova evident que els incrimini, la policia de seguida persegueix i detén cinc joves de raça negra que durant la nit havien estat caminant pel parc amb altres amics. El seu objectiu és clar: fer tot el que faci falta perquè Kevin Richardson, Antron McCray, Yusef Salaam, Korey Wise i Raymond Santana siguin declarats culpables del crim.

Dins d’aquesta voràgine consumista en què s’ha convertit el món de les sèries, costa trobar aquella que convida a ser degustada i apreciada sense estar pensant en veure ja el següent capítol, el següent, acabar-la i passar a una altra. When They See Us és una d’elles. A pesar ser de Netflix i prestar-se a ser devorada en un tres i no res, la sensació és que és una obra concebuda per a fer una pausa després de cada entrega i reflexionar sobre tot el que hi hem vist, tant a nivell de contingut com també de forma. La directora Ava DuVernay recupera un dels casos més flagrants d’abús policial i discriminació racial dels Estats Units i el desgrana de principi a fi, amb una especial incidència en tot el que van haver de viure i patir, física i mentalment, els seus cinc principals damnificats. I el millor de tot és que, a pesar de la temptació, no ho fa tirant de grans subratllats o posicionaments descarats, sinó convertint When They See Us en un testimoni que deixa que el seu missatge vagi calant pel seu propi pes.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

Navegació d'entrades

← Older Entries
Newer Entries →
  • Autor del blog

    • Martí's avatar Martí
  • Follow M.A.Confidential on WordPress.com
  • Buscador

  • Pàgines

    • Sobre el blog
    • 20 clàssics
    • 20 contemporànies
    • Contacte
  • Traductor

  • Estrenes a la vista

    —

    —

    —

    —

    —

    —

  • Twitter

    Els meus tuits
  • Facebook

    Facebook
  • Escriu el teu e-mail per seguir aquest blog i rebre notificacions sobre els nous posts

    Uneix altres 21 subscriptors
  • Col·laboracions

  • gener 2026
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
     1234
    567891011
    12131415161718
    19202122232425
    262728293031  
    « oct.    
  • Últims posts

    • DELHI CRIME
    • LUCA
    • UN LUGAR TRANQUILO 2
    • DESPIERTA LA FURIA
    • BOCAS DE ARENA
    • OTRA RONDA
    • NOMADLAND
    • EL AGENTE TOPO
    • MINARI
    • SMALL AXE
  • Últims Comentaris

    • Matthew en WOLFWALKERS
    • Macey C en BAD EDUCATION
    • LUCA | M.A.Confidential en SOUL
    • UN LUGAR TRANQUILO 2 | M.A.Confidential en UN LUGAR TRANQUILO
    • DESPIERTA LA FURIA | M.A.Confidential en THE GENTLEMEN
    • BOCAS DE ARENA | M.A.Confidential en ZONE BLANCHE
    • OTRA RONDA | M.A.Confidential en LA CAZA
    • NOMADLAND | M.A.Confidential en THE RIDER
    • SMALL AXE | M.A.Confidential en 12 AÑOS DE ESCLAVITUD
    • SMALL AXE | M.A.Confidential en SHAME
  • Biblioteca de posts

    • Octubre 2021 (1)
    • Juliol 2021 (2)
    • Juny 2021 (1)
    • Mai 2021 (1)
    • Abril 2021 (1)
    • Març 2021 (4)
    • febrer 2021 (2)
    • gener 2021 (5)
    • Desembre 2020 (4)
    • Novembre 2020 (2)
    • Octubre 2020 (4)
    • Setembre 2020 (4)
    • Agost 2020 (4)
    • Juliol 2020 (2)
    • Juny 2020 (4)
    • Mai 2020 (5)
    • Abril 2020 (5)
    • Març 2020 (3)
    • febrer 2020 (5)
    • gener 2020 (9)
    • Desembre 2019 (5)
    • Novembre 2019 (6)
    • Octubre 2019 (5)
    • Setembre 2019 (5)
    • Agost 2019 (4)
    • Juliol 2019 (5)
    • Juny 2019 (7)
    • Mai 2019 (4)
    • Abril 2019 (6)
    • Març 2019 (6)
    • febrer 2019 (5)
    • gener 2019 (9)
    • Desembre 2018 (6)
    • Novembre 2018 (7)
    • Octubre 2018 (5)
    • Setembre 2018 (5)
    • Agost 2018 (6)
    • Juliol 2018 (6)
    • Juny 2018 (7)
    • Mai 2018 (8)
    • Abril 2018 (8)
    • Març 2018 (8)
    • febrer 2018 (8)
    • gener 2018 (11)
    • Desembre 2017 (8)
    • Novembre 2017 (10)
    • Octubre 2017 (7)
    • Setembre 2017 (8)
    • Agost 2017 (6)
    • Juliol 2017 (10)
    • Juny 2017 (7)
    • Mai 2017 (9)
    • Abril 2017 (9)
    • Març 2017 (7)
    • febrer 2017 (10)
    • gener 2017 (9)
    • Desembre 2016 (7)
    • Novembre 2016 (10)
    • Octubre 2016 (8)
    • Setembre 2016 (8)
    • Agost 2016 (8)
    • Juliol 2016 (6)
    • Juny 2016 (6)
    • Mai 2016 (7)
    • Abril 2016 (7)
    • Març 2016 (7)
    • febrer 2016 (8)
    • gener 2016 (9)
    • Desembre 2015 (8)
    • Novembre 2015 (7)
    • Octubre 2015 (10)
    • Setembre 2015 (9)
    • Agost 2015 (8)
    • Juliol 2015 (10)
    • Juny 2015 (9)
    • Mai 2015 (4)
    • Abril 2015 (8)
    • Març 2015 (10)
    • febrer 2015 (8)
    • gener 2015 (11)
    • Desembre 2014 (10)
    • Novembre 2014 (10)
    • Octubre 2014 (11)
    • Setembre 2014 (7)
    • Agost 2014 (6)
    • Juliol 2014 (8)
    • Juny 2014 (7)
    • Mai 2014 (9)
    • Abril 2014 (8)
    • Març 2014 (7)
    • febrer 2014 (7)
    • gener 2014 (6)
    • Desembre 2013 (7)
    • Novembre 2013 (5)
    • Octubre 2013 (6)
    • Setembre 2013 (4)
    • Agost 2013 (4)
    • Juliol 2013 (6)
    • Juny 2013 (8)
    • Mai 2013 (6)
    • Abril 2013 (4)
    • Març 2013 (6)
    • febrer 2013 (6)
    • gener 2013 (7)
    • Desembre 2012 (5)
    • Novembre 2012 (5)
    • Octubre 2012 (7)
    • Setembre 2012 (7)
    • Agost 2012 (5)
    • Juliol 2012 (10)
    • Juny 2012 (7)
    • Mai 2012 (11)
    • Abril 2012 (8)
    • Març 2012 (10)
    • febrer 2012 (14)
    • gener 2012 (10)
    • Desembre 2011 (11)
    • Novembre 2011 (9)
    • Octubre 2011 (10)
    • Setembre 2011 (10)
    • Agost 2011 (5)
    • Juliol 2011 (9)
    • Juny 2011 (9)
    • Mai 2011 (10)
    • Abril 2011 (9)
    • Març 2011 (11)
    • febrer 2011 (10)
    • gener 2011 (10)
    • Desembre 2010 (7)
    • Novembre 2010 (10)
    • Octubre 2010 (8)
    • Setembre 2010 (11)
    • Agost 2010 (11)
    • Juliol 2010 (13)
    • Juny 2010 (14)
    • Mai 2010 (16)
    • Abril 2010 (15)
    • Març 2010 (15)
    • febrer 2010 (14)
    • gener 2010 (17)
    • Desembre 2009 (15)
    • Novembre 2009 (11)
    • Octubre 2009 (13)
    • Setembre 2009 (13)
    • Agost 2009 (14)
    • Juliol 2009 (13)
    • Juny 2009 (12)
    • Mai 2009 (9)
    • Abril 2009 (8)
    • Març 2009 (14)
    • febrer 2009 (16)
    • gener 2009 (13)
    • Desembre 2008 (13)
    • Novembre 2008 (8)
    • Octubre 2008 (15)
    • Setembre 2008 (12)
    • Agost 2008 (8)
    • Juliol 2008 (11)
    • Juny 2008 (10)
    • Mai 2008 (13)
    • Abril 2008 (9)
    • Març 2008 (6)
    • febrer 2008 (6)
    • gener 2008 (8)
    • Desembre 2007 (6)
    • Novembre 2007 (8)
    • Octubre 2007 (6)
    • Setembre 2007 (4)
    • Agost 2007 (4)
    • Juliol 2007 (5)
    • Juny 2007 (5)
    • Mai 2007 (4)
    • Abril 2007 (4)
    • Març 2007 (4)
    • febrer 2007 (4)
    • gener 2007 (8)
    • Desembre 2006 (6)
    • Novembre 2006 (5)
    • Octubre 2006 (6)
    • Setembre 2006 (7)
    • Agost 2006 (2)
    • Juliol 2006 (4)
    • Juny 2006 (10)
    • Mai 2006 (5)
    • febrer 2006 (2)
    • gener 2006 (5)
  • Categories

    • Animació (52)
    • Atlantida Film Fest (3)
    • Avanços (264)
    • BAFF 2008 (3)
    • Cine – 2000 (1)
    • Cine – 2001 (1)
    • Cine – 2002 (4)
    • Cine – 2003 (2)
    • Cine – 2004 (6)
    • Cine – 2005 (15)
    • Cine – 2006 (48)
    • Cine – 2007 (49)
    • Cine – 2008 (55)
    • Cine – 2009 (47)
    • Cine – 2010 (42)
    • Cine – 2011 (49)
    • Cine – 2012 (40)
    • Cine – 2013 (65)
    • Cine – 2014 (80)
    • Cine – 2015 (82)
    • Cine – 2016 (77)
    • Cine – 2017 (84)
    • Cine – 2018 (58)
    • Cine – 2019 (58)
    • Cine – 2020 (27)
    • Cine – 2021 (4)
    • Cine – Anys 90 (2)
    • Cine – Estrena (13)
    • Cine – No estrenada (11)
    • CLONfidential (12)
    • Curtmetratges (10)
    • documental (30)
    • Festival D'A (5)
    • General (147)
    • Lost (46)
    • Notícies (3)
    • Oscars (3)
    • Sèries TV (111)
    • Sitges 2009 (2)
    • Sitges 2010 (1)
    • Sitges 2011 (9)
    • Sitges 2013 (5)
    • Sitges 2014 (11)
    • Sitges 2015 (7)
    • Sitges 2016 (9)
    • Sitges 2017 (10)
    • Sitges 2018 (7)
  • 2a Guerra Mundial 3D acció amy adams Animació anys 60 apocalipsi Atlantida Film Fest aventures Benedict Cumberbatch biopic bradley cooper brad pitt bèl·lic christian bale christopher nolan cine europeu cinema independent ciència ficció clint eastwood comèdia curiositats còmic documental drama esport fantàstic filmin futurista george clooney HBO històric homosexualitat humor negre intriga j.j. abrams jake gyllenhaal jeremy renner Jessica Chastain Joaquin Phoenix josh brolin leonardo dicaprio llista Lost martin scorsese Marvel matt damon michael fassbender millors pel·lícules música Netflix Oscar Isaac paranoia paròdia peter jackson pixar policíac política posters psicològic quentin tarantino remake romàntic Samuel L. Jackson Scarlett Johansson seqüela steven spielberg superherois sèrie terror thriller Tom Hardy top tràiler western
  • Posts més visitats

    • LES 10 ICONES CINEMATOGRÀFIQUES DE LA DÈCADA
    • ELS 100 MILLORS PERSONATGES DE FICCIÓ DELS ÚLTIMS 20 ANYS segons EW
    • LOS DESCENDIENTES
    • CINEMA A LA FRESCA 2012
    • LO QUE ARDE
  • Bloggers cinèfils

    • Antena de Papallona
    • Cinema en cartells
    • Cinenovedades
    • Clàssics de cinema
    • Club 7 Cinema
    • El Círculo Bipolar
    • El McGuffin
    • Espejo Pintado
    • Jordicine
    • La Llanterna Màgica
    • Lost Highway Blog
    • Marchelo’s Wei
    • No es cine todo lo que reluce
    • Odio Esta Película
    • Parlem una mica de cinema?
    • Sense Presses
    • Vivir Rodando
  • Blogs amics

    • 80 Grams
    • Away We Go
    • Blogs Corporativos
    • Bloqueo y Continuación
    • Bueno Bonito Barato Barcelona
    • Culers sense Carnet
    • Deprisa
    • Desde la red
    • Destinos Actuales
    • Dies Blaus
    • El Destilador Cultural
    • En El Candelabro
    • Escena de la Memòria
    • Història Sant Just Desvern
    • Historias de los Maldía
    • In Varietate Concordia
    • La Volta dels 25
    • Medioplatillo Volante
    • Reflexions del món i de l’educació
    • Reservoir Docs
    • Shaolin Soccer
    • Tri-banda
    • Vida en Red
  • Webs d'interès

    • CINeol
    • IMDB
    • Mininova
    • MovieTome
    • TV.com
  • Xarxes socials

    • Bits PR
    • Filmaffinity
    • Last.fm
    • Neurart
  • RSS

     Subscripció RSS

    Add to netvibes

  • Estadístiques del blog

    • 160.537 visites
  • Meta

    • Crea un compte
    • Entra
    • Sindicació de les entrades
    • Sindicació dels comentaris
    • WordPress.com
Website Powered by WordPress.com.
M.A.Confidential
Website Powered by WordPress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús.
Per a obtenir més informació, inclòs com controlar les galetes, mireu aquí: Política de galetes
  • Subscriure's Subscrit
    • M.A.Confidential
    • Already have a WordPress.com account? Log in now.
    • M.A.Confidential
    • Subscriure's Subscrit
    • Registre
    • Entra
    • Report this content
    • Visualitza el lloc al Lector
    • Gestioneu les subscripcions
    • Collapse this bar
 

S'estan carregant els comentaris...
 

    %d