M.A.Confidential

Des de l’inici, When They See Us evidencia que no es callarà res respecte la injustícia en què es centra, però que a la vegada situarà l’espectador en una posició activa. A destacar, per exemple, com la narrativa del primer capítol ens permet descobrir la tàctica policial durant els interrogatoris abans que els propis personatges ho verbalitzin; o com els salts temporals arriben sense avisar, i carregats d’informació intermèdia que podem deduir sense necessitat que es faci explícita. Qualitats com aquesta donen un immens valor afegit a la sèrie, però sobretot aquesta sensació que compta amb nosaltres per a completar-la. D’altra banda, el tractament que When They See Us fa dels protagonistes no és simplement de màrtirs o víctimes de les quals apiadar-se, sinó que construeix personatges complexes que evolucionen i, per descomptat, no sempre ho fan tot bé. El mateix cal dir en cas contrari, ja que no hi ha un continu assenyalament de les forces de l’ordre, sinó que deixa lloc per a matisos i degradats.

Més enllà de les seves virtuts narratives, la veritat és que When They See Us hi afegeix un component emocional de gran pes; i és aquí on la sèrie demanaria aquesta pausa entre capítol i capítol. La ràbia que et pot arribar a fer sentir l’evolució dels fets i la identificació que sentim amb els cinc joves -la directora aconsegueix que les seves mirades quedin gravades a la memòria- ens fan viure la sèrie de forma molt més intensa que la majoria. I per molt que siguin tan sols quatre capítols, Ava DuVernay també treballa i fa evolucionar amb gran cura personatges secundaris com les mares dels nois, que tenen els seus propis conflictes. Fins i tot aconsegueix que figures puntuals (com algun advocat del primer capítol o cert guarda penitenciari del quart, entre altres) tinguin una càrrega emotiva important dins del conjunt. És evident, doncs, que When They See Us no només parla de víctimes i botxins, sinó que inclou moltes més ramificacions a la seva història.

Però més enllà de les trames i personatges específics de la sèrie, la principal ramificació de la sèrie és, òbviament, la que ens condueix als nostres dies. I és que darrere de When They See Us es percep amb claredat que se’ns està narrant una història actual. Ava DuVernay no només vol fer un acte de justícia i reconeixement als qui van patir aquell afer ara fa 30 anys, sinó que realitza tota una expressió de sentiments en nom dels afroamericans d’ara i avui. No és casualitat que el títol, “Quan ens veuen”, estigui en present i que situï els altres -els blancs- com a subjecte. Una vegada més, la ficció basada en fets reals d’unes dècades enrere, com les recents Detroit, de Kathryn Bigelow, o Infiltrado en el KKKlan, de Spike Lee, serveix per a evidenciar que aquest pas del temps no ha servit per a canviar tant les coses com ens volen fer creure. En el cas de When They See Us, ho fa de forma tan brillant que directament es situa com un dels millors continguts originals que Netflix ens ha ofert fins el moment.