Ready or Not
Directors: Tyler Gillett i Matt Bettinelli-Olpin
Intèrprets: Samara Weaving, Andie MacDowell, Mark O’Brien, Adam Brody, Henry Czerny, Nicky Guadagni, Melanie Scrofano, Kristian Bruun, Elyse Levesque, John Ralston.
Gènere: Thriller, terror, comèdia negra. USA, 2019. 95 min.
Grace afronta el dia de la seva boda amb Alex amb nervis. No només són els propis del dia, sinó que s’hi suma el fet de passar a formar part de la família d’ell, que acumula una gran fortuna gràcies al negoci de jocs i màgia iniciat per un antepassat. La boda transcorre amb certa normalitat, però quan arriba la nit, Alex informa Grace d’una tradició ineludible: a la mitjanit, haurà de participar en un joc amb tots els membres de la família. El joc, però, es regeix per unes regles que van força més enllà del que és habitual.
La subversió per a buscar costat pervers i/o humorístic d’aquells rituals que tradicionalment no ho han de ser és un recurs força utilitzat pel cinema de gènere. Sobretot, perquè parteixen d’una experiència que l’espectador ja ha viscut o, si més no, coneix perfectament. I en aquest sentit, és evident que els casaments són un bon filó. Noche de Bodas ho duu a la pràctica a partir d’un plantejament que potser no té massa secret -convertir la nit de noces en una cacera de la núvia-, però que dóna via lliure per a portar l’acció a racons tan esbojarrats i macabres com faci falta. No es pot dir que no sigui així en moltes fases de la història, que es converteix en un bon entreteniment per a gaudir al moment, però a la vegada deixa la sensació de no explotar la seva idea amb tota la gràcia que hagués pogut. Posats a perdre els papers, Noche de Bodas s’hauria pogut desenfrenar molt més.
La pel·lícula basa els seus punts forts en dos elements: la gamificació de la història i el retrat social i personal dels diferents membres de la família. Pel que fa al primer, tot funciona amb prou efectivitat durant bona part de Noche de Bodas, que sap mantenir certa espurna i expectació davant el destí de la pobra Grace; fins que arriba un punt en què aquest sembla oblidar-se una mica del joc al qual està jugant. De fet, el terç final acaba sent la part més fluixa de tot el conjunt precisament per això, i perquè un comença a adonar-se que la idea inicial ha quedat desaprofitada. En referència al treball dels personatges, es podria dir que el film també queda a mitges, ja que queden suficientment caracteritzats quant a personalitat, però el seu desenvolupament és força justet. Al capdavall, els quatre detalls que aporten de cadascun no resulten gaire rellevants per a la trama de Noche de Bodas i es limiten a ser un recurs per a buscar gags puntuals.
Són diversos, doncs, els elements que no deixen que la pel·lícula vagi més enllà de la diversió que ofereix durant el visionat. I això que, d’al·licients, Noche de Bodas en tenia uns quants. L’estètica senyorial com a contrast amb l’actitud salvatge i violenta dels personatges, la controvèrsia pel xoc de classes socials que es produeix amb la núvia, el rerefons de caire sobrenatural que va i ve en el transcurs de la història… tot plegat acaba sent un “sí, però no”. I això que la pel·lícula compta amb bones dosis d’humor negre, moments còmics que funcionen i, en general, un ritme àgil força afavoridor. Una pel·lícula com [REC] 3: Genesis, per exemple, ho sabia desenvolupar tot amb molta més solidesa i valentia, i ens presentava una verdadera núvia rebel, dura de pelar i realment memorable. En canvi, Noche de Bodas es converteix en un entreteniment que acaba quan surt el sol i, per a l’espectador, quan surt de la sala.
Martí
M.A.Confidential 