¿PODRÁS PERDONARME ALGÚN DÍA?

Posted by Martí on 4 de Març de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , . Deixa un comentari

Can You Ever Forgive Me?

Directora: Marielle Heller

Intèrprets: Melissa McCarthy, Richard E. Grant, Julie Ann Emery, Jane Curtin, Anna Deavere Smith, Marc Evan Jackson, Dolly Wells, Christian Navarro.

Gènere: Drama, biogràfic. 2018. 105 min.

En plena crisi creativa i castigada pel seu alcoholisme i el seu caràcter poc amigable, l’escriptora especialitzada en biografies Lee Israel comença a patir per la seva subsistència econòmica. Quan es veu obligada a començar a vendre coses per a poder fer front a les seves despeses, s’adona del gran valor que poden arribar a tenir les cartes manuscrites d’alguns personatges històrics, sobretot per l’alt preu que els col·leccionistes estan disposats a pagar per elles. És llavors quan decideix falsificar-les per a poder-les vendre com si fossin originals.

La història de la bona persona que, davant una situació desesperada, decideix explorar el terreny del crim o de la il·legalitat ja l’hem vist unes quantes vegades. Potser per això, quan n’arriba un nou exemple com ¿Podrás Perdonarme Algún Día? cal esperar que, almenys, sigui capaç de deixar-nos amb l’empremta d’un personatge memorable o una trama realment original. En no ser així, el més probable és que la pel·lícula marxi amb la mateixa facilitat amb què ha entrat durant el seu visionat; fins i tot en aquest cas, en què no se li poden negar un grapat de virtuts. Les càlides interpretacions de Melissa McCarthy i Richard E. Grant, així com el bon gust de Marielle Heller a l’hora de presentar el personatge i narrar la seva evolució emocional, fan de ¿Podrás Perdonarme Algún Día? una pel·lícula difícil de rebutjar. Al capdavall, però, la història que ens explica no va gaire més enllà de la curiositat que genera -subratllada pel fet de tractar-se de fets reals- i de la proximitat que desprèn.
Continue Reading

CAFARNAÚM

Posted by Martí on 26 de febrer de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , . 1 comentari

Capharnaüm

Director: Nadine Labaki

Intèrprets: Zain Al Rafeea, Yordanos Shiferaw, Boluwatife Treasure Bankole, Kawthar Al Haddad, Fadi Kamel Youssef, Cedra Izam, Nadine Labaki.

Gènere: Drama. 2018. 120 min.

Zain és un nen de 12 anys que malviu en un dels barris més pobres de Beirut. Treballa al carrer venent sucs i també roba el que pot per a portar alguna cosa per menjar a casa seva, on viu amb uns quants germans més. Conscient que el seu futur la porta a llocs força obscurs, Zain també presta especial atenció a la seva germana Sahar; és per això que reacciona ple de ràbia quan s’assabenta que els seus pares la volen casar amb un comerciant de la zona.

El cinema social i amb vocació de denúncia sempre és necessari, especialment si serveix com a altaveu d’aquelles parts de la població mundial que no tenen mitjans per a exposar el seu cas. Però no tot s’hi val; sobretot quan es tracta una qüestió tan sensible com, per exemple, la misèria infantil. Cafarnaúm neix de la respectable premissa de mostrar al món les lamentables condicions en què han de créixer els nens a les zones més pobres de Beirut, però arriba un moment en què s’evidencia que l’objectiu de la directora Nadine Labaki no va més enllà. El film ens fa acompanyar el seu protagonista Zain al llarg d’un recorregut on només s’acumula tragèdia rere tragèdia, en el que sembla una mena d’exercici per a justificar la inusual escena inicial: el nen denunciant els seus pares per haver-lo portat a aquest món. Deixant de banda la part de raó que pugui tenir, Cafarnaúm és tan descarada en les seves intencions que acaba tirant enrere, i molt.
Continue Reading

LA LEGO PELÍCULA 2

Posted by Martí on 20 de febrer de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: , , , , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

The LEGO Movie 2

Directors: Mike Mitchell i Trisha Gum

Veus originals: Chris Pratt, Elizabeth Banks, Will Arnett, Tiffany Haddish, Stephanie Beatriz, Alison Brie, Nick Offerman, Charlie Day, Maya Rudolph, Will Ferrell, Brooklynn Prince.

Gènere: Animació, comèdia, acció. USA, 2018. 95 min.

L’arribada dels personatges Duplo a la ciutat planteja un nou repte per a Emmet i companyia. Tot i l’intent de convivència pacífica, al cap de cinc anys la ciutat ha quedat destruïda i desèrtica, cosa que no evita que Emmet segueixi amb la mateixa actitud feliç i despreocupada. Però tot canvia quan un nou personatge indestructible s’emporta Lucy, Batman i la resta d’amics d’Emmet cap a un altre món desconegut.  

“Hem trucat a Marvel, però no ens agafen el telèfon”. El que d’entrada es percep com un més dels gags que omplen La LEGO Película 2, amb petit dard inclòs a la productora rival, és en realitat un molt bon resum de la filosofia que els guionistes Chris Lord i Phil Miller han volgut inculcar a aquesta saga. Probablement, Marvel hauria agafat els seus arxiconeguts Avengers i els hauria convertit en els grans protagonistes i heroïs de la història, però aquí no és el cas: els heroïs segueixen sent els personatges forjats des de zero que ja van funcionar tan bé a la genial La LEGO Película, i els protagonistes som, en realitat, tots nosaltres. Tot i que òbviament perd el factor sorpresa de la seva antecessora, La LEGO Película 2 és capaç de donar continuitat a les bases establertes i a la vegada introduir noves idees i personatges amb una eficàcia considerable. I sí, torna a ser la mar de divertida. Continue Reading

LA FAVORITA

Posted by Martí on 13 de febrer de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , . Deixa un comentari

The Favourite

Director: Yorgos Lanthimos

Intèrprets: Olivia Colman, Emma Stone, Rachel Weisz, Nicholas Hoult, Joe Alwyn, James Smith, Mark Gatiss.

Gènere: Comèdia negra, històric. 2018. 115 min.

A principis del segle XVIII, i en plena guerra contra França, la reina Anna d’Anglaterra viu marcada pel progressiu deteriorament de la seva salut, tan física com mental. Una de les que en treu més partit és la duquessa de Marlborough, millor amiga i mà dreta de la reina, que és qui en realitat acaba prenent les decisions. No obstant, l’arribada a la cort d’Abigail Masham, cosina de la duquessa, trastoca la relació amb la reina Anna, ja que aquesta de seguida li agafa afecte.

Si hi ha algun qualificatiu que no defineix precisament el cinema de Yorgos Lanthimos aquest és el d’accessible. Des del seu salt a la popularitat fa 10 anys amb Canino fins la malaltissa El Sacrificio de un Ciervo Sagrado estrenada tot just fa un any, el director grec ha aconseguit incomodar-nos amb tota mena de plantejaments rebuscats, sempre a mig camí entre el drama psicològic i la distòpia sobrenatural. Amb La Favorita, Lanthimos suavitza relativament aquesta dificultat per a processar el seu cinema i firma una història de tonalitat força diferent; no només per ser una pel·lícula d’època, sinó per apostar per un humor excèntric i una mala baba molt més directa. El resultat és una obra carregada de personalitat, però en general més dispersa i capritxosa a l’hora de transmetre un missatge o una idea concreta. És per això que La Favorita no es percep tan sòlida com les anteriors propostes del director.
Continue Reading

GREEN BOOK

Posted by Martí on 8 de febrer de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , , . 1 comentari

Green Book

Director: Peter Farrelly

Intèrprets: Viggo Mortensen, Mahershala Ali, Iqbal Theba, Linda Cardellini, Ricky Muse, David Kallaway, Montrel Miller.

Gènere: Comèdia, drama. 2018. 130 min.

Frank Vallelonga, més conegut com a “Tony Lip”, es guanya la vida com a membre de seguretat d’un club nocturn de Nova York als anys 60. Quan el local tanca per reformes, Tony ha de buscar-se una nova feina, i és llavors quan li arriba l’oferta per a fer de xofer del prestigiós pianista afroamericà Don Shirley. La seva missió és acompanyar Don per la gira que farà pel centre i sud d’Estats Units, on la discriminació racial és especialment accentuada.

El plantejament d’una història ambientada als Estats Units dels anys 60 amb el racisme com a teló de fons sembla conduir obligatòriament al drama, a la lluita, a la condemna i a la reivindicació. Green Book demostra que no ha de ser així per definició; que es pot abordar aquesta problemàtica des d’una cara més amable, sense que això signifiqui frivolitzar amb la qüestió de fons. Peter Farrelly, que aquí se separa excepcionalment del seu germà Bobby (responsables d’icones dels 90 com Dos Tontos Muy Tontos o Algo Pasa con Mary), sap trobar el to idoni per a arrencar-nos diversos somriures al llarg d’un trajecte que funciona de forma eficaç tot i trepitjar terrenys més que coneguts. Green Book és una pel·lícula benèvola, ja que mesura molt bé el grau de conflicte per a no arribar a sobresaltar o incomodar realment l’espectador, però no resulta ingènua en les seves pretensions. I el que fa té més mèrit del que sembla. Continue Reading

LA CASA DE JACK

Posted by Martí on 4 de febrer de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , . 1 comentari

The House That Jack Built

Director: Lars von Trier

Intèrprets: Matt Dillon, Bruno Ganz, Uma Thurman, Riley Keough, Sofie Gråbøl, Siobhan Fallon, Ed Speleers.

Gènere: Drama, thriller. 2018. 150 min.

Durant la dècada dels 70, Jack, un home solitari que somia amb construir-se la seva pròpia casa al costat d’un llac, duu a terme una sèrie de brutals assassinats a diferents persones del seu entorn. Els cadàvers acaben en una càmera frigorífica, on Jack busca la inspiració artística per a completar la seva obra, i on també reflexiona sobre el sentit de tot allò que fa. Tot comença amb una dona a qui Jack ajuda després d’haver patit una punxada al mig de la carretera.

És probable que Lars von Trier sigui una persona indesitjable en molts aspectes, però el que ningú mai li podrà negar és que pocs directors han bolcat tota la seva autoconsciència a les seves pel·lícules com ho ha fet ell. La Casa de Jack és, fins el moment, la seva obra culminant en aquest sentit. I, com era d’esperar, el danès ho ha fet de forma extrema, sometent l’espectador a plantejaments, imatges i afirmacions que poden remoure qualsevol estómac i consciència. No obstant, seria massa simplista quedar-se en la provocació com a única explicació de les intencions del director darrere aquesta pel·lícula. Reafirmació? Autocrítica? Penediment? Autoalabança? Desafiament? Confessió? El més probable és que hi sigui tot a la vegada, i és això el que dóna a La Casa de Jack una dimensió tan gran i també tan rica. Von Trier no s’està rient de nosaltres, sinó que ens enfronta a un estudi sobre la part més fosca de l’ésser humà i la possibilitat que també pugui ser considerada un art. Continue Reading

CREED II

Posted by Martí on 31 de gener de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Creed II

Director: Steven Caple Jr.

Intèrprets: Michael B. Jordan, Sylvester Stallone, Tessa Thompson, Dolph Lundgren, Florian Munteanu, Phylicia Rashad, Wood Harris.

Gènere: Drama, esportiu. 2018. 130 min.

Després de recuperar-se de la derrota contra Ricky Conlan, Adonis Creed s’adjudica per fi el cinturó de campió del món de pesos pesats. A partir de llavors, encara amb relativa tranquil·litat una nova etapa de la seva vida personal amb la seva parella Bianca. No obstant, tot canvia quan el boxejador rus Viktor Drago el desafia públicament, fet que rememoraria el combat en què el seu pare Ivan va acabar amb la vida del pare d’Adonis, Apollo Creed.

Ara fa tres anys, l’aparició de Creed va suposar un gens menyspreable retrobament amb l’univers de Rocky. Tot i no comptar amb un guió disposat a trencar cap motlle, Ryan Coogler va aconseguir un bon equilibri entre l’homenatge a les figures llegendàries de la saga i el necessari salt generacional de la història. Vist això, la principal comesa que es podia esperar per part de Creed II era un manteniment d’aquesta trajectòria en tots els aspectes, però tot i que en general aguanta bé el tipus, no pot evitar quedar per sota de la seva predecessora. La pèrdua de Coogler darrere la càmera i la manca de risc i de substància a nivell narratiu fan que Creed II sigui una pel·lícula encara més rutinària i, el que és pitjor, menys emocionant. Continue Reading

VERANO DEL 84

Posted by Martí on 29 de gener de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Summer of 84

Directors: Anouk Whissell, François Simard i Yoann-Karl Whissell

Intèrprets: Graham Verchere, Judah Lewis, Caleb Emery, Cory Gruter-Andrew, Tiera Skovbye, Rich Sommer.

Gènere: Aventures, intriga. 2018. 100 min.

Durant l’estiu de 1984, la població de Cape May (Oregón) viu atemoritzada per la desaparició en sèrie de més d’una dotzena de nens en els últims anys. Davey, un adolescent amb gran afició per les conspiracions, comença a sospitar que el seu veí, l’agent local de policia Wayne Mackey, és el responsable d’aquests crims. Amb l’ajuda dels seus tres millors amics i de la seva veïna Nikki, Davey comença la seva pròpia investigació, amb els perills que això comporta.

L’arribada del fenomen Stranger Things l’any 2016 va suposar el punt àlgid del que podríem anomenar com la gran era de la nostàlgia en l’entreteniment. Bàsicament, aquesta tendència semblava assegurar l’èxit a tot allò que ens traslladi als anys 80 mitjançant la recuperació d’una estètica i uns elements narratius propis dels grans èxits cinematogràfics d’aquella època. No obstant, arriba un moment en què repetir la mateixa jugada ja no val, i Verano del 84 n’és un clar exemple. La pel·lícula, dirigida per Anouk Whissell, François Simard i Yoann-Karl Whissell, inclou tots els ingredients preceptius (barri residencial, grup d’amics, bicicletes, walkie-talkies i un gran misteri per a resoldre), amb el petit detall que els personatges ja són adolescents i que l’enemic és un assassí en sèrie. I poca cosa més. Verano del 84 ho confia tot a una fórmula que creu que funcionarà per inèrcia i s’oblida d’oferir quelcom genuí o distintiu. Continue Reading

ATARDECER

Posted by Martí on 25 de gener de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Napszállta

Director: László Nemes

Intèrprets: Juli Jakab, Vlad Ivanov, Susanne Wuest, Uwe Lauer, Christian Harting, Levente Molnár, Urs Rechn.

Gènere: Drama. 2018. 140 min.

Budapest, 1910. La jove Irisz acaba de tornar a la ciutat i es dirigeix a la barreteria de luxe que regentava la seva família perquè la contractin. Quan esmenta la seva identitat, però, rep la recomanació de marxar de la ciutat. No obstant, el descobriment de l’existència d’un germà que desconeixia fa que Irisz decideixi quedar-se i investigar el seu passat familiar.

En la primera imatge d’Atardecer, la protagonista Irisz duu un vistós barret que incorpora un vel negre que li tapa la cara. Tot seguit, una dependenta l’aixeca poc a poc per a deixar al descobert la mirada de la noia, que per uns segons sembla entre hipnotitzada i desorientada. El director László Nemes ja sembla indicar-nos així que la història que vindrà després no respondrà a una mirada clara. I realment ho acaba complint. La pel·lícula ens trasllada a una època convulsa per a Europa, que no sabia que era a les portes d’una guerra que canviaria la seva naturalesa per complet, i ho fa marcada per un aposta formal que fomenta la confusió per davant de la revelació. Enlloc d’explicar-nos els motius o els origens del conflicte, Atardecer ens situa en el desconcert de qui es veu immers en un conflicte que el sobrepassa pels dos costats, i deixa que siguem nosaltres els que acabem completant l’equació. I la jugada li surt… a mitges. Continue Reading

GLASS

Posted by Martí on 21 de gener de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: , , , , , , , , , , , , , , . 3 comentaris

Glass

Director: M. Night Shyamalan

Intèrprets: James McAvoy, Bruce Willis, Samuel L. Jackson, Sarah Paulson, Anya Taylor-Joy, Spencer Treat Clark, Shayna Ryan.

Gènere: Drama, ciència-ficció, thriller. 2019. 130 min.

Poques setmanes després dels fets de “Múltiple”, Kevin Wendell Crumb i les seves diferents personalitats segresten quatre animadores universitàries per a entregar-les a La Bèstia. Mentrestant, David Dunn, que porta anys fent de justicier per la ciutat, ho investiga amb l’ajuda del seu fill per a trobar l’amagatall de Kevin i aturar-lo. No obstant, l’enfrontament acaba amb els dos detinguts i confinats en un centre psiquiàtric on hi ha un vell amic de Dunn.

És possible que M. Night Shyamalan sigui un dels directors més incompresos dels últims anys, però el pas del temps ha constatat que també és un dels que té les idees més clares en referència a allò que vol explicar. Fa 19 anys, El Protegido ja va oferir una mirada insòlita sobre els superheroïs i la seva naturalesa, però poc ens pensàvem que en realitat era l’inici d’una gran tesi en tres parts sobre el paper d’aquests a la nostra societat. Una tesi que Múltiple va revifar amb una imatge final que ens va deixar amb la boca oberta, i que Glass ha tancat de forma totalment coherent, però també força arriscada. Shyamalan planteja una pel·lícula peculiar, gairebé anàrquica, en què els diàlegs i els detalls visuals adopten pràcticament tot el protagonisme en detriment del ritme narratiu, la intriga i l’acció. Una decisió que comporta pros i contres, però que sens dubte fa de Glass un producte molt particular i carregat de lectures de diversa profunditat. Continue Reading