M.A.Confidential

The LEGO Movie

Directors: Phil Lord i Chris Miller

Veus originals: Chris Pratt, Will Ferrell, Elizabeth Banks, Will Arnett, Liam Neeson, Morgan Freeman.

Gènere: Animació, comèdia, aventures. USA, 2014. 100 min.

“Everything is awesome” (o “Todo es fabuloso” en castellà) és una cançó que de ben segur passarà llargues estones rondant pel cap d’un munt de gent. I no només perquè resulta tremendament enganxosa -per molt que es vulgui lluitar contra ella, allà es queda-, sinó perquè va lligada a una de les grans sensacions d’aquest any en el gènere de l’animació. La LEGO Película es presentava com un caramel per a tota la legió de fanàtics d’aquests petits blocs de plàstic connectables entre si i les corresponents figuretes articulades, però també amb l’inevitable risc de convertir-se en un gran anunci de 100 minuts de l’empresa danesa de joguines. Doncs el resultat va molt més enllà, ja que estem davant una pel·lícula que posa totes les possibilitats de la infinita gamma de dissenys Lego al servei d’una història carregada d’aventures esbojarrades, humor pels quatre costats i fins i tot un bonic i emotiu missatge final.

El millor que aconsegueix La LEGO Película és que no serà recordada simplement com “una pel·lícula de Lego”, sinó com una autèntica comèdia capaç de combinar un humor més bàsic amb gags completament absurds, situacions exagerades, diàlegs irreverents i un sentit autoparòdic global realment admirable. Tot plegat, enriquit per un bon grapat de referències culturals a còmics, llibres, pel·lícules, sèries i demés, sempre buscant la sàtira o donant la volta als personatges. No cal dir que la suma de tots aquests ingredients fa les delícies de tota una generació actual. Els responsables de la pel·lícula, Phil Lord i Chris Miller, deixen ben clar de seguida que la benevolència de Disney, la transcendència de Pixar o el pragmatisme de Dreamworks queden lluny dels seus objectius. Un fet que, tot sigui dit, també honora a Lego, ja que posar tota la seva imatge a disposició d’un guió com aquest és una decisió molt meritòria.

Una altra de les grans virtuts de La LEGO Película és la seva capacitat per la caracterització dels personatges, ja siguin les figures originals creades per a la pel·lícula o les versions “legotitzades” de personatges com Batman, Superman, Wonder Woman o Linterna Verde, entre molts altres. Cal fer sobresortir el primer de tots ells, ja que és probablement la paròdia més divertida i entranyable que s’ha fet mai del cavaller obscur (imprescindible aguantar fins la seva cançó durant els títols de crèdit finals). Pel que fa als escenaris, la pel·lícula s’inspira en bona part de les temàtiques que formen l’extensa col·lecció de Lego, però sempre al seu aire i fent i desfent per on vol. Els més familiaritzats amb aquest món identificaran moltes més coses que jo, però el cert és que la varietat de dissenys és admirable. D’altra banda, la interacció també amb alguns objectes reals aporta detalls força enginyosos.

A nivell tècnic, La LEGO Película també té la seva particularitat. Acostumats al constant perfeccionament de la tecnologia 3D per trobar el màxim realisme de moviments i textures, resulta una mica xocant trobar-se de cop amb una tècnica aparentment més brusca i ortopèdica, però de seguida no només ho assimilem, sinó que ens adonem que és un recurs més que la pròpia pel·lícula explota en moltes ocasions, sobretot des del punt de vista humorístic. En tot cas, està clar que, per ser fidel a les joguines originals, l’aspecte visual del film havia de ser d’aquest tipus. En aquest sentit, cal destacar que, tot i ser evidentment una animació per ordinador, absolutament tot el que apareix està dissenyat a partir de peces reals de Lego, i que la seva forma de moure’s no va més enllà de les possibilitats que els mateixos objectes oferirien a la vida real. Unes ‘limitacions’ que en cap cas ho són, ja que donen una gràcia molt especial al film.

I si a més a més de tot això, resulta que la pel·lícula sap introduir un missatge carregat de sentit i fer-ho de forma atrevida i sorprenent, doncs poca cosa més es pot demanar. Sempre s’ha relacionat Lego amb la seva capacitat de crear construccions perfectes i proporcionades, fins i tot emulant grans obres arquitectòniques, però La LEGO Película convida a trencar motlles i fa una bonica crida a la creativitat, a deixar que la ment de cadascú dicti les instruccions. Un missatge que va dirigit a grans i petits, i que en realitat no pot ser més honest si tenim en compte la mentalitat de la pròpia pel·lícula. Sí, ningú dubta que els senyors danesos de Lego es faran d’or -més encara- gràcies a la repercussió d’aquesta pel·lícula, però ningú els podrà retreure que la presència de la marca darrere hagi condicionat La LEGO Película, ja que l’atreviment del film és digne de celebrar. Un espectacle intel·ligent i memorable.