All the Money in the World
Director: Ridley Scott
Intèrprets: Michelle Williams, Mark Wahlberg, Christopher Plummer, Romain Duris, Charlie Plummer, Timothy Hutton, Charlie Shotwell.
Gènere: Drama, thriller. USA, 2017. 130 min.
L’any 1973, el jove de 16 anys John Paul Getty III és segrestat a Roma per la màfia calabresa. Els desorbitats 17 milions d’euros que demanen pel seu alliberament s’expliquen perquè el seu avi és Jean Paul Getty, un magnat del sector petrolier considerat l’home més ric d’aquella època. La mare del jove, que s’acaba de divorciar i té la custodia del seu fill, acudeix a Jean Paul perquè l’ajudi a pagar el rescat, però aquest ho rebutja, al·legant que això promouria el segrest de la resta dels seus néts.
El concepte “pel·lícula de segrests” remet fàcilment a Antena 3 un diumenge a la tarda, i tenint en compte la història que ens explica, la sensació és que Todo el Dinero del Mundo s’hi hauria pogut acostar de forma perillosa. Però ha arribat Ridley Scott i ha aconseguit treure’n una pel·lícula que, sense ser particularment memorable, es mostra prou solvent i atractiva per a mantenir el nostre interès actiu de principi a fi. Més enllà de la recuperació d’uns fets reals que molts amb prou feines coneixíem, Todo el Dinero del Mundo sap trobar els seus mínims trets definitoris. Gràcies al dinamisme del muntatge i a l’experiència de Scott quan arriben les escenes clau, el film transcorre evitant alts i baixos gaire acusats en el camí. Això sí, tampoc és que s’esforci per a sortir-se massa d’una certa zona de confort on els riscos són els justos.
Una de les virtuts de Todo el Dinero del Mundo és que cobreix amb la mesura justa tot l’apartat més morbós i melodramàtic que rodejava la família Getty, tot i que aquest és indispensable per a entendre el context en què es va produir el segrest. Ridley Scott aconsegueix, d’entrada, que no sentim cap mena de llàstima per als integrants de la família, però de l’altra situa la mare del noi segrestat com a veritable referent a qui acompanyar com a espectadors. Així doncs, la lluita que retrata Todo el Dinero del Mundo és bàsicament la d’una dona que vol recuperar el seu fill, i que troba en la família Getty un obstacle més per a fer-ho; això ens apropa un pèl més a la història. Llàstima que el de Gail Harris no sigui el personatge més inspirat de Michelle Williams, a qui li falta esma i contundència per a transmetre una mica més el drama pel qual va passar aquesta dona.
La narració de Todo el Dinero del Mundo compta amb dos focus que ajuden Ridley Scott a fer avançar amb certa agilitat el conjunt familiar, i a la vegada a plantejar un interessant contrast. D’una banda, l’escenari extern al segrest ens situa darrere les passes de la mare i el cap de seguretat de la família per a aconseguir el rescat, però aquí el gran puntal és el personatge de Jean Paul Getty. Ridley Scott cura especialment el seu retrat, sempre rodejat de les seves riqueses i amb els diners com a obsessió permanent, fins al punt de deshumanitzar-lo. A més, compta amb un obscur Christopher Plummer que es mostra estel·lar en totes i cadascuna de les seves escenes. L’altra trama de Todo el Dinero del Mundo és la que ens introdueix al segrest, però aquí no presenciem simplement els pocs escrúpols de la màfia, sinó que Scott realça un punt de complicitat i d’empatia que, irònicament, és impossible de trobar a l’altra part de la història.
Detectar més humanitat, i fins i tot compassió, en alguns dels propis responsables del segrest que no pas en l’entorn de la família afectada és el missatge més significatiu que ens envia Todo el Dinero del Mundo. El personatge de Jean Paul Getty no apareix excessivament, però de forma suficient perquè Ridley Scott el vagi desmuntant poc a poc. El director, això sí, no està gens afortunat en la última seqüència de Getty, inserida de forma sobtada i sense cap mena de cohesió, i inclús un punt massa exagerada. A banda, la pel·lícula presenta altres decisions o petits girs que semblen aplanar-li una mica massa el camí. Tot plegat alimenta la sensació citada anteriorment que, a Todo el Dinero del Mundo, Ridley Scott posa el pilot automàtic i evita complicacions extra.
La manca global de profunditat de la pel·lícula és evident. Es passa de puntetes per la naturalesa dels negocis de Getty, pels escàndols que van esquitxar una i altra vegada bona part dels seus descendents, i per tot el ressò mediàtic que va generar el segrest. També és veritat, però, que aquestes mancances no arriben a afectar massa a les aspiracions de Todo el Dinero del Mundo. Ridley Scott explota el material del què disposa amb tot l’ofici del món, i aconsegueix els nivells de tensió i suspens que necessita la història en cada moment. Anar més enllà probablement hauria desequilibrat el conjunt; si més no, em costa imaginar la pel·lícula amb més violència, o més obscuritat, o amb una direcció molt més arriscada i personal. Per tot això, al capdavall poques coses se li poden retreure a una pel·lícula com Todo el Dinero del Mundo. Les sobretaules d’Antena 3 queden ben lluny.
Martí
M.A.Confidential 