Després de repassar les primeres 10 pel·lícules que formen part del millor de 2018, arriba el moment el TOP10 cinematogràfic de l’any. Tal com va succeir l’any passat, el cinema nord-americà ha imposat la seva presència, sobretot per la gran qualitat de diversos títols independents, així com algunes de les pel·lícules més populars que s’han estrenat durant els últims anys. No cal dir que, a qualsevol persona que es pregunti quines pel·lícules hauria d’haver vist aquest any, aquesta desena serien les prioritàries. La veritat és que l’ordre és, aquest cop més que mai, més que subjectiu, ja que en realitat totes elles ocuparien posicions molt igualades. En tot cas, aquestes són les 10 millors pel·lícules de 2018 a M.A.Confidential:
Thelma
All posts tagged Thelma
Thelma
Director: Joachim Trier
Intèrprets: Eili Harboe, Kaya Wilkins, Ellen Dorrit Petersen, Henrik Rafaelsen, Grethe Eltervag.
Gènere: Thriller, drama, fantàstic. Noruega, 2017. 115 min.
Després de viure sempre en una casa aïllada vora un llac i sota una estricta vigilància i educació religiosa per part dels seus pares, Thelma arriba a Oslo per a començar els seus estudis universitaris. Un dia, a la biblioteca de la facultat, se li asseu al costat Anja, una noia amb qui comparteix la carrera de biologia. Al cap de poc, un ocell s’estavella contra el vidre de l’edifici, mentre Thelma cau a terra amb convulsions a tot el cos. A mida que creix l’amistat entre les dues noies, els successos estranys comencen a fer-se més habituals.
Un dels títols que sens dubte van marcar l’edició de 2016 del Festival de Sitges va ser Crudo, una de les propostes més arriscades i personals que hi han passat darrerament. L’òpera prima de la francesa Julie Ducournau relatava la truculenta entrada a la universitat d’una noia que acabaria descobrint la seva naturalesa caníbal, tot i els intents de la seva família per a evitar-ho. Aquest passat 2017, el festival atorgava el Gran Premi del Jurat i el guardó a millor guió a Thelma, una pel·lícula que la rememora de forma inevitable, ja que planteja una trama i un missatge coincidents en molts aspectes, tot i que amb un estil força diferent. En aquest cas, El director Joachim Trier i el guionista Eskil Vogt, artífexs de les notables Oslo, 31 de agosto o Blind, recorren a la fredor i elegància nòrdiques per a descriure un coming-of-age una mica més contingut, però que juga amb gran efectivitat amb els gèneres fantàstic i de terror.
Potser no és el que presenta les estrenes mundials més importants de l’any, ni tampoc el que fa desfilar les principals estrelles per la seva catifa vermella, però no hi ha dubte que el de Sitges és un festival inigualable. Ja sigui instal·lant-se temporalment al poble, o –com un servidor– recorrent una i altra vegada les costes del Garraf, la cita és obligada per a milers de cinèfils que volem viure d’una forma diferent el millor cinema de gènere. Aquest any, les dates són del 5 al 15 d’octubre, i la programació és tot un maldecap, ja que està a petar de títols atractius. Aquí deixo una primera selecció de què s’hi podrà veure: