Phantom Thread
Director: Paul Thomas Anderson
Intèrprets: Daniel Day-Lewis, Vicky Krieps, Lesley Manville, Richard Graham, Bern Collaco, Jane Perry.
Gènere: Drama. USA, 2017. 130 min.
Reynolds Woodcock és el modista més prestigiós de Londres a principis dels anys 50. Entre ell i el seu equip, confeccionen vestits per a personalitats de tota mena, des de membres de reialeses europees fins a les famílies més riques d’Anglaterra; tot, supervisat per Cyril, la implacable germana de Reynolds. Un dia, després d’acomiadar la seva assistent, el modista marxa al camp per a esbargir-se, i allà coneix una jove cambrera que el deixa fascinat.
Quan ens trobem a l’equador d’El Hilo Invisible, tot sembla indicar que Paul Thomas Anderson ha decidit trencar amb el seu segell impactant i controvertit (Magnolia, Pozos de Ambición, Puro Vicio…) per a decantar-se, per una vegada, per un estil molt més pulcre i refinat. Acabada la pel·lícula, però, constatem que en realitat el director segueix sent el mateix a l’hora de retratar obsessions malaltisses i personatges neuròtics. Lluny de les estridències i sacsejades mentals que han definit bona part del seu cinema, Anderson va construint amb extrema precisió una història cada vegada més perturbadora, centrada en un protagonista que torna a resultar tan estrany -odiós, fins i tot- com fascinant. Tot i que el seu ritme i la seva durada requereixen paciència i atenció, El Hilo Invisible adopta un magnetisme molt especial que ja no ens deixa anar fins l’últim minut de pel·lícula.
