Després de repassar les primeres 10 pel·lícules que formen part del millor de 2018, arriba el moment el TOP10 cinematogràfic de l’any. Tal com va succeir l’any passat, el cinema nord-americà ha imposat la seva presència, sobretot per la gran qualitat de diversos títols independents, així com algunes de les pel·lícules més populars que s’han estrenat durant els últims anys. No cal dir que, a qualsevol persona que es pregunti quines pel·lícules hauria d’haver vist aquest any, aquesta desena serien les prioritàries. La veritat és que l’ordre és, aquest cop més que mai, més que subjectiu, ja que en realitat totes elles ocuparien posicions molt igualades. En tot cas, aquestes són les 10 millors pel·lícules de 2018 a M.A.Confidential:
The Rider
All posts tagged The Rider
The Rider
Director: Chloé Zhao
Intèrprets: Brady Jandreau, Tim Jandreau, Lilly Jandreau, Cat Clifford, Terri Dawn Pourier, Lane Scott.
Gènere: Drama, western. USA, 2017. 100 min.
Després de patir un greu accident en un rodeo, el jove Brady Blackburn rep l’advertiment dels metges que no pot tornar a muntar un cavall salvatge, ja que l’accident no només els ha obligat a posar-li una placa al crani, sinó que li ha deixat altres seqüeles perilloses. No obstant, els rodeos són la única i gran passió de Brady, per tant la idea de deixar-ho se li fa molt coll amunt. Quan els diners de la seva família comencen a escassejar, Brady ha de buscar noves ocupacions per a tenir ingressos.
Diuen que un mateix paisatge pot provocar sensacions completament diferents en funció dels ulls que el mirin; fins i tot quan són els d’una mateixa persona. Aquest és el cas de Brady Jandreau davant les amplies planícies de Dakota del Sud, i la directora xinesa Chloé Zhao ho reflecteix a The Rider amb una sensibilitat i veracitat extraordinàries. La pel·lícula, basada en fets reals i amb els propis protagonistes interpretant-se a si mateixos, ens trasllada a la ment d’un jove obligat a afrontar el pitjor dels escenaris: el trencament dels seus somnis. I ho fa submergint-nos en l’esperit tan particular d’aquest racó de l’Amèrica profunda, el qual necessitem conèixer i entendre per a poder identificar-nos millor amb tot el que passa. És un reflex més aviat incòmode i descoratjador, però The Rider és cinema d’aquell que no necessita artificis per a tocar-nos la fibra.