M.A.Confidential

Oslo, 31 August

Director: Joachim Trier

Intèrprets: Anders Danielsen Lie, Hans Olav Brenner, Ingrid Olava, Øystein Røger, Tone Beate Mostraum.

Gènere: Drama. Noruega, 2011. 90 min.

No serà el primer cop que subratllo l’especial sensibilitat -i a la vegada cruesa- que mostren els nòrdics a l’hora d’endinsar-se a la vessant moral més obscura o autodestructiva de les persones. Serà el fred polar, les poques hores de llum o la seva personalitat inherent, però molts dels drames cinematogràfics que arriben del nord d’Europa aconsegueixen deixar-te unes males vibracions molt particulars. Recordo la sueca La Caza (Thomas Vinterberg) o la noruega Headhunters (Morten Tyldum) com alguns dels exemples més recents. Ara, no marxem de terres noruegues per afegir-hi Oslo, 31 de Agosto, una pel·lícula molt més personal i introspectiva que les dues citades, en què el jove director danès Joachim Trier fa un impactant retrat de l’efecte de les drogues en un jove que encara té tota la vida per davant, i al mateix temps examina un bocí de la societat benestant actual. Un film que, sense fer soroll, va castigant poc a poc.

Un dels aspectes que més sorprèn d’Oslo, 31 de Agosto és el tractament del protagonista i també de la temàtica. La fredor i serenitat amb què Trier narra la situació d’Anders, endinsant-se poc a poc en la seva experiència personal i també en la seva forma d’encarar el futur, contrasta amb el dramatisme i tensió que hi ha darrere. I això va en augment, a mida que avança el film. És una d’aquelles pel·lícules en forma d’iceberg, que usa els diàlegs i les imatges per expressar una petita part del que realment hi ha darrere. No hi ha grans escenes dramàtiques o violentes, no hi ha crits, no hi ha plors; al contrari, tot sembla un dia com un altre a la vida d’una persona, però protagonitzat per una que suporta un remordiment de gran pes dins seu. Un veritable retrat de la solitud i la alienació per part d’algú que, aparentment, ni està sol ni tampoc és tan diferent de les persones que l’envolten.

Tal com he dit, l’enfoc del protagonista és un altre dels aspectes clau del film, bàsicament perquè es centra en la neutralitat. Joachim Trier no ens imposa un punt de vista, no castiga Anders pels seus errors, però tampoc el compadeix ni li fa cap concessió; s’esforça perquè l’espectador entengui el que li passa pel cap, però tampoc justifica els seus fets ni vol que el jutgem. Oslo, 31 de Agosto ens mostra les conseqüències d’haver agafat un camí, el de les drogues, que marca de forma no irreversible, però sí implacable l’existència d’una persona. En aquest sentit, tampoc espereu gaires imatges explícites, ja que el més important és el que passa per la ment del protagonista. El guió, que he de dir que potser està un pèl desequilibrat a nivell de ritme, es centra en plantejar la incògnita de si, després d’aquest dia en què torna a experimentar la vida real, Anders anirà definitivament cap a la llum o tornarà a la foscor.

A la pell del protagonista, Joachim Trier confia en el jove Anders Danielsen Lie, que també va protagonitzar l’òpera prima del director Reprise, el 2006. I sembla que això de compartir nom ajuda a l’actor a interioritzar i transmetre els sentiments del personatge, ja que ofereix una interpretació molt meritòria, capaç de donar aquesta imatge de vulnerabilitat i feblesa emocional, però a la vegada de certa esperança per tirar endavant. Això sí, el més destacat d’Anders Danielsen Lie és la mirada perduda, culpable i sobretot temorosa que dóna al protagonista, un reflex idoni de la seva situació. La resta de repartiment també compleix a la perfecció a l’hora de donar una imatge de la societat noruega que ni de bon tros és tan exemplar ni feliç com ens arriba aquí. En realitat, l’altra gran protagonista d’Oslo, 31 de Agosto és precisament la ciutat d’Oslo, que també emet una certa influència sobre el protagonista.

El que tampoc és anecdòtic és que el títol sigui aquesta data en concret del calendari. Encara que a efectes estrictament astronòmics no sigui així, per la gran majoria de gent el 31 d’agost marca el final de l’estiu i el retorn a la vida rutinària, per tant resulta significatiu que el protagonista rebi aquest permís, o aquesta opció de revàlida vital, justament aquest dia. Un detall més per una pel·lícula notable, que a base d’escenes aparentment poc originals i relativament superficials, va calant poc a poc a l’espectador amb un rerefons moral i psicològic molt intens. Oslo, 31 de Agosto et deixa tocat