drama | M.A.Confidential

TAKEN 2 – Trailer

Posted by Martí on 27 de Juny de 2012

Posted in: Avanços. Tagged: acció, drama, Famke Janssen, liam neeson, Luc Besson, Maggie Grace, Olivier Megaton, seqüela, Taken 2. Deixa un comentari

Fa 4 anys, una pel·lícula que va arribar sense massa pena ni glòria es va acabar convertint en tota una icona del cinema d’acció contemporani. Taken presentava una història de venjança d’argument simple i directe, i oferia tot el que un bon film d’aquest gènere requereix. Si mereixia una seqüela o no ja és un aspecte més discutible, però el que està clar és que Liam Neeson torna disposat a repartir a tort i a dret. Taken 2 planteja la venjança dels qui a l’anterior film van patir les ires de l’exagent de la CIA Bryan Mills i trasllada l’acció a Istambul. Aquest cop, la segrestada serà la seva dona, i també la seva filla tornarà a estar en perill, així que la seva reacció promet ser implacable.

PROFESOR LAZHAR

Posted by Martí on 30 de Mai de 2012

Posted in: Cine - 2011. Tagged: canadà, drama, Mohamed Fellag, Monsieur Lazhar, Philippe Falardeau. Deixa un comentari

Monsieur Lazhar

Director: Phillippe Falardeau

Intèrprets: Mohamed Fellag, Émilien Neron, Sophie Nélisse, Danielle Proulx, Brigitte Poupart.

Gènere: Drama. Canadà, 2011. 90 min.

Bachir Lazhar, un professor d’origen algerià que entra com a substitut en una escola de Montreal per a fer-se responsable d’una classe traumatitzada per un tragèdia molt recent. Un repte gens fàcil, en el decurs del qual descobrirà la personalitat de cada nen, al mateix temps que intentarà recuperar els seus ànims i avançar amb les lliçons. Un delicat retrat social de l’entorn escolar actual, controvertit en més d’un aspecte, i també d’un protagonista que lluita a nivell personal per a tirar endavant en una vida que l’acaba de sacsejar durament.

Canadà, aquell país que ens resulta tan blanc (en tots els sentits), tan poc rellevant, que mai apareix a les notícies i que sovint relacionem amb poca cosa més que l’hoquei gel i la guàrdia muntada, s’està convertint en una font interessant de bon cinema. Que els seus veïns nord-americans, acostumats a referir-s’hi en to de burla i superioritat, els hagin nominat dos anys consecutius als Oscars de parla no anglesa ja és un fet remarcable. I merescut, ja que a la colpidora Incendies (Denis Villeneuve, 2010), ara s’hi ha afegit aquesta petita joia anomenada Profesor Lazhar. Una pel·lícula íntima i humil en la forma, dura i sense concessions en el contingut, però també esperançadora en el missatge.

EL HOMBRE SIN PASADO

Posted by Martí on 13 de Mai de 2012

Posted in: Cine - 2010. Tagged: acció, Corea del Sud, drama, El Hombre sin Pasado, Kim Sae-Ron, Lee Jeong-beom, màfia, thriller, Won Bin. Deixa un comentari

Ajeossi

Director: Lee Jeong-beom

Intèrprets: Won Bin, Kim Sae-ron, Kim Tae-hoon, Kim Hee-won, Thanayong Wongtrakul.

Gènere: Thriller, acció, drama. Corea del Sud, 2010. 120 min.

Cha Tae-sik és un home misteriós i solitari que es veu involucrat en una trama mafiosa de tràfic de drogues després que una de les seves veïnes, que treballa per una perillosa banda, li confiï un carregament d’heroïna. El conflicte acaba amb el segrest de la dona i també de la seva filla, l’única persona amb qui Cha Tae-sik té un mínim vincle emocional. Quan rep el xantatge de la banda per poder recuperar la nena, comença a descobrir que darrere el tràfic de drogues s’amaguen pràctiques molt més despietades.

Deixeu-vos de tonteries i prejudicis, el cinema coreà mola. D’acord que l’idioma, l’expressivitat dels personatges o altres elements culturals poden resultar més difícils d’assimilar que en d’altres casos, però quan aquesta gent es posa a rodar thrillers d’acció, ho fa com ningú. Sense anar més lluny, el passat Festival de Sitges ja va premiar la brillant direcció de The Yellow Sea (Na Hong-jin, 2010), i ara acaba d’arribar a les nostres pantalles -escasses- un nou exemple que no rebaixa ni un centímetre el llistó de qualitat: El Hombre sin Pasado, de Lee Jeong-beom. Un western urbà trepidant i carregat d’acció, però també amb una important dosi d’emoció i tendresa. La pel·lícula no escatima dramatisme, cruesa i un bon nombre d’imatges impactants, però desprèn una versemblança que impressiona i toca la fibra de l’espectador.

ARGO – Tràiler

Posted by Martí on 8 de Mai de 2012

Posted in: Avanços. Tagged: alan arkin, Argo, ben affleck, Bryan Cranston, CIA, drama, John Goodman, Taylor Schilling, tràiler. Deixa un comentari

Qui ens ho havia de dir que arribaria un dia en què una pel·lícula dirigida per Ben Affleck seria rebuda com una de les estrenes més esperades de l’any. Però si és així, és perquè l’home s’ho ha guanyat a pols. La colpidora Adiós Pequeña, Adiós (2007) ja va sorprendre tothom i va evidenciar que Affleck es sabia el que es feia, i The Town (2010), tot i ser inferior, va confirmar les seves bones maneres darrere la càmera. Ara, Affleck presenta la seva tercera pel·lícula, Argo, basada en uns fets reals de 1979, quan l’ambaixada americana d’Iran va ser l’escenari d’un segrest massiu. La història explica com sis dels hostatges van aconseguir escapar i refugiar-se a casa de l’ambaixador canadenc, i el curiós pla que es va crear per a poder rescatar-los abans que ho fessin els revolucionaris iranians.

COSMOPOLIS – Tràiler

Posted by Martí on 20 d'Abril de 2012

Posted in: Avanços. Tagged: Cosmopolis, David Cronenberg, drama, Juliette Binoche, paranoia, Paul Giamatti, Robert Pattinson, samantha morton, tràiler. Deixa un comentari

David Cronenberg torna a posar-se les piles. Després de l’etapa de sobrietat en què havia entrat amb els seves últimes tres pel·lícules (Una Historia de Violencia, Promesas del Este i Un Método Peligroso), el director canadenc recupera la seva vessant més visceral i emocional en la que promet ser una pel·lícula amb una forta personalitat i també controvèrsia. Adaptant la novel·la homònima de Don DeLillo, Cosmopolis explica la història d’un jove i brillant “broker” de Nova York que ha de creuar Manhattan per acudir a la barberia del seu pare a tallar-se els cabells. En aquest trajecte, la seva vida canvia per complet i es veu immers en una sèrie de fets en què la realitat i la paranoia semblen mesclar-se.

INCENDIES

Posted by Martí on 18 d'Abril de 2012

Posted in: Cine - 2010. Tagged: Denis Villeneuve, drama, Incendies, liban, Lubna Azabal, Mélissa Désormeaux-Poulin, Rémy Girard, Wajdi Mouawad. 2 comentaris

Incendies

Director: Denis Villeneuve

Intèrprets: Lubna Azabal, Mélissa Désormeaux-Poulin, Maxim Gaudette, Rémy Girard, Abdelghafour Elaaziz.

Gènere: Drama. Canadà, 2010. 125 min.

Jeanne i Simon Marwan són dos germans bessons que reben dues cartes de part de la seva mare just abans que aquesta mori. Una està dirigida al seu pare, a qui creien mort, i l’altre a un tercer germà del qual desconeixien totalment l’existència. Per a trobar-los, Jeanne marxa al Líban i comença a investigar el passat de la seva mare, cosa que la portarà a descobrir moltes coses que desconeixia d’ella i que li canviaran la vida per sempre.

Hi ha pel·lícules que ets conscient que has de veure, però que se t’escapen durant el (poc) temps que estan en cartellera i acaben constantment arraconades per la prioritat d’altres estrenes més actuals. I quan arriba el dia en què decideixes saldar aquest compte pendent, acostumes a penedir-te de tot aquest temps que has deixat passar. Incendies és una d’aquestes pel·lícules. Nominada l’any passat a l’Oscar a millor film de parla no anglesa, aquesta producció canadenca adapta una obra de teatre homònima de Wajdi Mouawad i construeix un drama intens, emocional i colpidor, enriquit per un interessant component social i històric que acompanya una trama principal en forma de “road movie”. Un viatge als orígens que arrossega l’espectador, especialment en la seva segona meitat, i que aconsegueix transmetre a l’espectador la forta càrrega dramàtica que suporten els personatges. Qui deia que Canadà era un país insuls?

REDENCIÓN (TYRANNOSAUR)

Posted by Martí on 15 d'Abril de 2012

Posted in: Cine - 2011. Tagged: drama, Eddie Marsan, Olivia Colman, Paddy Considine, Peter Mullan. Deixa un comentari

Tyrannosaur

Director: Paddy Considine

Intèrprets: Peter Mullan, Olivia Colman, Eddie Marsan, Ned Dennehy, Sally Carman.

Gènere: Drama. Gran Bretanya, 2011. 90 min.

Joseph és un home violent, alcohòlic i amargat amb la seva vida, especialment després de matar accidentalment el seu gos, l’únic que li feia companyia. Un dia, després d’un altercat en un pub, la seva vida es creua amb la de Hannah, propietària d’una botiga que recull donatius de caritat, en la qual veu una possible sortida als seus problemes. No obstant, poc a poc va descobrint que la vida de Hannah tampoc es caracteritza per la felicitat.

El cinema britànic reafirma el seu immillorable estat de forma i completa el seu particular “hat-trick” al podi de les millors pel·lícules d’aquests primers mesos de l’any. I no ho fa precisament amb comèdies, sinó amb drames carregats de cruesa i pessimisme, i que posen a prova l’espectador explorant el costat més tenebrós de la condició humana. Així doncs, a Shame i Tenemos que Hablar de Kevin, s’hi afegeix ara Redención (Tyrannosaur), un intens i despiadat drama sobre l’odi, l’autodestrucció, la misèria i la culpa, conceptes que casualment també comparteixen els altres dos títols. Sota la implacable batuta de Paddy Considine, la pel·lícula presenta dos personatges atrapats en la desesperació de les seves respectives vides, quasi sense esperança de poder-ne escapar, però que busquen un suport recíproc que doni una mica de llum a la seva existència. Dues personalitats diferents, però molt més connectades del que sembla.

CREMATORIO

Posted by Martí on 13 d'Abril de 2012

Posted in: Sèries TV. Tagged: Alicia Borrachero, Canal+, Crematorio, drama, Jorge Sánchez-Cabezudo, José Sancho, màfia, Montserrat Carulla, sèrie, thriller, Vlad Ivanov. Deixa un comentari

Crematorio

Director: Jorge Sánchez-Cabezudo

Intèrprets: José Sancho, Alicia Borrachero, Juana Acosta, Pau Durà, Manuel Morón, Vicente Romero, Vlad Ivanov, Montserrat Carulla.

Gènere: Drama, policíac. Espanya, 2011. 8 capítols de 50-55 min.

Rubén Bertomeu és un constructor que s’ha fet d’or gràcies a l’explotació agrícola i immobiliària a la localitat valenciana de Misent. Gràcies a les seves influències amb la classe política i els seus tractes amb organitzacions il·legals, Bertomeu pot fer i desfer al seu gust, i és a punt d’engegar el seu projecte més ambiciós, el complex turístic Costa Azul. No obstant, l’intent de traïció d’un dels seus homes i altres contratemps familiars comencen a complicar-li la vida.

Sovint he estat acusat (i probablement amb raó) de defugir sistemàticament qualsevol sèrie espanyola, però no ens enganyem, no és gens habitual trobar una producció televisiva de qualitat parida en aquest país. I no és un tema de prejudicis, per molt que alguns vulguin veure-ho així, sinó que és una fama guanyada a pols. Només cal veure, per exemple, el nivell que està adquirint la BBC per adonar-se que estem a anys lluny. És per això que fa una il·lusió especial poder parlar d’una sèrie com Crematorio, la qual demostra que no tot està perdut, i que quan es prenen els referents adequats i es treballa seriosament, el resultat no té res a envejar a cap producció estrangera. Vuit capítols carregats d’intensitat, talent narratiu i elegància que enganxen l’espectador gràcies a l’atractiu dels personatges i la credibilitat de les històries. No sé si ho firmaria la HBO, però les diferències es veuen notablement reduïdes.

SAVAGES – Tràiler

Posted by Martí on 6 d'Abril de 2012

Posted in: Avanços. Tagged: Benicio del Toro, Blake Lively, drama, drogues, John Travolta, Oliver Stone, Salma Hayek, Savages, Taylor Kitsch, thriller. Deixa un comentari

Sembla que Oliver Stone s’ha deixat de tonteries i està disposat a fer-nos gaudir de nou. Després d’una dècada vagant pel panorama cinematogràfic amb despropòsits com World Trade Center o Alejandro Magno i controvertits documentals com Comandante i South of the Border, el director recupera el seu esperit dels 90 i adapta Savages, un dels “best sellers” de més èxit de Don Winslow, per presentar-nos un thriller ambientat en el món del tràfic de drogues a la frontera entre Estats Units i Mèxic. La història, carregada de trames i personatges, arrenca amb el segrest de la nòvia d’uns cultivadors de marihuana, que s’enfronten a un perillós càrtel mexicà per recuperar-la. Colors pujats, estètica “videoclipera” i que corri la sang!

TENEMOS QUE HABLAR DE KEVIN

Posted by Martí on 22 de Març de 2012

Posted in: Cine - 2011. Tagged: drama, Ezra Miller, John C Reilly, Lynne Ramsay, psicològic, thriller, tilda swinton, We Need to Talk About Kevin. 1 comentari

We Need to Talk About Kevin

Director: Lynne Ramsay

Intèrprets: Tilda Swinton, Ezra Miller, John C. Reilly, Jasper Newell, Rock Duer, Ashley Gerasimovich.

Gènere: Drama, thriller. Gran Bretanya, 2011. 110 min.

La vida d’Eva Katchadourian canvia per complet quan queda embarassada, de forma no desitjada, del seu fill Kevin. A pesar dels seus esforços, Eva no pot amagar el seu poc afecte cap al nen i la relació entre els dos cada cop es complica més a mida que Kevin va creixent. Poc a poc, el fill es dedica sistemàticament a fer-li la vida impossible a la seva mare, amb conseqüències que s’aniran agreujant amb el pas del temps.

El cinema britànic segueix colpejant amb força i sacsejant consciències. Després de l’impressionant exercici sobre el sentiment de culpa plasmat per Steve McQueen a Shame, ara és Lynne Ramsay qui n’agafa el relleu per presentar-nos una obra que afronta també la culpabilitat, però des del punt de vista de la frustració maternal i de la forta càrrega del penediment. Amb una narració explícita, però d’estructura complexa i carregada de detalls i al·legories, Tenemos que Hablar de Kevin conté un atractiu molt especial que atrapa des del primer moment i avança de forma implacable fins el seu desenllaç, mantenint una intensitat molt alta. Tot i algun excés de sofisticació i extremisme per part de la directora a l’hora d’imposar el seu marcat exercici d’estil, el film aconsegueix calar en l’espectador gràcies al seu caràcter obsessiu i la seva habilitat per jugar amb la nostra expectació fins l’últim moment.