M.A.Confidential

Gone Baby Gone

Director: Ben Affleck

Intèrprets: Casey Affleck, Michelle Monaghan, Ed Harris, Morgan Freeman, Amy Ryan, John Ashton.

Gènere: Drama, thriller. USA, 2007. 110 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Estic escrivint aquest comentari i encara no m’he alliberat de les impactants sensacions que m’ha provocat Adiós Pequeña, Adiós, i quan això passa, acostuma a ser perquè ens trobem davant d’una gran pel·lícula. Crec que no és agosarat dir que ens trobem davant d’una de les sorpreses agradables més remarcables de tot l’any, bàsicament perquè darrere la càmera s’hi troba un individu anomenat Ben Affleck, de qui no tenim referències gaire positives (i això és un clar eufemisme) en la seva faceta d’actor. No obstant, la veritat és que aixecar-se i aplaudir és el mínim que es pot fer davant l’acurada direcció d’Affleck, previa adaptació de la novel·la en la qual es basa la peli (sí, sí, el guió també és seu). Lluny de voler evidenciar un estil propi de principi a fi, Affleck manté un toc força clàssic, però sense errors, durant gran part de la peli i aprofita les escenes clau per deixar entreveure detalls de gran qualitat. I tot això, per explicar-nos una història realment dura i colpidora, que requereix ser tractada amb una delicadesa que la peli aconsegueix a la perfecció.

Adiós Pequeña, Adiós és d’aquelles pelis en què et vas adonant que el tema que tracta és molt més profund del que pot semblar en un principi. No és la història d’un segrest ni la d’una investigació policial, sinó la definició de com ens comportem a l’hora de resoldre els dilemes morals que se’ns presenten al llarg de la vida, a l’hora de distingir entre el camí correcte i l’equivocat, a l’hora de definir les nostres prioritats i a l’hora d’assumir els nostres actes. És per això que Adiós Pequeña, Adiós no deixa de plantejar-nos situacions en què cadascú pensa com reaccionaria si s’hi trobés i si realment prendria la decisió més adequada. Una peli q fa pensar, en què l’espectador no només mira, sinó que participa. I això s’agraeix.

No resulta gens extrany que Mystic River vingui a la ment més d’un cop mentre veus aquesta peli, ja que la novel·la en què es basa està escrita pel mateix autor. És cert que el plantejament i el desenvolupament de la història és semblant, però cadascuna té el seu propi punt de distinció. Una de les altres sorpreses d’Adiós Pequeña, Adiós és l’actuació del germà del director, Casey Affleck, qui porta en tot moment el pes de la peli amb una seguretat admirable i encarnant a un personatge gens fàcil d’interpretar. Es tracta d’un protagonista d’aspecte més aviat vulnerable, més aviat prim i amb una veueta que no imposa gens, però que amaga una fortalesa molt important a l’interior que fa que no deixi de sorprendre’ns en tota la peli, sobretot als minuts finals… i vaya minuts finals, mare meva. L’últim quart d’hora de peli és sensacional, no només pel que es veu, sinó per tot el que et passa pel cap mentre ho veus i la desconcertant i quasi desesperant sensació que et provoca. I el pla final crec que és, senzillament, magistral. Quan una peli regala aquests fantàstics segons pq l’espectador reflexioni sobre el que acaba de veure i en pugui treure la seva pròpia conclusió, estem davant d’un director a tenir molt en compte.

Adiós Pequeña, Adiós és d’aquelles pelis que no acaben amb els títols de crèdit finals, sinó que es mantenen vives a la memòria durant un bon temps. Tant de bò sigui la primera de moltes i crec que coincidireu amb mi al proposar al col·lega Ben que, per favor, es quedi definitivament darrere la càmera. Sense cap mena de dubte, Adiós Pequeña, Adiós ja no és una peli recomanable, sinó obligatòria.