M.A.Confidential

The Town

Director: Ben Affleck

Intèrprets: Ben Affleck, Rebecca Hall, Jeremy Renner, Jon Hamm, Blake Lively, Pete Posteltwhite, Chris Cooper.

Gènere: Policíac, acció, drama. USA, 2010. 120 min.

Després de sorprendre tothom amb Adiós Pequeña, Adiós,  la seva òpera prima com a director i una de les millors pel·lícules de 2007, Ben Affleck tornava a posar-se darrere la càmera per demostrar que la qualitat mostrada ara fa tres anys no era flor d’un dia. I el cert és que The Town corrobora aquesta qualitat, però també que la seva faceta d’actor continua sent més que discreta. Tot i que el film és globalment força convencional, l’habilitat d’Affleck com a director torna a evidenciar-se, especialment en les trepidants escenes d’acció. Ara bé, situar-se a si mateix com a protagonista és una decisió que no li fa cap bé a la pel·lícula, no només perquè els actors secundaris li passen la mà per la cara, sinó perquè hi ha certs moments de lluïment propi de l’actor que resulten totalment innecessaris.

The Town és un film de manual dins del gènere policíac, amb tots els pros i contres que això pot representar. D’una banda, el joc de persecució continua entre lladres i policies aporta un bon ritme a la pel·lícula i genera bons moments de suspens i espectaculars seqüències d’acció pels carrers de Boston. D’altra banda, no obstant, el film no aconsegueix incloure cap element que el faci destacar, res que el faci ser recordat per sobre de la resta de pel·lícules equiparables a ell, i això el fa romandre dins una categoria de “correcte” que de ben segur no respon als desitjos d’Affleck i companyia. La peli està ben rodada, els personatges tenen fons i les seqüències dels atracaments són elèctriques, però la sensació és que The Town dedica massa temps a aspectes que no en requereixen tant.

La pel·lícula presenta diàlegs excessivament dilatats i que, a més a més, no fan cap aportació important a la trama, la majoria d’ells relacionats amb la vida personal dels protagonistes. Està bé que se’ns vulgui acostar el màxim possible a l’interior dels personatges, però també s’ha de saber fer de forma mesurada i sense que perjudiqui el ritme de la pel·lícula. En el cas de The Town, el ritme es veu perjudicat. Sembla que Affleck s’entesti en donar rellevància a una part del film que per l’espectador no té tant d’interès i, “casualment”, és aquella part que li permet més lluïment personal davant la càmera. Per culpa d’aquest fet, la pel·lícula queda una mica descompensada i el costat més purament policíac, que en el fons és el més atractiu, queda desaprofitat.

Com ja he dit, el repartiment de la pel·lícula es veu condicionat per aquesta decisió endogàmica de Ben Affleck de reservar-se per ell el paper principal, cosa que a Adiós Pequeña, Adiós no va fer de forma totalment encertada. Està clar que ell no ho considerarà així, però estem parlant d’un actor força discret i que tendeix a posar massa transcendència a cada pla en què apareix. I això és el que li torna a passar a The Town, propiciant que Rebecca Hall resulti molt més efectiva que ell en l’apartat més dramàtic i que Jeremy Renner, a qui considero un actor idoni per fer papers de tios sonats, desprengui molta més autenticitat. Fins i tot Chris Cooper, en els pocs minuts que apareix, té més presència que ell. D’altra banda, Jon Hamm (flamant protagonista de Mad Men) tampoc brilla especialment en el paper d’agent especial de l’FBI.

Es podria dir que The Town ofereix el que es podia esperar d’ella, però, personalment, em va deixar amb un lleuger regust a decepció. La sorprenent poca força del clímax final, sorprenent tenint en compte que la resta de moments d’acció al llarg del film són trepidants, contribueix a aquesta sensació en abandonar el cinema. Acaba sent una pel·lícula correcta, seriosa i amb fragments impactants, però sense tenir res d’especial que la diferenciï de la resta. En la seva segona producció, Ben Affleck demostra que pot tenir una notable carrera com a realitzador si sap mantenir el nivell, però també evidencia que, si és limita només a dirigir, és probable que les coses surtin millor.