District 9
Director: Neill Blomkamp
Intèrprets: Sharlto Copley, Jason Cope, David James, Vanessa Haywood, Mandla Gaduka, John Sumner.
Gènere: Ciència-ficció, acció, drama. Nova Zelanda, 2009. 110 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
Fa 20 anys que una immensa nau espacial va arribar a la ciutat de Johannesburg i es va parar just a sobre. Quan la nau, pràcticament tan gran com la ciutat, ja portava un bon temps sense moure’s, els humans van decidir entrar-hi. Dins hi van trobar una pobladíssima colònia d’alienígenes en unes condicions de vida més que precàries, per la qual cosa se’ls va traslladar a tots a un camp de refugiats proper a la ciutat, però aïllada, l’anomenat “District 9”. No obstant, les complicacions en aquella zona han anat creixent, per això una unitat especial, comandada per l’excèntric Wikus van de Merwe, es disposa a traslladar tots els alienígenes a una zona molt més apartada.Un rotund “Peter Jackson presenta” és el primer que apareix en pantalla a l’inici de District 9, tota una declaració que vol donar-nos garanties que el que anem a veure no ho ha supervisat qualsevol, però que al mateix temps no ens assegura res. Després, un seguit de noms totalment desconeguts encapçalat pel director debutant Neill Blomkamp, un especialista en efectes especials dedicat bàsicament a les sèries de televisió i la publicitat, i un cartell d’actors i actrius sense cap referència prèvia. Després, de seguida comprovem que District 9 no serà un film convencional. Amb un atractiu format inicial de fals documental, l’ús del qual es va abandonant a partir de la meitat de la pel·lícula, el director dóna certs tocs de realisme a una història de ciència-ficció que conté molt més que humans i alienígenes, i que basa els seus punts forts més en el missatge que no pas en l’argument.
La primera gran particularitat de District 9 és que, contràriament a tots els films d’aquest tipus realitzats a Hollywood, no té lloc a Estats Units, sinó a Johannesburg, Sudàfrica. Fins i tot una veu en off fa referència, en clau irònica, a aquest aspecte durant els primers minuts. El fet que l’acció és desenvolupi en aquest país no és casualitat, ja que la situació plantejada té molt a veure amb una època històrica molt important del passat segle XX. I és que District 9 ens presenta, de forma bastant evident, el que podríem descriure com un apartheid alienígena, i darrere una forta crítica a la societat i a la naturalesa de l’ésser humà. El punt de partida del film és realment inusual i molt ben trobat, ja que ens presenta una curiosa convivència entre humans i extraterrestres (res a veure amb Men in Black), que fins ara era impossible en aquest tipus de cinema. A District 9, no ens volen destruir ni conquistar el nostre planeta, no són dolents ni perillosos per naturalesa; però tot canvia a mida que es van humanitzant.
La imatge d’aquests éssers vivint com nosaltres és realment inèdita i impactant, però també molt significativa. Són els mals de l’espècie humana els que els corrompen, els que els fan més violents, i la culpa no és seva, és nostra. Al mateix temps, la visió acollidora i hospitalària dels humans a l’inici del film es transforma en discriminatòria i repressiva. Els cartells de restricció d’accés només a humans o de clara separació d’espais per uns o altres (que, per cert, es poden veure contínuament pel carrer dins la campanya de marketing del film) són símbols que inevitablement ens recorden a l’apartheid viscut a Sudàfrica. Així doncs, tot i la seva condició de peli de ciència-ficció, District 9 no ens separa tant de la trista realitat. El format de fals documental, amb declaracions de suposats testimonis i especialistes, imatges d’informatius de cadenes de televisió o fins i tot de càmeres de seguretat (la mateixa fórmula que trobàvem a Redacted, per exemple) hi contribueix de forma notable.
La direcció de Neill Blomkamp és increïblement dinàmica i inquieta. Amb un estil que en ocasions recorda a Monstruoso o [REC], no resulta sempre molt còmode de veure, però també ajuda a generar aquest realisme. No obstant, això passa sobretot durant la primera part del film, que després es va tornant cada cop més convencional en aquest sentit. Malauradament, això també passa amb l’argument, que va de més a menys i que té un final, per mi, bastant fluixet i previsible. En general, tant l’argument com el missatge perden força a mida que avança la peli. Tot i que la història centrada en el personatge de Wikus van de Merwe és força bona i que la seva peculiar personalitat resulta interessant, arriba cert punt en què el film s’estanca una mica i es desvia cap un camí massa tòpic pel que havíem vist fins el moment. Això fa que, personalment, visqués amb més intensitat la primera meitat que no la segona.
District 9 té la meritòria qualitat d’obrir una nova dimensió en el cinema d’extraterrestres, en què els papers d’uns i altres es redefineixen. Amb un ús molt cuidat i efectiu dels efectes especials, que aconsegueixen integrar de forma sorprenent actors humans i alienígenes digitals en un mateix espai, i el gran encert de presentar un cartell d’actors totalment desconeguts (gran descobriment el d’aquest Sharlto Copley com a protagonista), aconsegueix distingir-se dins del seu gènere. Llàstima que la història acabi coixejant una mica i que es perdin part dels trets diferencials del principi. No crec que sigui un film memorable, però és molt recomanable als fans de la ciència ficció i interessant per la resta, sobretot pel missatge que transmet i la seva interpretació.
Martí
M.A.Confidential 
Demà l’aniré a veure. A veure què tal!
M'agradaM'agrada
Espero la teva opinió doncs!
M'agradaM'agrada
Estic totalment d’acord amb tu, Martí!
Acabo ara mateix d’anar -la a veure i tot i que a mi el gènere de ciència -ficció no m’entusiame, reconec que he disfrutat molt, segurament per aquest trasfons social i humà que destil.le tota la pel.lícula…. el final un pèl llarga i previsible com dius tu, però el plantejament inicial senzillament perfecte…
en Jordicine , que m’ha enviat un sms m’ha dit…. és el blade runner del 2009… hi estic d’acord!
un petó
M'agradaM'agrada
Ostres, això de Blade Runner ho veig un pèl agosarat, eh… sí que és veritat que s’hi poden trobar alguns paral·lelismes, però d’aquí a comparar-les… És que m’agrada tant Blade Runner, la trobo tan rodona i l’he vist tants cops, que em resulta difícil equiparar-la a una altra, jeje.
Per cert, respecte District 9, he vist que als cartells que hi ha pel carrer, el subtítol és “No sois bienvenidos”. Jo crec que és totalment enganyós respecte a allò que realment passa a la peli, no? La idea de partida no és aquesta…
PD: Un professor de cine meu deia que la peli més semblant a Blade Runner que s’havia fet mai era Sin Perdón, i la veritat és que era difícil rebatre’l…
M'agradaM'agrada
Demà la vaig a veure 😀 Em crida molt l’atenció, pel trasfons del que parles.
Un salut,
Deprisa
M'agradaM'agrada
Ja diràs què t’ha semblat!
De moment veig força unanimitat per tot el que he llegit…
M'agradaM'agrada
Espero poder veure-la aviat. Estava cansat del marcians dolents que venien a rebentar-ho tot sempre. Em sorprèn però el repertori d’actors, crec que hauria tingut molt més ressò amb actors de renom, clar que hauria sortit més cara… Ja veure què tal.
Salutacions
M'agradaM'agrada
Et trobaràs amb algo diferent, ja veuràs…
A mi m’agrada trobar-me amb repertoris com aquest, sense estrelles, trobo que donen encara més personalitat a la peli. Com ja he dit, el protagonista, Sharlto Copley, ha estat tot un descobriment.
M'agradaM'agrada
M’ha agradat molt! Completament recomanable. El format documental està molt bé. No he acabat d’entendre com han après a entendre la seva llengua i com de ràpid l’han après tots… però bé…
M'agradaM'agrada
Sí, el detall de la comprensió dels idiomes el passen per alt, suposo que donen per fet que la convivència tots aquests anys ha estat suficient… en fi, tot i això, sí que és un dels punts discutibles…
M'agradaM'agrada
Deixa passar el temps i ho veuràs. ‘BLADE RUNNER’ està entre les cinc millors pel·lícules de la meva vida, però és que ‘DISTRICT 9’ trenca amb tot. És novedosa en tots els sentits. Els efectes especials, l’estil reportatge, els moviments de càmara, que seguim la peli com si fos a través del directe d’un canal de televisió, la no-agressivitat dels que venen de fora (més bèstial la ‘nostra’), antiheroi… D’aquí a uns anys serà una peli de culte. I el missatge boníssim: hi ha coses que només entens si hi formes part. Brutal!!!
M'agradaM'agrada
Ja veig que t’ha entusiasmat la peli, jeje. Bé, et faré cas i deixaré passar els dies, i per suposat l’hauré de tornar a veure d’aquí un temps… i qui sap si acabo opinant com tu. Blade Runner probablement està entre les cinc millors de la meva vida, per mi un altre film d’aquest gènere necessita molt per poder posar-lo al mateix nivell.
Això sí, totalment d’acord amb què és un dels més trencadors vistos fins ara i que el missatge és molt bo. “Només ho entens quan hi formes part”, molt bona definició! 😉
M'agradaM'agrada
Ja l’he anat a veure i crec que coincidim en gairebé tot. Per a mi comença de forma novedosa i prometedora i acaba diluint-se. Va de més a menys clarament. De totes maneres és d’agrair que vulgui innovar en un gènere en el qual de cada 10 pelis que es fan, 9 són absolutament convencionals i poc originals.
M'agradaM'agrada
M’alegro que coincidim, Roger!
Em pregunto si trobarem alguna veu discordant…
M'agradaM'agrada
L’acabo de veure…
Impactant, tensa i molt emotiva en alguns punts.
Chapeau 😀
M'agradaM'agrada
Jo la vaig veure ahir i em va agradar moltissim. Per mi no li falta res, ni li noto els altibaixos. I avui dia s’agraeix que una peli t’impacti.
M'agradaM'agrada
Realment, la unanimitat en les opinions ha estat sorprenent. És d’agrair que una peli provoqui aquesta reacció tan positiva, no obstant, jo segueixo pensant que baixa de nivell a la part final i que li falta per ser una peli rodona…
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Primera imatge del nou EQUIPO A « M.A.Confidential
Retroenllaç: CHAPPIE – Tràiler | M.A.Confidential